Els preus dels pisos a Barcelona el quart trimestre cauen l'1,7% en relació amb al setembre, per la crisi de l'1-O

L'informe Tinsa Research assegura que aquest descens trenca el lideratge de la capital catalana en el ritme de recuperació de valor dels habitatges de l'Estat

ACN Madrid.-La crisi política catalana a partir de l'1-O ''han passat factura en l'evolució del mercat residencial'' de Barcelona. La mitjana de valor dels pisos en el quart trimestre ha baixat fins als 3.129 euros el metre quadrat, l'1,7% menys que el trimestre anterior, la primera caiguda de preus des del segon trimestre del 2016, segons l'informe del mercat immobiliari del quart trimestre publicat per Tinsa Research. La caiguda de preus ha estat ''notable'' a Ciutat Vella i Les Corts on de mitjana han baixat un 5,8% i un 5,5% en relació amb el tercer trimestre, respectivament. Aquest primer descens de preus en el quart trimestre ha fet que la capital catalana hagi deixat de liderar l'increment de preus de l'Estat cedint el lloc a Madrid, on l'augment de preus aquest 2017 ha estat del 17,1% en taxa anual. Tot i això, Barcelona ha quedat en segon lloc amb un creixement del 14,8% a final d'any quan al setembre liderava el mercat amb un 20,6%.

La crisi política catalana no només ha tingut un impacte negatiu en l'evolució dels preus en les operacions de compravenda de pisos de la capital catalana sinó que també ha provocat un alentiment en el procés de venda d'un habitatge. Així, en xifres del quart trimestre, a Barcelona el temps per tancar una operació de venda d'un pis s'ha situat en 4,3 mesos mentre que a Madrid, que ara lidera el mercat immobiliari en termes d'increment de preus de l'Estat, triga de mitjana 2,8 mesos per fer efectiva una venda. Mentre que l'ajust de preus en el quart trimestre ha estat ''notable'' en els districtes de Ciutat Vella i Les Corts, amb caigudes de preus intertrimestrals del 5,8% i del 5,5%, respectivament, altres districtes tampoc s'han quedat curts en descensos de preus en operacions de compravenda de pisos. En concret, el barri de Sarrià-Sant Gervasi ha registrat una caiguda de preus de l'1,1%. Sants-Montjuïc i Sant Marti, barris on creixen més els preus de l'EstatEn sentit contrari, hi ha districtes de la capital catalana que han resistit aquest impacte de la crisi política a partir de l'1-O com és el cas de Sants-Montjuïc i Sant Martí, que en el conjunt del 2017 han vist com els preus s'han incrementat un 26,5% i un 24% en relació amb el 2016. Aquest dos districtes lideren els majors increments de preus del rànquing de districtes de ciutats de l'Estat per al 2017. Els següents barris de ciutats espanyoles amb majors increments en el 2017 han estat el barri 'Centre' de Madrid i Nou Barris, amb creixements de preus dels 21,1% i del 18%, respectivament. L'informe Tinsa Research destaca que tot i la caiguda de preus en el quart trimestre als districtes de Ciutat Vella, Les Corts i Sarrià Sant Gervasi, en el conjunt del 2017 els habitatges d'aquests territoris han pujat els preus un 14%, el 0,2% i el 9,4%, respectivament. La caiguda de preus registrada en el quart trimestre a Barcelona per la crisi de l'1-O també ha provocat que el barri de Salamanca de Madrid hagi passat a liderar els preus a l'Estat amb 4.466 euros el metre quadrat, avançant al barri barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, on el preu del metre quadrat ha caigut fins els 4.261 euros el metre quadrat de mitjana. També l'Eixample, amb 3.849 euros el metre quadrat, ha estat superat pels barris madrilenys de Chamberí i 'Centre' amb 4.000 euros i 3.976 euros, respectivament. Amb aquestes xifres registrades a la ciutat de Barcelona en el quart trimestre, els preus a la capital catalana s'han revaloritzat un 42% des que van tocar terra en el segon trimestre del 2013, tot i que encara estan un 29,5% per sota dels màxims registrats abans de l'esclat de la bombolla immobiliària en el 2007. Barcelona, un 30% per sota dels preus màxims del 2007 Mentre que Barcelona encara està un 29,5% per sota dels màxims, Madrid ha recuperat aquest 2017 el 30,5% del seu valor de mínims del 2014 i encara està un 23,4% per sota dels màxims del 2007. La crisi de l'1-O també ha fet que en preus absoluts, San Sebastià hagi tornat a avançar a la capital catalana i passi a ser de nou la ciutat més cara de l'Estat amb 3.231 euros el metre quadrat, seguida de Barcelona amb 3.129 euros, i Madrid amb 2.601 euros. Les ciutats més barates són Castelló amb 848 euros el metre quadrat, Àvila amb 907 euros i Ciutat real amb 923 euros. La mitjana d'increment del pisos a l'estat espanyol en el quart trimestre d'aquest any s'ha situat en el 4,2% en relació amb al desembre del 2016. Tinsa Research assegura que Catalunya, que ha destacat en el 2017 com el mercat de creixement més gran de preus, ha frenat aquest ritme en la recta final de l'any a partir de l'1-O. Jorge Ripoll, director del Servei d'Estudis de Tinsa, ha valorat el 'sorpasso' que ha patit la capital catalana en aquets quart trimestre. Ripoll assegura que ''la situació política ha impactat negativament en els preus dels habitatges de Barcelona en l'últim trimestre''. Perill que l'impacte català contagi a la resta de l'EstatPer a Ripoll ''s'està produint un embassament de la demanda, principalment d'inversors, que ja ha començat moure's cap a altres perfils de compradors''. Aquest tècnic de Tinsa afegeix que ''si la incertesa s'allarga, aquesta situació que en principi és conjuntural es podria convertir en endèmica i derivar en una contracció, que no es pot descartar que acabi afectant al resta de l'Estat''. Els preus dels pisos a Catalunya en el quart trimestre han tancat l'any amb un increment del 8,9%, el tercer increment més gran de tot l'Estat, per rere de Navarra amb el 15,3% i la Comunitat de Madrid amb el 15,1%. Per demarcacions provincials, Navarra se situa en primer lloc amb el 15,3%, Madrid en segon lloc amb el 15,1% i Barcelona se situa en tercer lloc amb un increment a les comarques barcelonines del 9,5%. Caiguda de preus a Girona, Lleida i Tarragona Les altres demarcacions catalanes, han vist com els seus preus en el quart trimestre de l'any retrocedien en relació amb el mateix període del 2016. Girona, on més baixen el preus, la caiguda ha estat del 4,6%, a Lleida de l'1,6% i a Tarragona el 0,3% menys. Finalment, per ciutats, Madrid es posa al capdavant del rànquing amb un increment dels preus del 17,1%, seguit de Barcelona que tot i la crisi se situa en segon lloc amb el 14,8% d'increment, seguit de Palma de Mallorca i Pamplona amb increments del 13,7% i del 12,5%, respectivament.

Enviar