Cuixart: "És l’hora de l’alta política i correspon fer-la als nostres polítics"
El president d'Òmnium diu que cal "recosir" el país i que només s'aconseguirà si hi és tothom sense deixar-se "ningú pel camí"
ACN Barcelona.-El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha afirmat en una carta escrita des de la presó de Soto del Real que "és l'hora de l'alta política". En la missiva, publicada a 'El Punt Avui', Cuixart diu que correspon als polítics fer aquesta alta política i es mostra convençut que "ho faran". Afegeix però que els representants de la societat civil han d'assumir el "màxim compromís" cívic i social en defensa de les institucions pròpies, la cohesió social, el model d'escola catalana i el respecte a les decisions que de manera "lliure, pacífica i democràtica" pren la societat catalana. "Com a Òmnium Cultural volem recosir el país de punta a punta (...) però només ho aconseguirem si hi som tots i no ens deixem a ningú pel camí", afirma Cuixart, al temps que fa una apel·lació al diàleg "com a principal eina de construcció d'acords".
El president d'Òmnium assegura que mai es cansarà de reivindicar aquest diàleg ni de defensar els drets civils arreu, en un moment en que es veuen "greument atropellats" com diu que demostra el seu empresonament. "A l'Europa del segle XXI les idees es debaten, no s'empresonen", apunta. Afegeix que és l'hora de mostrar al món el millor de cadascú: "davant la ràbia, tendresa; davant la tristesa, esperança, i davant la presó, pau i llibertat". "Com a Òmnium Cultural i referent a al situació actual, estic plenament convençut que cal seguir treballant per enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva. Reformular tot allò que sigui necessari però sense renunciar als grans èxits de país dels darrers anys", assegura.D'altra banda, fa algunes consideracions sobre el seu dia a dia a la presó després de 60 dies, ja que la carta es va escriure el 14 de desembre del 2017. Així, diu que aquest dia a dia no es pot dir que sigui dur per si mateix ja que la rutina diària s'imposa i afirma que el repte de la vida dins de la presó és "mantenir un estat anímic positiu en tot moment". Agraeix per això les mostres de suport rebudes tant de la família i amics com de ciutadans anònims perquè els suposen un "ajut immens" i reflexiona que no tots els reclusos tenen aquesta "sort". Per últim, diu que si es té en compte que les presons les han creat els homes per rehabilitar els mateixos homes, s'atreveix, "humilment", a afirmar que el sistema "demana una revisió a fons".






