Denuncien pintades al jaciment iber del Castell de Palamós, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

El MAC-Ullastret, que gestiona el poblat, calcula que "intentar" restituir la cisterna i la muralla afectades costarà més de 10.000 euros

ACN Palamós.-El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) –Ullastret ha denunciat l'aparició de diverses pintades al jaciment del poblat iber del Castell de Palamós (Baix Empordà), declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El director del centre, Gabriel de Prados, ha explicat que els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per determinar l'autor de les bretolades i que, paral·lelament, el Museu ha elaborat un informe preliminar per veure com es poden reparar. De Prados assegura les despeses podrien ascendir a més de 10.000 euros i que, a hores d'ara, encara no tenen clar es podrà recuperar l'estat original de la cisterna i la muralla. El responsable del complex assegura que el o els brètols han actuat en dos dels elements arqueològics més importants del poblat. Les pintades es van descobrir el 30 de novembre en el marc dels controls periòdics que es realitzen al jaciment. De Prados ha detallat que, arran dels fets, els controls s'han intensificat tot i que, a hores d'ara, han descartat prendre altres mesures com la instal·lació de càmeres.

El passat 30 de novembre el MAC-Ullastret va detectar diverses pintades al jaciment iber, un dels més importants de Catalunya que datat del darrer quart del segle VII aC. En concret, en van localitzar en dos trams de la muralla, en un plafó informatiu i també en una cisterna. El director del centre, Gabriel de Prados, assegura que els brètols "segurament per desconeixement" han actuat en dos dels punts més remarcables del poblat, que compta amb la catalogació BCIN. Les pintades són diverses i compten amb una signatura amb pseudònim. El centre va presentar denúncia l'1 de desembre i els consta que els Mossos han obert una investigació per intentar determinar-ne l'autor o autors. De Prados remarca que els fets poden ser constitutius d'un delicte contra el patrimoni perquè es tracta d'elements d'alt valor. De fet, el Museu ha elaborat un estudi preliminar per avaluar el cost de la reparació i els mètodes que caldria utilitzar. "Hem de veure si ho fem per via química o mecànica però no tenim clar que sigui reversible al 100%, especialment a la cisterna perquè la pedra ja pateix problemes de conservació i l'actuació ha de ser molt curosa", ha explicat. En qualsevol cas, ja ha avançat que les tasques podrien superar els 10.000 euros. Dos dels elements més importants del poblatTant la cisterna com la muralla daten d'entre els segles III i IV ac. En el cas de la cisterna, De Prados remarca que n'hi ha molt poques a Catalunya d'aquesta època i que, per això, lamenten especialment les bretolades que s'hi han produït. L'espai, remarca el responsable del centre, es troba a l'aire lliure tot i que és propietat de la Generalitat. Més controls per evitar bretoladesAmb l'objectiu d'evitar que fets com aquest es repeteixin, estan estudiant diverses mesures. Entre elles, s'han plantejat la possibilitat d'instal·lar-hi càmeres de videovigilància però ho han descartat per les dificultats tècniques que presenta el paratge i "perquè és impossible tenir-ho controlat les 24 hores del dia". Malgrat això, han decidit intensificar els controls periòdics que hi fan i apel·len a la conscienciació ciutadana per preservar el patrimoni arqueològic. "Cal que la gent ho valori per evitar aquestes conductes", insisteix de Prados.

Enviar