La classe mitjana va créixer a Barcelona el 2016 i la diferència de renda entre barris rics i pobres es va reduir

La renda bruta familiar es va incrementar un 3,1% situant-se en els 20.800 euros per càpita

ACN Barcelona.-Les famílies amb rendes mitjanes de Barcelona van créixer un 3,8% l'any 2016 passant del 44,1% al 47,9%. Pel que fa a les de renda baixa, van baixar un 3,7% situant-se en el 35,5% del total de població. Així ho indica l'Informe sobre la Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a la capital catalana presentat aquest dilluns pel primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. De l'informe, que situa la renda bruta familiar en els 20.800 euros, un 3,1% més que el 2015, també s'extreu que les diferències de renda entre els barris més rics (Pedralbes) i els més pobres (Ciutat Meridiana) s'han reduït per segon exercici consecutiu després de vuit anys d'increments. Així, per exemple, els barris de la Barceloneta, el Camp de l'Arpa i Montbau, han passat de ser barris de renda baixa a renda mitjana. "És una molt bona notícia que les rendes mitjanes creixin a la ciutat i que les desigualtats entre barris s'estiguin aturant i en alguns casos revertint", ha destacat Pisarello.

El creixement de la renda familiar l'any 2016 es va fer més evident entre les famílies de barris de rendes baixes i mitjanes ja que les de rendes altes, que representen el 16,6% de la població, es van mantenir estables respecte els informes dels anys 2014 i 2015. Així, la capital catalana es consolida com una ciutat de classes mitjanes amb el 47,9% de la població en aquest estrat, recuperant els nivells d'abans de la crisi econòmica que va fer que, especialment entre els anys 2009 i 2011, moltes famílies passessin a un estat de renda inferior al que tenien. L'informe indica que questa fase de pèrdua de poder adquisitiu per part d’una àmplia capa de classes mitjanes ha deixat pas a l’estabilitat del darrer trienni, coincident amb la consolidació del creixement econòmic iniciat el 2014 que s'ha traduït en una millora del mercat laboral.A l'informe també es consolida la tendència a la baixa iniciada el 2015 pel que fa a les desigualtats entre els barris més rics i més pobres de la ciutat. D'aquesta manera, la distància entre el barri amb la renda més alta (Pedralbes, amb un índex de 242,4) i el que la té més baixa (Ciutat Meridiana, amb 34,3) es va reduir per segon any consecutiu després de vuit anys d'increments. També és significativa la reducció del nombre de barris –de vuit a cinc- on la renda és inferior al 50% de la del conjunt de la ciutat. Si es mira en nombre de persones, el pes sobre el total de residents de la ciutat passa del 4% a l’1,9%.La visió combinada dels barris segons nivell de renda i dimensió geogràfica manté l’esquema d’anys precedents: els barris de renda molt baixa tenen pocs habitants -tots estan a la ratlla o per sota dels 10.000 residents-, i en conjunt, entre els cinc de menys renda sumen poc més de 30.000 habitants. Per contra, els cinc barris amb més renda allotgen gairebé 130.000 persones, quatre vegades més que els anteriors.Pel que fa a l'evolució dels índex dels diferents districtes, com ja es va constatar a l'informe de l'any 2015, Ciutat Vella segueix millorant el seu nivell de renda. Així, de la desena posició que ocupava l'any 2001, s'ha consolidat a la sisena que va assolir el 2014. Pel primer tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, l'informe demostra que les desigualtats a la ciutat de Barcelona mica en mica s'estan reduint gràcies a la recuperació econòmica i també a les polítiques municipals en àmbits com la promoció econòmica o l'habitatge que impacten directament en la renda de les persones. Àmbits, ha recordat, on moltes vegades l'ajuntament no hi té competències però on es veu obligat a actuar per suplir l'Estat i liderar la lluita contra les desigualtats. Aquí, Pisarello ha reclamat a l'Estat que compleixi amb les seves obligacions en matèria de finançament municipal i autonòmic i no obligui consistoris com el de Barcelona a destinar 240 milions d'euros a polítiques on no té competències.

Enviar