Rato carrega contra de Guindos i el govern de Zapatero per la gestió de la crisi financera

L'expresident de Bankia, exministre d'Economia i exdirector gerent de l'FMI evita assumir responsabilitats en la seva compareixença a la Comissió d'Investigació del Congrés

ACN Madrid.-L'expresident de Bankia, exministre d'Economia i exdirector gerent de l'FMI, Rodrigo Rato, ha carregat contra el ministre d'Economia, Luis de Guindos, i contra el govern de José Luís Rodríguez Zapatero per la gestió de la crisi financera. En compareixença aquest dimarts al matí davant la Comissió d'Investigació sobre la crisi financera a Espanya del Congrés dels Diputats, Rato ha criticat que de Guindos afirmés, poc després de prendre possessió del càrrec amb el canvi de govern de 2011, que "el sector bancari espanyol necessitava 60.000 MEUR addicionals" pel seu rescat i que exigís més endavant la dimissió de Rato. La primera afirmació va comportar, segons Rato, "la caiguda de les accions de tots als bancs" i la segona, que les accions de Bankia s'enfonsessin. D'altra banda, ha acusat el govern de Zapatero d'ignorar les advertències de l'FMI al 2006 i 2007 –quan Rato n'era director gerent- advertint de l'arribada de la crisi. En canvi, durant la seva intervenció inicial, Rato ha evitat assumir responsabilitats.

Segons Rato, el Fons Monetari Internacional va recomanar la professionalització de les caixes d'estalvis i l'apertura al mercat de capitals en un informe del 2006, encarregat pel govern Aznar –del qual Rato era ministre d'Economia- el 2003, recomanacions que "lamentablement no van produir cap efecte a les autoritats espanyoles d'aquell moment". Rato ha afirmat que l'FMI també va advertir el govern de Zapatero el 2007 "dels desequilibris que s'apreciaven en el creixement del dèficit exterior" d'Espanya, advertència a la qual els representants espanyols van respondre afirmant que "l'estabilitat macroeconòmica estava garantida".D'altra banda, Rato ha defensat la sortida a borsa de Bankia el 2011, operació per la qual l'expresident de l'entitat durant aquell període està sent investigat per l'Audiència Nacional juntament amb 34 persones més. Rato ha assegurat que ningú els va desaconsellar la sortida a borsa i que van "complir amb tots els requisits legals". "Bankia sí tenia provisions suficients i fons disponibles per cobrir ajustaments", ha afirmat Rato. En aquest punt, Rato ha culpat de Guindos d'haver provocat la caiguda del valor de les accions de Bankia i ha criticat a l'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, per haver demanat 19.000 MEUR de rescat.A més, també ha acusat al ministre d'organitzar el rescat a Bankia amb els competidors de l'entitat perquè aquests se'n beneficiessin. Segons Rato, els bancs encarregats de fer les previsions de les provisions que podria necessitar Bankia amb la seva nacionalització van ser després "els grans receptors dels dipòsits" que van sortir després del rescat. També ha afirmat que de Guindos va excloure el Banc d'Espanya de l'operació de rescat a Bankia i de la resolució de la crisi bancària. "Va ser una decisió política", ha insistit Rato. "El 2003 no hi havia bombolla immobiliària"Rato també ha negat que hi hagués una "bombolla immobiliària" a Espanya en el moment en què ell era ministre d'Economia del govern del PP presidit per José María Aznar. Rato ha defensat la seva gestió i ha evitat comentar, preguntat per diverses formacions polítiques, si el govern d'Aznar en va ser responsable amb la llei de liberalització del sòl, entre d'altres. De fet, Rato ha defensat que el govern del PP va iniciar "reformes estructurals" beneficioses per a l'estabilitat econòmica que no van ser continuades durant la legislatura de Zapatero.La compareixença de Rato s'emmarca en la Comissió d'Investigació sobre la crisi financera a Espanya que també portarà en els propers dies a exresponsables econòmics al Congrés dels Diputats. Entre ells, als també exministres d'Economia durant els governs de Zapatero Pedro Solbes i Elena Salgado.

Enviar