Forn, Sànchez i Cuixart tornen al Suprem per declarar sobre el fons de la causa

El magistrat Pablo Llarena ja es va oposar al seu alliberament el passat 4 de desembre al·legant risc de reiteració delictiva

ACN Madrid.-Nova oportunitat per abandonar la presó per a Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A petició de les seves defenses, el magistrat Pablo Llarena els ha citat aquest dijous 11 de gener a les 9.30h del matí per declarar sobre el fons de la causa oberta al Suprem per rebel·lió, sedició i malversació. A diferència de la vista de la setmana passada d'Oriol Junqueras, tots tres declaren davant del jutge instructor i no davant la sala d'apel·lacions per resoldre un recurs. Previsiblement, les defenses de tots tres demanaran el seu alliberament. Aquest tràmit es pot fer durant la vista però també l'endemà. Llarena ja va tombar la sortida de la presó de tots ells el passat 4 de desembre, quan va deixar en llibertat la resta de consellers empresonats sota fiança de 100.000 euros. En canvi, en el seu cas considerava que existia risc de reiteració delictiva i que, si sortien, es podien "reproduir actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat". Un dels elements que valorarà la fiscalia és si acaten clarament la Constitució i renuncien explícitament a la via unilateral. Forn està a la presó des del 2 de novembre i els 'Jordis' des del 16 d'octubre.

El magistrat Pablo Llarena escoltarà els arguments del conseller destituït d'Interior, Joaquim Forn, de l'exlíder d'ANC i número 2 de la llista de Puigdemont, Jordi Sànchez, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. En base a l'article 400 de la Llei d'enjudiciament criminal, les seves defenses han demanat que els investigats declarin sobre el fons de la qüestió ja que poden fer-ho tantes vegades com vulguin. La cita és el proper dijous a partir de les 9.30h al Tribunal Suprem i els faran costat una delegació del PDeCAT i també d'ERC. Per part del PDeCAT, al capdavant hi haurà la coordinadora general, Marta Pascal, i diputats al Congrés com Carles Campuzano, Jordi Xuclà o Ferran Bel i senadors, entre ells Josep Lluís Cleries. Per part del republicans, hi haurà també els diputats a Madrid Joan Tardà, Ester Capella o Teresa Jordà i també representants del Senat. Llarena haurà de valorar si les circumstàncies per les quals va optar per deixar-los a la presó el passat 4 de desembre es mantenen o si bé algun element ha canviat i ja no hi ha risc de reiteració delictiva. Llavors, el jutge va argumentar que Forn, Sànchez, Cuixart i Junqueras s'havien de mantenir entre reixes perquè existia la possibilitat que, si sortien lliures, es poguessin reproduir-se "actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat". En el cas de Sànchez i Cuixart, l'Audiència Nacional ja havia tombat el passat 3 de novembre els recursos presentats pels seus advocats. Dies més tard, la causa va passar a mans del Suprem. En la interlocutòria del 4 de desembre, Llarena considerava que el "perill" de reiteració no desapareixia amb una "afirmació formal de la seva estratègia d'actuació" i recollia que calia constatar que la possibilitat de nous atacs havia "desaparegut efectivament o que paulatinament es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real". En aquesta ocasió, Forn, Sànchez i Cuixart declararan sobre el fons de la causa i, per tant, no es tracta només d'argumentar a l'entorn de la mesura cautelar de presó preventiva. Nova declaració com a diputat electesEn aquell moment, el jutge també expressava que el risc de reiteració delictiva anava "expressament unit" a les responsabilitats públiques dels investigats. Llavors encara no s'havien celebrat les eleccions i ara Sànchez i Forn tornen a declarar davant de Llarena com a diputats electes al Parlament per Junts per Catalunya. Cuixart, en canvi, no formava part de cap candidatura del 21-D. Un dels elements que tindrà en compte la fiscalia per decidir si manté la petició de presó és si tots tres fan un acatament clar de la Constitució i si renuncien explícitament a la via unilateral. Si no hi ha un canvi de voluntat molt clar, tot apunta que mantindrà la petició de presó preventiva. Possibilitats de sortir per anar a plens En cas que Llarena no els deixi lliures, els seus lletrats podrien sol·licitar que puguin sortir de la presó per recollir l'acta de diputats i també per assistir a plens com el d'investidura. Un pas que ha fet aquest dimecres l'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, que ha sol·licitat a Llarena el trasllat urgent de Junqueras a Brians 1 o a una presó que depengui de la Generalitat i també ha sol·licitat que se'l deixi assistir al ple de constitució del Parlament del proper 17 de gener i al posterior d'investidura.El Suprem es va oposar divendres passat a la sortida en llibertat de Junqueras. En aquest cas, la seva defensa havia presentat un recurs d'apel·lació davant la sala del Suprem i van ser tres magistrats els que van prendre la decisió. Novament, van apel·lar al risc de reiteració delictiva per deixar-lo entre reixes. En la interlocutòria, però, ja apuntaven la possibilitat que, en cas de sol·licitar-ho, el jutge instructor podria deixar sortir de la presó Junqueras per participar d'algunes sessions del Parlament. Concretament, els tres magistrats apuntaven que la "proporcionalitat de la mesura podrà ser tinguda en compte per l'instructor en el moment d'adoptar les decisions que resultin pertinents, en moments puntuals i en funció de les circumstàncies que es presenten en cada un d'ells". De fet, ja hi ha jurisprudència anterior que fixa que un investigat en presó preventiva pot sortir de la presó i presentar-se com a candidat a president. Els fets es remunten al 1987, quan HB va presentar com a candidat a lehendakari Juan Karlos Ioldi, en presó preventiva per col·laborar amb ETA. Posteriorment, va ser condemnat però en el moment de la constitució del Parlament Basc la Guàrdia Civil el va acompanyar i custodiar fins al ple. En cas que les defenses ho sol·licitin, ho tindrà difícil per evitar-ho perquè hi ha una col·lisió de drets i s'estaria vulnerant el dret de participació política. Fonts properes al ministeri públic apunten que quan es produeixin peticions en aquest sentit caldrà estudiar-les "depenent de la forma com es sol·liciti i de les mesures que es demanin". La darrera paraula, però, serà del jutge instructor.

Enviar