L'eurocomissari Ansip: "Hem de recordar sempre els valors fonamentals que són la democràcia i l'autodeterminació"

L'eurodiputat lituà Petras Austrevicius defensa que la institució hauria de demanar "més debat i diàleg polític" sobre Catalunya

ACN Brussel·les.-Els eurocomissaris Andrus Ansip i Valdis Dombrovskis, d'Estònia i Letònia, respectivament, han posat en valor el paper de l'Eurocambra en el suport al dret a l'autodeterminació dels seus països ara fa 35 anys. "Hem de recordar sempre els valors fonamentals que són la democràcia i l'autodeterminació", ha dit Ansip a l'acte de commemoració de la resolució, celebrat a la biblioteca de l'Eurocambra aquest dimecres. En declaracions a l'ACN, l'eurodiputat lituà Petras Austrevicius ha afirmat sobre Catalunya que l'Eurocambra hauria de promoure "més debat i diàleg polític", ja que "només el diàleg portarà a un acord". També s'ha mostrat convençut que "si la gent hi creu i hi ha força de voluntat, la independència sempre s'aconsegueix, tard o d'hora". "Desitjo que Catalunya no perdi l'esperança", ha conclòs l'eurodiputat liberal.

En una conversa amb l'ACN, el lituà ha recordat que en el seu cas els va costar deu anys desfer-se del mur soviètic i recuperar la independència i una altra dècada sumar-se a la família europea. "El meu missatge és que els països, petits o grans, mai haurien d'abandonar la seva esperança per la independència i la sobirania", ha assegurat matisant que els mètodes de cada país "són diferents".Per la seva banda Ansip, que a més de ser comissari de Mercat Digital també és exprimer ministre d'Estònia, ha dit a l'inici de l'acte que la resolució del Parlament Europeu donant suport a la crida per la independència dels països bàltics va ser "coratjosa". "Va ser l'única institució internacional a reaccionar al missatge desesperat dels que lluitaven per la llibertat dels països bàltics", ha afegit.L'altre comissari, Dombrovskis, ha dit que l'Eurocambra va mostrar "de quin costat es trobava" en donar suport a la gent dels països bàltics i ha assegurat en relació a Crimea que la UE "encara pot fer la diferència pronunciant-se i mostrant suport". També s'hi ha referit Ansip, que ha dit que cal continuar defensant els drets com la democràcia o l'autodeterminació "quan es troben atacats, com ara a Crimea i a l'Est d'Ucraïna".Una "mostra de solidaritat" ara fa 35 anysLa cerimònia al Parlament Europeu l'ha inaugurat la vicepresidenta de la cambra Mairead Mc Guinness, ja que el president Antonio Tajani, que havia de presentar-lo inicialment, no hi ha acudit finalment. "Aquell 13 de gener de 1983 el Parlament Europeu va expressar el seu suport al dret dels bàltics a l'autodeterminació i la independència dels països bàltics, ocupats durant la Segona Guerra Mundial", ha dit Mc Guinness. Segons ella, el suport de la cambra va ser una "mostra de solidaritat".La irlandesa, del PPE, ha recordat que molts estats europeus però també Canadà, els Estats Units o el Vaticà, no van reconèixer mai formalment l'ocupació. "Aquest és un dels motius pels quals el 1983 gairebé el 90% dels eurodiputats van votar a favor de la resolució", ha destacat.

Enviar