Un dels advocats de la defensa del cas BPA al·lega que cal "expulsar" al govern andorrà per no "polititzar" la justícia

El lletrat que representa l'executiu, que actua com a acusació particular, assegura que el seu paper no és incompatible amb el del fiscal

ACN Andorra la Vella.-La tercera jornada del judici de la primera de les causes obertes contra BPA ha estat marcada per la demanda, per part de les defenses dels acusats, d'expulsió del govern andorrà, que exerceix com a acusació particular. El debat s'ha propiciat arran de la qüestió prèvia presentada per l'advocat de diversos ex-gestors de l'entitat Salvador Capdevila, que ha argumentat que l'executiu no la pot assumir emparant-se en la defensa de "l'interès general" perquè, ha dit, s'estaria envaint les competències de la fiscalia. "A Catalunya es parla que s'està judicialitzant la política i aquí és al revés, perquè potser s'està intentant polititzar la justícia", ha reblat. Mentre, el lletrat del govern, Manel Pujadas, ha assegurat que la seva tasca no és "incompatible" amb la del Ministeri Públic i ha instat a les defenses a "interposar una querella" si creuen que s'està produint una "interferència" entre tots dos actors que participen en el procés judicial.

Des de les defenses han insistit que l'executiu andorrà només podria exercir com a acusació particular en el cas que s'haguessin vist afectats els seus propis interessos i que no es legítim que ho faci en base a un "interès general" perquè, segons han considerat, aleshores es vulneraria el principi de divisió de poders. "El govern no representa la ciutadania andorrana, la ciutadania andorrana està representada pel Parlament", ha remarcat el lletrat de l'Institut dels Drets Humans d'Andorra, Alfons Clavera. Per la seva banda, el fiscal Alfons Alberca ha explicat que l'interès de l'executiu "no ha de ser compartit necessàriament" amb el del Ministeri Públic i ha dit que li sorprèn que el debat sobre la seva legitimitat no s'hagi produït fins ara quan "se li ha deixat participar en tot aquest període" sense que al seu dia s'impugnés cap querella per aquest motiu. D'aquesta manera, ha conclòs que si hi ha hagut vulneració ha estat "consentida".Mentre, l'advocat de l'executiu, Manel Pujadas, ha afirmat que el govern està "habilitat legalment", que la defensa de "l'interès general" no és exclusiva del fiscal i que el seu paper no implica atribuir-se "la representació de ningú". En aquest sentit, ha justificat la seva participació argumentant que el 'cas BPA' va suposar un "cataclisme" tant pels treballadors, gestors, directius i socis de l'entitat financera, com pel sistema financer. Pel lletrat Alfons Clavera, però, les explicacions de Pujadas fan que, al seu parer, s'entri en una "contradicció" al reconèixer que el govern andorrà no vol defensar interessos propis, sinó generals. Ha acabat afirmant: "Esperem que no haguem d'anar al Tribunal Europeu de Drets Humans" per defensar l'expulsió de l'executiu.Una altra de les qüestions prèvies ha estat la presentada per l'advocada Anna Solé, que representa a Sergi Fernández, el que va ser el gestor personal de l'empresari valencià Rafael Pallardó, que presumptament va enviar a la Xina prop de 70 milions d'euros, procedents d'una organització de tràfic de persones liderada per l’empresari xinès Gao Ping. La lletrada ha demanat la nul·litat de la comissió rogatòria efectuada amb l'Estat espanyol l'11 de març de 2015, un dia després que la nota de la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units (FinCEN) destapés el cas. Ho ha fet al·legant que s'ha vulnerat el que diu el conveni de cooperació judicial d'Estrasburg perquè, ha explicat, Andorra va rebre la resposta via fax i no en mà, com ha assegurat que s'hauria d'haver fet. Solé també ha qüestionat la necessitat de la comissió rogatòria, argumentat que els tribunals andorrans ja coneixien les causes. A més, ha fet èmfasi en què a la resposta enviada per l'Estat espanyol es va incloure una declaració efectuada per Pallardó a Barcelona en què, entre d'altres, se li pregunta pel president Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola. Un extrem que li ha servit per vincular el que havia dit prèviament, quan ha assegurat que la Banca Privada d'Andorra rebia al 2014, un any abans de la publicació de la nota del FinCEN, "fortes pressions per part de les autoritats espanyoles amb la finalitat d'identificar comptes bancaris de titularitat de polítics afins amb el procés polític de Catalunya".A la sessió d'aquest dijous està previst que s'abordin algunes de les tres qüestions prèvies que encara s'han de presentar, entre elles, una que fa referència a la responsabilitat civil derivada del cas.

Enviar