El govern valencià aprova sol·licitar la compareixença de Ximo Puig al Senat per valorar el retard del finançament

La Generalitat Valenciana demanarà la convocatòria de la comissió general de les comunitats autònomes per exposar l'endarreriment en la reforma del nou sistema

ACN València.-El ple de la Generalitat Valenciana ha aprovat aquest divendres la sol•licitud de compareixença del president Ximo Puig a la comissió general de les comunitats autònomes del Senat per valorar el retard en la reforma del sistema de finançament. Segons que ha explicat la vicepresidenta i portaveu del Consell Mónica Oltra en la roda de premsa posterior al ple del govern valencià, la sol•licitud s'efectuarà a l'empara del que disposa l'article 56.bis.3 del reglament del Senat, procedint a sol•licitar al president de la cambra alta la convocatòria d'aquesta comissió per tal que valori els efectes per a les comunitats autònomes i, especialment, la valenciana, del retard en la reforma del sistema de finançament autonòmic.

En aquest sentit, el govern valencià explica l'article 56 del reglament del Senat estableix, entre les funcions de la comissió general de les comunitats autònomes, preveu la d'iniciar qualsevol dels tràmits informatius, d'estudi o de seguiment que aquesta comissió consideri oportuns sobre matèries de naturalesa autonòmica, respecte a les competències de les comunitats autònomes.Així, afegeix que atès que la reforma del sistema de finançament autonòmic afecta de forma directa els interessos autonòmics, el govern valencià ho considera una qüestió prou rellevant com per justificar la convocatòria d'aquesta comissió, amb l'objectiu d'analitzar i debatre l'estat actual del procés.Oltra ha recordat que hi havia un acord en la conferència de presidents autonòmics de reformar el nou sistema abans que acabés 2017 i que aquest acord "'s'ha incomplert". Al respecte ha considerat que la credibilitat del govern espanyol "s'està ressentint" i que això representa un problema institucional perquè "quan se'n ressent la credibilitat hi ha una desafecció de la ciutadania cap a les institucions, que no és positiva en termes democràtics".

Enviar