Jaume Coll evoca el seu món local de Muntanyola a 'Un arbre molt alt', 55è Premi de poesia Ausiàs March de Gandia

Edicions 62 publica el llibre format per una quarantena de poemes

ACN Barcelona.-'Un arbre molt alt' (Edicions 62) de Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) està format per una quarantena de poemes, que van convèncer el jurat del cinquanta-cinquè Premi de poesia Ausiàs March de Gandia, format per Maria Josep Escrivà, Rubén Luzón, Jaume Pont i Jordi Cornudella. "Jo visc a Muntanyola a una casa de pagès i és l'entorn que tinc a prop i em seria estrany poetitzar sobre entorns que no són els meus i és per proximitat, i no per voluntat programàtica", ha assegurat l'escriptor aquest dilluns. Coll ha explicat que va posar aquest títol 'Un arbre molt alt' quan ja era un aplec de 10 o 12 poemes perquè li va agradar i rellegint Gabriel Ferrater va veure que era un vers de l'autor. El llibre és mou entre "la intuïció vivencial i el joc de fer literatura". 'Un arbre molt alt' es va publicar el passat 17 de gener.

El llibre arrenca amb uns versos de Jacint Verdaguer i acaba amb una frase d'un vers de Gabriel Ferrater: "Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt". Al llibre també se cita la poetessa Maria Mercè Marçal, Carles Riba o Robert Frost. "Si hi ha textos amb un referent, ensenyar quin és aquest referent és necessari", ha afegit. L'escriptor ha indicat que quan es porten una sèrie de poemes escrits amb un enfocament, "com a persona que escriu i no vol avorrir, s'ha de plantejar de fer un canvi de materialització d'aquella cosa que vol escriure". Ha posat com exemple que si un escriu primer uns poemes que tenen una voluntat de "materialització del vers com a unitat sonora" després d'un temps passa a "versos més lliures".L'escriptor ha indicat que la qüestió oral sempre està present als seus textos i ha reconegut que quan no hi és, es per jugar-hi en contra. "És com tot, és anar fent, provant i anar jugant i que qui ho llegeixi pugui refer els camins pels quals tu t'ho has passat bé". El jurat de guardó va decidir premiar l'obra per la "potència amb què evoca el món natural i domèstic d'un racó d'Osona, per l'embranzida lírica amb què s'enfila cap a les fonts del pensament poètic, per la varietat i el rigor de la construcció formal de cadascun dels poemes i per la naturalitat convincent amb què la veu poètica assumeix els tons i les estructures de la llengua viva".Trajectòria Coll Mariné es va donar a conèixer amb el llibre 'Quanta aigua clara als ulls de la veïna' (2014), i ha publicat també la plaquette 'La gata groga' (2015). És baixista i contrabaixista del grup Obeses. És llicenciat en Filosofia i prepara un treball de doctorat sobre Segimon Serrallonga.

Enviar