El Suprem confirma la condemna de 5 anys de presó a una jove detinguda a Gandia per difondre vídeos de Daesh
La sala desestima el recurs, que al·legava la inexistència de proves per acreditar que els missatges havien contribuït a sumar adeptes al grup terrorista
ACN València .-La sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna a cinc anys de presó per col•laboració amb organització terrorista imposada per l'Audiència Nacional a una jove detinguda a Gandia (Safor) l'any 2015 per difondre a través de les xarxes socials fotografies i vídeos de propaganda de l'Estat islàmic i fer crides a la lluita jihaidista. La sentència del Suprem considera provat que la jove buscava afavorir la causa d'Estat Islàmic a través dels perfils a les xarxes socials. El TS desestima el recurs de la detinguda, que tenia 18 anys en el moment de la seva detenció, que al•legava la inexistència de proves per acreditar que els seus missatges havien contribuït a sumar més adeptes al grup terrorista.
Segons que informa el Suprem, la decisió es pren després d'examinar vídeos i textos inserits en àrab a fotografies extretes dels perfils de Facebook, Twitter i altres xarxes socials, concloent que "les imatges són realment il•lustratives, sense necessitat d'entendre la lletra dels càntics ni els textos en àrab". Així mateix, afegeix que la jove no va voler explicar el material però que es va considerar provat que era l'administradora i usuària dels perfils des d'on es varen extreure les fotografies i vídeos a través de les investigacions policials de la IP i el nom d'un perfil que duu el nom de la detinguda. El Suprem rebutja rebaixar la condemna en un o dos graus per aplicació de l'atenuant sobre el mitjà empleat o el resultat produït, previst en l'article 579 bis del Codi Penal. En la seva decisió judicial, el TS assenyala que la col•laboració ha consistit en una activitat d'adoctrinament i captació de persones per al terrorisme islàmic amb les xarxes socials com a instrument de difusió dels missatges, possibilitant "un impacte generalitzat i permanent de l'ideari de captació i, amb això, una major exposició col·lectiva". El Tribunal també rebutja un altre argument de la jove detinguda, que sostenia que la investigació es tractava d'un rastreig general d'internet i que, en el decurs del mateix, varen localitzar el seu perfil per tenir sospites de la seva vinculació al terrorisme islàmic. El Suprem admet la complexitat de les investigacions d'aquesta naturalesa però assenyala que "no és reprotxable que els serveis d'intel•ligència, o les unitats policials, estenguin les seves investigacions a un ample espectre de persones que puguin sentir-se atretes per pràctiques que inciten a la violència en nom de creences religioses i que, un cop exhaurides les possibilitats, centrin les sospites en un nombre de persones que, finalment, poses a disposició de l'autoritat judicial". L'Audiència Nacional va considerar provat que la jove condemnada va anar radicalitzant les seves conviccions religioses i polítiques des del 2015 i va començar a fer-ho públic a les xarxes socials a través del seu perfil, que compartia els principis de DAESH i a inserir missatges sobre la lluita armada. Així mateix, considera que en aquell moment es va començar a plantejar viatjar a una zona de conflicte controlada per l'Estat islàmic per contraure matrimoni amb un mujaidin, per fer pròpia la 'guerra santa'. En aquest sentit, assenyalen que va viatjar al Marroc, on es va informar de com fer el viatge a Síria i va continuar posteriorment difonent fotos i vídeos de propaganda d'Estat islàmic, en la que presentava els seus membres com herois i màrtirs, amb execucions a infidels i crides a la jihad.






