Simon afirma que Agbar compta amb el "fonament jurídic necessari i essencial per guanyar" el litigi sobre ATLL

El president de la companyia afirma que es podria haver evitat la darrera pujada del preu de l'aigua si s'hagués fet bé el concurs d'adjudicació

ACN Barcelona.-El president executiu d'Agbar i vicepresident de Suez Water Europe, Àngel Simon, ha afirmat que la seva empresa compta amb el "fonament jurídic necessari i essencial per guanyar" en el litigi que l'enfronta a Acciona per l'adjudicació de l'empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL). En una conferència aquest dimarts al Cercle d'Economia, Simon ha recordat que el TSJC ja va anul·lar el concurs de privatització d'ATLL per part de la Generalitat, que va acabar amb la concessió a Acciona, i s'ha mostrat confiat que ara el Tribunal Suprem resoldrà igualment a favor d'Agbar. En aquest sentit, el president d'Agbar ha afirmat que "es podria haver evitat" el darrer increment del 11,8% de la tarifa de l'aigua en alta subministrada per l'ATLL a les subministradores de l'àrea de Barcelona. "La guerra de l'aigua no és tal, sinó que és una guerra de contractació. Tot el plec d'adjudicació ha estat mal fet i això és el que hem impugnat i guanyarem", ha sentenciat.

Dins d'aquest plec, Simon ha assegurat que el tipus d'interès per a la concessionària "està fora de mercat". L'executiu ha apuntat que la concessió d'ATLL reconeixia un 15% de tipus d'interès, mentre que Agbar té reconegut per tarifa un tipus d'interès de poc més d'un 1%. "Tenim la desgràcia de passar un rebut a tots els ciutadans. El rebut mig a l'àrea metropolitana és de 45 euros cada dos mesos, dels que el 33% és per Aigües de Barcelona i la resta va a altres mans. Som un gran recaptador d'impostos", ha lamentat. Concretament, ha apuntat que pràcticament un 11% del que cobra Agbar als clients es destina a ATLL. Finalment, el president de la companyia ha detallat que s'espera que la sentència sobre ATLL està fixada per al proper 31 de gener, tot i que després "no sé sap quan es pot fer pública".Reutilitzar l'aigua per superar la propera sequeraEl president d'Agbar ha advertit que a Catalunya "encara no tenim alerta de sequera, però si el març tenim els embassaments per sota del 40% sí que entrarem en alerta". En aquest sentit, ha assenyalat que "les dessaladores i els transvasaments no tenen ideologia" i que "cal un pacte per poder avançar-nos als episodis d'alertes". Segons Simon, "sempre es parla de transvasaments o altres solucions quan s'acosta la sequera i això s'ha de fer abans"."La mesura inajornable a l'àrea metropolitana de Barcelona és la reutilització. Aquest sistema és l'únic que ens pot fer passar el proper episodi de sequera, que ineludiblement vindrà. Tanmateix, "cal planificar amb vista", ha comentat el president d'Agbar. En aquesta línia, ha reclamat que "l'àrea metropolitana queda curta en les seves competències i queda curta en la seva representació democràtica. El problema de l'aigua no es pot plantejar de manera municipal, sinó que és un problema metropolità i el mateix passa amb el transport, els residus o l'habitatge".D'altra banda, Simon ha reflexionat que "sempre hem tingut escassetat d'aigua i el canvi climàtic ho accentuarà. La darrera sequera va ser el 2007 i 2008. Després es va acabar la dessaladora, que el que ens dóna és un 20% més de temps per entrar en sequera. Des de llavors, no s'ha fet res més. Les administracions s'han de pronunciar, però nosaltres tenim clar el que s'hauria de fer. Quan tenim els embassaments al 100%, ens queda un any de reserves: això ens dona un sistema absolutament fràgil per una zona de cinc milions d'habitants i que rep milions de turistes anualment". Simon posa d'exemple Agbar de com tractar els impagaments de les famílies més precàriesSimon també s'ha referit a la polèmica per la dificultat d'algunes famílies de pagar els subministraments bàsics de la llar: "Mai no hem tallat l'aigua perquè algú no hagi pogut pagar. Arribem a acords de manera individualitzada. Quan veiem que els impagaments pugen el 2011, comencem a actuar i comencem a subvencionar les famílies que estan en precarietat. Qui ho determina són uns tercers, com són Càrites o els serveis socials dels ajuntaments, i ens ho avalua Ivalua. Fins i tot l'alcaldessa Colau ha dit que tothom hauria de prendre nota d'Aigües de Barcelona de com resoldre aquest problema", ha conclòs.D'altra banda, Simon també ha defensat una gestió privada de l'aigua per ser "més eficient i més barata" i ha assenyalat que empreses com Agbar també han mostrat responsabilitat social. Així mateix, ha recordat les experiències de participació d'Agbar en col·laboracions públic-privades a mercats com el del Regne Unit, Xile, Argentina o Cuba. "El que necessita la participació públic-privada per tenir èxit és que el privat faci la seva feina, però també que ho faci el regulador", ha sentenciat.Simon critica que a Espanya "cada ajuntament és un regulador" de l'aigua"A Espanya, tenim 1.200 contractes amb ajuntaments i cada ajuntament és un regulador. Això és un problema. Tenim un risc a nivell de l'estat espanyol de no complir la normativa, especialment amb el tema d'aigües residuals i concretament en el cas dels municipis de menys de 50.000 habitants, que seran incapaços de complir si no es prenen mesures", ha advertit Simon. Segons el president d'Agbar, "no pot ser que als ajuntaments ideològicament se'ls hi acudeixi una cosa i demà una altra. A Espanya s'ha de treballar a fons sobre qui és el regulador. No hi ha regulador sense governança i aquí fa falta això. Cal saber quin paper assumeix cada administració -ministeris, autonomies, ajuntaments i regulador- i que cadascú se'n faci responsable", ha afegit.

Enviar