Girona homenatja els setze veïns deportats als camps de concentració nazis i fa una crida a la memòria

S'han col·locat les llambordes Stolpersteine al Jardi de la Infància amb la presència de familiars i l'autor de la iniciativa, Gunter Demnig

ACN Girona.-L'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic de la Generalitat han volgut retre homenatge als gironins deportats als camps de concentració nazis amb la col·locació aquest dilluns de setze llambordes Stolpersteine al terra del Jardí de la Infància. La ciutat se suma així a la iniciativa que va endegar l'artista alemany Gunter Demnig el 1993 per recuperar la memòria històrica. El mateix autor ha estat qui ha posat les peces. Cada llamborda conté les dades dels setze veïns que van ser empresonats o deportats durant el nazisme. Durant l'acte, s'ha comptat amb la presència de familiars que ho han viscut amb molta emoció. El primer tinent d'alcalde, Eduard Berloso, ha subratllat la importància de recordar el passat perquè no es torni a repetir i poder construir un futur amb unes bases "més dignes". Després de llegir els noms dels homenatjats, s'han dipositat setze roses grogues al costat de les plaques.

La ciutat de Girona ha fet aquest dilluns un nou pas per recuperar la memòria històrica amb la col·locació de les setze llambordes Stolpersteine en record als veïns que van ser deportats als camps de concentració nazis. Segons la documentació estudiada, van ser enviats a diferents camps. Es tracta de Josep Bartra Canet, Modesto Canet, Àngel Codina Martínez, Jose Dolovardes, Artur Gallego Sànchez, Joan Gasau Pou, Fidel Malla Franch, Francesc Massa, Josep Ribas Llinàs, Lluís Roca Sureda, Rafel Laborda Salazar, Gaietà Sànchez Tocalon, Jaume Soler Juanals, Gregori Verdaguer Dorca, Joan Vila Bataller i Eliseu Vidal Culubret.Cadascun d'ells ja té des d'aquest dilluns una llamborda de memòria, col·locada al mig del paviment del Jardí de la Infància. Un indret escollit expressament per l'Ajuntament de Girona perquè és on també hi ha el refugi antiaeri. Creades per l'artista alemany Gunter Demnig, estan fetes de formigó recobert d'una fulla de llautó on es graven les dades de les persones empresonades o deportades durant el nazisme. Així, s'inclouen les dates del naixement, l'exili, deportació i mort. Totes tenen la mateixa mida (10 x 10 centímetres) i el seu nom significa, literalment, "pedres de topada".El mateix autor ha estat l'encarregat de col·locar les llambordes sota la mirada atenta i emocionada d'alguns dels familiars. "És un moment molt important per nosaltres", admetia Ariadna Soler, que ha volgut retre homenatge al germà del seu avi que va morir amb 21 anys al camp de concentració. En el seu cas, no va saber d'aquesta història fins fa uns dos anys mentre feien l'arbre genealògic i un familiar els ho va explicar. Des de llavors, han buscat tota la documentació possible per saber més sobre el que va passar.Qui també ho ha viscut amb molta emoció ha estat Eliseu Vidal, fill del també Eliseu Vidal, homenatjat avui. Ha recordat que ell només tenia dos anys quan el seu pare va participar en la retirada i que després ja no el van tornar a veure perquè el van detenir i se'l van emportar a un camp de concentració. "No puc dir res més", afegia emocionat.Crida a no oblidarDurant els parlaments, el primer tinent d'alcalde de Girona, Eduard Berloso, ha subratllat que "recordar és dignificar" i ha reivindicat la importància de seguir avançant en la memòria col·lectiva per a les noves generacions. A més a més, també ha fet una crida a "no permetre que el totalitarisme, de la forma que sigui, es torni a imposar a casa nostra; no es pot aixafar una societat perquè pensa i vol viure diferent; no podem permetre que ens vulguin tornar a anul·lar", fent al·lusió a la situació que viu el país. Per la seva banda, la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, ha recordat que Girona se suma a les ciutats catalanes que han volgut participar en el projecte de les llambordes Stolpersteine. De fet, és la primera ciutat de les comarques gironines en fer-ho. Es tracta d'una iniciativa que va endegar l'artista alemany Gunter Demnig el 1993 aconseguint un ampli suport. Actualment hi ha més de 60.000 llambordes a 23 països europeus. A Catalunya es va començar el 2015 a Navàs i enguany s'ha arribat a 14 poblacions, entre elles Girona. "Continuarem perquè tenim una llarga llista de pobles i ciutats que volen formar part d'aquest museu obert que ens iguala, dedicat als que van patir l'holocaust i a qui van perseguir per ser diferents a ulls del nazisme", ha afegit García. Seguidament, s'han llegit els noms de tots els homenatjats i els familiars han dipositat una rosa groga al costat de les llambordes. Abans de començar l'acte, l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, ha acudit al lloc per conèixer els familiars i veure les llambordes.

Enviar