El Suprem avala els Mossos en la publicació de fotos de sospitosos d'aldarulls a la vaga general del març del 2012

Rebutja la demanda d'un individu al·legant que la 'web de delació' complia la normativa de protecció de dades i era proporcional

ACN Barcelona.-El Tribunal Suprem ha avalat la publicació de fotografies de sospitosos d'aldarulls en l'anomenada 'web de delació' oberta pels Mossos d'Esquadra arran dels aldarulls de la vaga general del març del 2012. Així, ha desestimat un recurs interposat contra la sentència de l'Audiència de Barcelona que, al seu torn, va confirmar la desestimació de la demanda formulada contra la Conselleria d'Interior per vulneració dels drets a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.

Com a conseqüència dels greus aldarulls que van tenir lloc els dies 29 i 30 de març de 2012 a Barcelona, l'aleshores director general dels Mossos, Manel Prat, va autoritzar la publicació a la web dels Mossos d'Esquadra, per un temps limitat i sota una sèrie de garanties, de les fotografies de diverses persones que havien participat en els fets vandàlics. Les fotografies van ser captades per les càmeres de la Policia situades a la via pública. La seva publicació a la web policial estava destinada a sol·licitar la col·laboració ciutadana per identificar els presumptes autors dels actes vandàlics. El demandant, després resultar identificat, va ser objecte d'investigació per un jutjat d'instrucció de Barcelona.La sentència del Tribunal Suprem considera que existia una habilitació legal per a procedir a la difusió al web policial de les fotografies dels presumptes autors dels actesvandàlics, basada en la Llei d'Enjudiciament Criminal, la Llei Orgànica de Forces iCossos de Seguretat, i la Llei Orgànica de Protecció de Dades. D'aquesta manera, es compleix el requisit exigit pel Conveni Europeu de Drets Humans que la ingerència en el dret fonamental estigui prevista en la llei.La sentència afegeix que la falta d'autorització judicial prèvia no suposa que la ingerència en el dret fonamental sigui il·legítima. Hi drets fonamentals la restricció exigeix una autorització judicial prèvia (inviolabilitat de domicili, secret de les comunicacions). Però altres drets fonamentals no necessiten d'una autorització judicial prèvia perquè la seva restricció sigui legítima, com és el cas dels drets a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge, sense perjudici que pugui sol·licitar-se empara judicial davant de la ingerència en aquests drets. A més, va existir un control judicial de la ingerència perquè les fotografies van ser incorporades a l'atestat elaborat per a la investigació dels actes vandàlics que va ser remès al jutjat d'instrucció.En tercer lloc, el Tribunal Suprem ha rebutjat que la publicació de les fotografies a laweb fos una mesura desproporcionada, i explica que el requisit de la proporcionalitat escompleix perquè els fets van ser greus, ja que hi van intervenir un elevat nombre depersones, van provocar una considerable alarma social, les fotografies es van difondre a la web només després de setmanes d'investigació sense resultats, a finals d'abril, i la identificació dels autors dels actes vandàlics era difícil perquè, majoritàriament, cobrien els seus rostres per evitar precisament ser identificats.El demandant reclamava 6.000 euros d'indemnització, petició a la qual es van oposar tant la Generalitat com la fiscalia tant al jutjat de primera instància, com a l'Audiència i al Suprem, que sempre han donat la raó a Interior.

Enviar