Najat El Hachmi retrata una musulmana del Rif que deixa la família i emigra a Catalunya amb la filla

L'escriptora afirma que a la novel·la 'Mare de llet i mel' (Edicions 62) fa "les paus" amb el seu origen

ACN Barcelona.-L'escriptora Najat El Hachmi s'ha posat a la pell en la seva nova novel·la 'Mare de llet i mel' (Edicions 62) d'una dona musulmana del Rif, la Fatima, que ja adulta, casada i mare, deixa la seva família, el poblet on ha nascut, i emigra a Catalunya sola amb la seva filla. Najat El Hachmi s'ha inspirat en el seu origen per descriure "aquell entorn rural del Rif on les condicions de vida són molt dures i on les dones són les que s'encarreguen de les feines de casa i de fora d'aquesta". A més de l'entorn, l'autora també se centra en l'experiència de la immigració des del punt de vista d'una dona musulmana i és una critica als sistemes patriarcals. Ha assegurat que una persona no pot fugir del seu origen: "L'has d'entendre i no només les coses bones. Ha estat una novel·la per fer les paus", ha declarat. El llibre surt aquest dimecres a la venda.

A l'epíleg de 'La filla estrangera' (2015), la narradora va anunciar que escriuria "la seva història (la història de la mare) i així podria ser jo sense ser per ella però també ser jo sense ser contra ella". Tres anys ha estat Najat El Hachmi per escriure la novel·la 'Mare de llet i mel'. L'escriptora ha indicat que a la novel·la no parla tant de temes més externs que es viuen al país, sinó que retrata "l'interior de les cases i aquestes cases tradicionals del Rf que és una estructura tradicional típica". Per a Najat El Hachmi ha estat molt difícil mirar la realitat de les dones de la primera generació que van immigrar fa uns 30 anys a Catalunya i amb les que va conviure. Ha recordat que viuen una realitat molt dura i per a ella el simple fet d'escriure-ho li resultava "molt difícil". A la vegada, ha indicat que hi havia un sentiment de deute: "Al final faig l'únic que puc fer que és explicar aquelles històries i relatar aquell entorn rural del Rif on les condicions de vida són molt dures i les dones són les que s'encarreguen de les feines de casa i de fora d'aquesta". De fet, ha assenyalat que els entorns rurals són molt durs i ho són especialment per les dones, però a més aquesta zona del Rif que "acumula una sèrie de greuges dèficits estructurals". En aquest context, ha indicat que aquesta zona "ha estat sempre molt castigada, va ser maltractada amb un dèficit d'infraestructures i amb uns nivells de repressió molt important i això influeix en la vida d'aquestes dones". La protagonista és la Fatima i com ha explicat l'autora no va ser gens fàcil trobar la seva veu. De fet, l'autora porta tres anys dedicant-se intensament en aquesta obra. Una de les seves obsessions era que no tenia sentit referir-se a la Fatima i que ella no parlés. Finalment va canviar el punt de vista del relat, ja que no podia ser tot en primera persona." Trobar la veu de la Fatima va ser el gran desenllaç i va resultar per a mi molt creatiu i com una manera de recuperar aquelles veus que havia sentit molt de petita, les dones que explicaven tota l'estona tot d'històries mentre feien les tasques quotidianes". El procés de la novel·la és "explicar la història de la Fatima, la seva vida i les coses que li passen i intentar recuperar aquest univers i traduir-lo al mateix temps". No es pot fugir de l'origenHa assegurat que una persona no pot fugir del seu origen: "L'has d'entendre i no només les coses bones. Ha estat una novel·la de fer les paus, suposo que és l'edat que permet no tenir aquella ràbia contra ningú". En aquest context, ha assegurat que "el masclisme és universal i a cada lloc es manifesta de formes diferents". "Cadascú ha d'entendre com era aquest engranatge i en aquest sentit m'ha anat molt bé la novel·la, he pogut mirar-m'ho com molt de prop i totes érem víctimes del mateix sistema". ImmigracióUn dels primers aprenentatges, ha explicat, quan es posava a la pell de la Fatima és que "no són estrangeres pel fet de ser immigrants aquí, sinó que ho són des de que neixen ja que en un primer moment t'expliquen que casa teva no és casa teva". L'escriptora ha ressaltat que quan moltes d'aquestes dones emigren a Catalunya, per "molt precari que sigui el lloc on els hi toca viure resulta que aquest és el primer lloc realment seu". Najat El Hachmi ha reconegut que la seva mare "encara no sap res" de la novel·la i que normalment se n'assabenta per les seves cosines. "Ella només em diu que no escrigui sobre problemes", ha apuntat l'escriptora, qui ha assenyalat que li agradaria poder-li explicar sobre aquest nou llibre. Trajectòria Najat El Hachmi va néixer a Nador (Marroc) el 1979, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va venir a viure aquí gràcies al reagrupament familiar. És llicenciada en Filologia Àrab per la Universitat de Barcelona. Publica habitualment articles a la premsa i ha col·laborat en diversos programes de ràdio. L'any 2004 va publicar 'Jo també sóc catalana' (Columna). La seva primera novel·la, 'L'últim patriarca' (Planeta, 2008), va rebre el Premi Ramon Llull 2008; ha estat finalista del Prix Méditerranée Étranger 2009 i guanyadora del Prix Ulysse a Còrsega. La novel·la ha estat traduïda a deu llengües i ha portat la seva autora a viatjar per tot el món.

Enviar