Les sol·licituds d'arrelament social disminueixen un 7% el 2017 però la Generalitat alerta de "noves irregularitats"

A Catalunya hi ha 1.116 persones refugiades en el programa estatal, 200 de les quals ja han iniciat el mentoratge en grups d'acollida del Programa Català de Refugi

ACN Barcelona.-Les sol·licituds d'arrelament social han disminuït un 7,2% durant el 2017 a Catalunya, segons l'informe d'activitat en matèria d'estrangeria i refugi de 2017 de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania presentat aquest dijous. L'any passat a Catalunya es van tramitar 10.748 informes per renovar els permisos de residència que gestiona l'estat espanyol. Segons el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, la baixada sembla indicar que "tenim menys persones en situació d'irregularitat", encara que ha alertat que se segueixen produint noves situacions d'irregularitat en col·lectius vulnerables. Amorós ha posat com a exemple l'augment de dones provinents d'Hondures de forma irregular o les denegacions d'asil generalitzades a persones de nacionalitat veneçolana i ucraïnesa que "ens generarà un problema el 2018". D'altra banda, Amorós s'ha mostrat "optimista" amb l'avenç del Programa Català del Refugi. De les 1.116 persones refugiades que hi ha a Catalunya en el programa estatal, 200 ja han iniciat el mentoratge en 88 grup d'acollida amb 335 mentors voluntaris.

Amorós ha lamentat que l'estat espanyol és un dels estats europeus "que més contesta en sentit negatiu" les sol·licituds d'asil. "Aquestes persones passen de tenir un programa que els protegeix a no tenir res i estar en situació d'irregularitat", ha dit el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Segons Amorós, encara "no ha passat en grans xifres" però sí ha començat a passar aquest 2017 la denegació de forma generalitzada de les peticions d'asil de persones de nacionalitat veneçolana i ucraïnesa, la qual cosa els "preocupa"."Ens estem preparant per fer-hi front amb dificultats de tota mena, venim d'un any molt complicat", s'ha queixat Amorós. Tot i això, en relació a l'asil, Amorós ha destacat que Catalunya ha passat de tenir 495 persones seguint el Programa Estatal d'Acollida el 2016, a 1.116 el 2017. Encara que Amorós ha criticat que, tot i ser un "creixement important", continua sent "insatisfactori" ja que la crisi de refugiats "ens hauria d'obligar a acollir moltes més persones". Programa Català de RefugiEl programa de mentoratge de persones refugiades posat en marxa durant el primer semestre de 2017 ja atén a 200 refugiats. S'han posat en marxa 88 grups d'acollida amb 335 mentors. De les 2.593 persones que estan inscrites com a voluntàries per fer de mentor, 1.314 ja han fet la formació de mentoria. Amorós s'ha mostrat satisfet amb l'evolució del programa i ha destacat la bona predisposició dels voluntaris. Un 73% són dones i gairebé la meitat (un 48%) tenen entre 20 i 40 anys. La gran majoria (un 83%) parlen altres llengües a part del català i el castellà.En relació amb l'accés a l'habitatge, Amorós ha explicat que hi ha 1.845 places disponibles per acollir a persones refugiades de les quals 650 són en equipaments residencials i 1.195 en pisos. La majoria, (1.012) són d'entitats socials i la resta de l'inventari de la Generalitat. El Programa Estatal d'Acollida de Refugiats n'ocupa el 68%, és a dir 1.247. Amorós ha reconegut que tenen dificultats per omplir les places a municipis més allunyats de Barcelona ja que els refugiats prefereixen quedar-se en l'entorn de la capital però ha assegurat que treballen per adaptar "l'oferta i la demanda". D'altra banda, Amorós ha explicat que una desena de persones refugiades que han acabat el programa estatal s'han començat a beneficiar de la renda garantida de ciutadania. "A Catalunya la dignitat i la supervivència bàsica dels refugiats està garantida", ha destacat Amorós. Disminueixen els processos d'arrelament Durant el 2017, els informes tramitats d'arrelament social han disminuït un 7,2%. La majoria dels 10.748 sol·licitants són del Marroc (17%), seguida d'Hondures (13%) i Pakistan (12%). Més de la meitat són homes (58%) mentre que les dones són el 42%. Del total d'informes, un 88,2% s'han resolt favorablement. La disminució és generalitzada però Amorós ha destacat l'excepció del cas d'Hondures, que s'incrementa. Pel que fa a aquesta nacionalitat, i tot i que no ha donat dades precises, Amorós ha alertat que hi ha cada cop més dones hondurenyes que arriben de forma irregular de forma sistemàtica i es troben en situació de vulnerabilitat.En relació als reagrupaments familiars, la tendència es manté respecte el 2016 i incrementen el nombre d'informes tramitats d'adequació de l'habitatge per tramitar el reagrupament familiar (o renovar-lo) només en un 0,7%. En total es van tramitar 11.112 sol·licituds, la majoria de persones del Marroc, Pakistan i l'Índia. Un 73% d'homes i un 27% de dones. El 92,3% van ser favorables. En aquest sentit, Amorós ha remarcat un canvi en la normativa que flexibilitza els requisits de m2 per habitatge quan es tracta de reagrupament de familiars de primer grau."És important no retrassar ni deixar fora infants; la nostra política és que les famílies han de viure juntes i com més tardana és la incorporació dels nens en el nostre sistema escolar, pitjors són els resultats", ha dit Amorós. D'altra banda, el secretari també ha explicat que s'han obert 971 nous expedients a persones estrangeres que volen homologar titulacions universitàries. Des del 2010, se n'han tancat més de 1.000 de forma favorable. "És una aportació de gran valor al país", ha destacat. Sobre el servei de primera acollida, durant el 2017 es van iniciar 2.115 noves sol·licituds de persones que en volien aconseguir el certificat, la qual cosa suposa un increment del 20,8%. D'aquests, s'han emès i signat 418. Les sol·licituds arriben principalment de l'àmbit metropolità i la majoria són del Marroc.Personal especialitzat en delictes d'odi i treball de cures al 012El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha avançat que el 012 preveu incorporar una persona especialitzada en delictes d'odi els propers mesos, i també una altra persona especialitzada en el treball de cures. "Aquelles persones que pateixin racisme tindran una persona especialitzada en la matèria a qui demanar assessorament", ha explicat. "És un delicte que no es manifesta", ha lamentat, per això Amorós ha remarcat la importància de tenir una millor atenció a les víctimes de discriminació. El procés de selecció de l'especialista encara està obert i Amorós no ha volgut concretar un termini perquè s'iniciï aquest servei. D'altra banda, també s'incorporarà una persona que atendrà els dubtes en relació al treball de cures. "Ningú tindrà l'excusa de dir que no contracta una persona que fa treball de cures perquè no en sap, hi haurà un especialista al 012 que t'explicarà com fer-ho. Entenem que tot el treball de cures ha de ser amb contracte", ha sentenciat Amorós.

Enviar