Un informe del CIDOB assenyala que el context polític català pot explicar un dol social del 17-A "extremadament curt"

Els investigadors avisen que la "velocitat amb què es van eclipsar els debats de fons" després dels atemptats de Barcelona i Cambrils és "preocupant"

ACN Barcelona.-Un informe del Barcelona Centre for Internacional Affairs (CIDOB) alerta que la "velocitat amb què es van eclipsar els debats de fons" després dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost és "preocupant" i destaca que és "més urgent que mai adoptar un enfocament holísic del fenomen del terrorisme", en un moment en què desenes de combatents jihadistes estan intentant tornar de Síria i l'Iraq a Europa. L'informe 'Atemptats de Barcelona: reaccions, explicacions i debats pendents' constata un dol social "extremadament curt" dels atemptats. "Les circumstàncies polítiques que es viuen a Catalunya des de fa alguns anys poden explicar la brevetat d'aquest dol social amb relació a altres atemptats similars", escriu un dels autors, Jordi Moreras. L'informe també analitza la convicció que els terroristes estaven plenament integrats i recull la "confrontació Catalunya\/Espanya" com una de les reaccions del 17-A.

"Mai abans s'havia produït una situació en què, després d'un succés d'aquestes característiques, es passés pàgina tan ràpid, sense que s'extraguessin conclusions del que va passar o que, almenys, s'anunciés a la ciutadania que tal qüestió quedava pendent de debatre", afirma Moreras a l'article 'Deu dies d'agost', de l'informe del CIDOB, que es presentarà la setmana que ve, dilluns a Barcelona i divendres a Cambrils, i que pretén abordar el 17-A des de múltiples perspectives. Per a aquest investigador sènior associat del CIDOB, la "brevetat" del període de dol social és una de les singularitats dels atemptats del 17 i 18 d'agost. "Pot afirmar-se que la societat catalana 'va passar pantalla' ràpidament, immersa en el contenciós sobiranista que estava en joc entre Espanya i Catalunya", apunta. Moreras assenyala que les altres dues singularitats del 17-A són que els serveis policials i d'informació no fossin capaços de detectar cap indici de la preparació dels atemptats, que es van precipitar després de l'explosió fortuïta d'Alcanar, i que els terroristes fossin de Ripoll i res en les seves trajectòries vitals fes "presagiar" que es convertiren en terroristes. L'autor destaca que el 17-A va posar en evidència "els errors d'apreciació que suggerien que en les poblacions més petites la integració d'immigrants era molt més efectiva que en les grans aglomeracions urbanes". L'autor que encapçala l'informe, Moussa Bourekba, incideix en el fet que en moltes ocasions es va destacar que els autors del 17-A "estaven plenament integrats, perquè parlaven perfectament català, treballaven o practicaven esports". Per a Bourekba, s'oblida en aquestes afirmacions el sentiment de pertinença i subratlla que la radicalització és un "procés multidimensional". Aquest investigador del CIDOB alerta a l'article 'Atemptats de Barcelona: l'explicació impossible, les possibles explicacions' que recórrer a l'origen dels terroristes com a principal explicació de la radicalització "simplifica un fenomen complex", ja que "orienta el debat cap a causes i culpables aliens a la societat" i el centra en l'origen com "un factor de permeabilitat a la ideologia salafista jihadista". "No és més apropiat centrar-se en el seu recorregut biogràfic?", interpel·la Bourekba, que destaca la urgència d'abordar de manera global el terrorisme "en lloc de limitar-se a reaccionar -periòdicament i amb urgència- a les seves conseqüències". També en aquest sentit, Fatima Lahnait, que tanca l'informe amb l'article 'Prevenir l'extremisme violent per combatre el jihadisme autòcton: aprendre de l'experiència', subratlla que "cada atemptat terrorista és un cru recordatori de com de necessari resulta aplicar estratègies eficaces per prevenir i combatre l'extremisme violent, sobretot si es té en compte que els jihadistes no vénen d'altres països, sinó que 'es fabriquen' en les pròpies societats europees". Aquesta investigadora fa una comparativa dels plans de diferents països per prevenir i actuar davant l'extremisme violent. Blanca Garcés Mascareñas assenyala, a '17-A: Barcelona canvia de guió', com els atemptats van colpejar Barcelona "d'una manera estranya, diferent a altres atemptats similars en altres ciutats europees". Barcelona es buida a l'agost i, sobretot, hi ha turistes. "A l'atemptat de Barcelona, les víctimes representaven el món sencer", escriu Garcés Mascareñas, que ho contraposa al fet que els terroristes eren "d'aquí", fet que va generar moltes preguntes sobre què havia pogut fallar. "I si els 'joves de Ripoll' no es van sentir tan part de nosaltres com els nostres relats ens volen i els voler fer pensar?", pregunta la investigadora sènior del CIDOB. "Confrontació Catalunya\/Espanya"Garcés Mascareñas recull com es van succeir els tres 'no': 'no' al terrorisme, 'no' al racisme i 'no' a la por, amb aquell clam 'No tinc por'. També, el 'no' a la guerra. L'autora afirma que a diferència d'altres ciutats europees, el discurs excloent "no va ser el relat dominant", però això no significa, raona, que "la societat catalana i espanyola sigui més tolerant o oberta a la diversitat". "El que sí que és diferent és el discurs polític dominant", puntualitza Garcés Mascareñas, que afirma que "Barcelona no s'ha declarat en guerra ni cap a l'exterior ni cap a un suposat enemic interior". Per a aquesta investigadora, la reacció del 17-A va passar per la "confrontació Catalunya\/Espanya", és a dir, en l'"eix nacional", i constata que "una de les principals dianes en aquesta batalla de narratives van ser els Mossos d'Esquadra", que van ser criticats per aquells que reclamaven una gestió unitària de la crisi, mentre que a Catalunya van ser aclamats per "molts polítics, mitjans de comunicació i part de la ciutadania" com "un exemple (quasi heroic) de la lluita antiterrorista i protecció ciutadana". L'autora escriu que el 17-A "va posar en evidència la gravetat de la descoordinació policial" i les "implicacions de tenir cossos de seguretat amb competència en terrorisme, però sense accés a les principals bases de dades internacionals".

Enviar