L'arquebisbe de València alerta que trencar la unitat d'Espanya seria "violar l'ordre moral" anterior a la Constitució

Antonio Cañizares assenyala que el consens constitucional no va forjar un pacte per a la unitat de l'estat sinó que aquesta és prèvia

ACN València .-El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha advertit aquest divendres que la unitat d'Espanya pertany "a l'ordre moral que s'asseu sobre la veritat", un ordre que ha dit que és previ al pacte constitucional i que trencar aquest principi suposaria "violar l'ordre moral". Cañizares ha fet aquestes manifestacions durant l'acte d'obertura de l'Any Judicial del Tribunal Eclesiàstic de València, en el qual ha participat el president del Tribunal Constitucional Juan José González Rivas, que ha pronunciat la lliçó inaugural. Durant el seu discurs, l'arquebisbe ha exposat que davant les peticions de reforma constitucional alguns dels punts haurien de ser perfilats, tot i ha considerat que "els principis en què s'asseu la Constitució son bàsics i difícilment reformables".

Entre aquests, ha assenyalat "la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols", l'actual reconeixement de l'ordre polític i la pau social, i els principis referents a la dignitat de la persona, els drets inviolables, el respecte a la llei i als drets de la resta de persones. "Són principis anteriors a la mateixa Constitució i formen part integrant del patrimoni cultural i moral que ens configura com a persones i pobles", ha continuat. En aquesta línia, Cañizares ha dit que "el consens amb què es va elaborar la Constitució no va crear ni aquests drets ni va constituir un pacte en virtut del qual es forja la unitat de la nació espanyola" i que són principis que "pertanyen a l'ordre previ sobre el qual s'asseu l'ordre polític, un ordre moral que s'asseu sobre la veritat". En aquest punt, ha assenyalat que trencar-los "suposaria violar l'ordre moral". Cañizares ha agraït la intervenció "clarificadora" del president del TC i ha dit que volia manifestar la seva "adhesió pública" a la Constitució així com la de totes les arxidiòcesis. L'arquebisbe ha remarcat que el text "va sorgir d'un afany de concòrdia i reconciliació, d'anhel de llibertat" i no per ser "d'uns contra altres, com altres constitucions anteriors". Així mateix, ha indicat que tot i ser "perfectible com qualsevol obra humana" es tracta d'un text "madur" i que facilita "la convivència harmònica".

Enviar