La Kompanyia Lliure reflexiona sobre la convivència a 'El temps que estiguem junts' de Pablo Messiez

L'espectacle es podrà veure a l'Espai Lliure de Montjuïc des d'aquest divendres fins l'11 de març

ACN Barcelona.-La temporada passada el director argentí Pablo Messiez va impartir un taller a La Kompanyia Lliure. De l'experiència, reelaborada i escrita, i traduïda al català per Marc Artigau, en sorgeix el muntatge 'El temps que estiguem junts', que es podrà veure al Lliure de Montjuïc del 16 de febrer al 11 de març. A la funció es mostren dos mons diferenciats en un muntatge que, com ha explicat Messiez, reflexiona sobre la convivència i sobre com estar junts. "A la funció, la pregunta que apareix és si per estar junts és millor callar o és necessari parlar i això no té resposta possible", ha indicat. Els integrants de La Kompanyia Lliure són Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Solé i Júlia Truyol.

La funció es mou entre els dos monts que ha desgranat Messiez, tot i que ha reconegut la dificultat d'explicar en paraules una obra com aquesta: Per una banda hi ha una parella que es trasllada a un pis i a poc a poc la seva situació va empitjorant. Per altra, hi ha un grup de persones dels que se'n sap poca cosa, només que "es troben els dissabtes i que fan coses rares, un intueix que ho han passat malament, alguns expliquen la seva tragèdia i altres no ho expliquen". El director va tractar de conèixer en ells com sentien el gaudi i com cada un gaudia de manera més personal. "Això va ser possible al comptar amb la confiança cega dels actors", ha dit Pablo Messiez. Van trobar una forma de treballar que el director argentí ha reconegut que repetiria i és confiar en la intuïció i no tenir cap pla. Després de deu trobades de cinc hores per coneixes, Messiez va escriure uns textos i va plantejar dos estils amb situacions realistes i altres que ho eren, que es basava en uns monòlegs.L'actor Quim Àvila, membre de la Kompanyia Lliure, ha apuntat que és el segon espectacle que fa la companyia sencera. "Te n'adones que portem un any i mig i no hem pogut treballar tan junts i entres en una dinàmica de pensar que som una companyia fixa i la persona que ve de fora s'adapta a nosaltres, però no és veritat perquè cada nou projecte és una manera nova de començar a veure aquesta companyia i amb el Pablo ha passat d'una manera molt amable i agradable, que ens ha permès veure que no podem partir sempre del mateix punt de partida que som nosaltres mateixos". El director del Lliure, Lluís Pasqual, ha manifestat que la primera temporada d'una companyia com la Kompanyia Lliure és de desconcert, dels primers conflictes, i on realment es forma la companyia és a la segona temporada. "Per la segona, tots volíem una cosa, un somni i és un espectacle pedagog i en el qual hi puguin treballar gent diferent". "Una generació adolorida"Pasqual ha manifestat que el text i l'espectacle són definitius: "Em sembla magnífic i és una radiografia de la companyia mateixa. És una metàfora d'una generació adolorida, una generació que neix mancada de motles coses i produeix un cert dolor", ha afegit.

Enviar