Joan Miró arriba per primera vegada a l'Institut Valencià d'Art Modern amb una mostra que accentua el seu esperit crític

'Ordre i desordre' repassa a través de 200 obres la vigència de l'artista català en el 125è aniversari del seu naixement

ACN València .-L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) commemora el 125è aniversari del naixement de Joan Miró amb l'exposició 'Ordre i desordre', un recorregut a través de 200 obres de l'artista català amb la voluntat de no ser " un mausoleu per a un geni" sinó de "reflectir l'esperit crític i el qüestionament de l'art que el va caracteritzar", segons que ha explicat el director del museu, José Miguel García Cortés. Comissariada pel professor d'Història de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Maria Minguet, la mostra reuneix pintures, escultures, dibuixos, ceràmiques, cartells i peces vinculades amb les arts escèniques, que provenen de la Fundació Miró, de la fundació La Caixa, a Barcelona, el museu Es Baluard i la Fundació Joan Miró de Palma o del Museu Reina Sofia i el Thyssen Bornemisza de Madrid. Es tracta de la primera exposició que l'IVAM dedica a l'artista català.

"L'obra de Joan Miró està viva. I ell segueix viu a través d'aquesta", ha explicat García Cortés, afegint que "el pas del temps pot ser un llast per a molts artistes, que són col•locats al museu com una mena de mausoleu'" però que l'exposició està concebuda accentuant la que es tracta "d'un artista contemporani en plena vigència". En aquesta línia, el comissari d' 'Ordre i desordre', Joan Maria Minguet, ha destacat que la intenció de la mostra és "recuperar el Miró més radical", mostrant el pas de l'ordre al desordre i les contradiccions d'un artista que va proferir la seua famosa frase: "Je veux assassiner la peinture" ('Vull assassinar la pintura')", però que no va deixar de pintar mai. La primera sala de l'exposició reuneix obres de Miró que varen format part de la seva primera exposició, "un autèntic fracàs, perquè no va vendre res", ha explicat el comissari. En aquestes primeres peces, Miró se situa dins l'ordre establert en la tradició: bodegons, retrats i, sobretot, paisatges. A partir d'aquí, l'exposició aborda el xoc entre l'ordre i el desordre i aquests ingents desitjos d'experimentació que va viure Miró al llarg de la seua trajectòria, que el van portar a crear "un alfabet visual propi aparentment senzill, però de gran profunditat", segons Minguet. "El 1973, als 80 anys, Miró va sentir una necessitat d'indisciplina absoluta i va realitzar la tela esquinçada, el que els experts anomenen 'el Fontana de Miró'", ha comentat el comissari sobre aquesta tela, que presenta uns talls com en algunes de les més conegudes de Fontana. La mostra també inclou una de les seves famoses teles cremades en què l'artista català "porta la radicalitat a l'extrem", ha destacat el comissari. L'exposició també reflecteix l'ordre i el desordre en altres llocs com el cartellisme, la seva 'performance' pictòrica al Col•legi d'Arquitectes de Barcelona, el seu treball en l'obra''Mori el Merma', la seva visió de les arts escèniques (el ballet, el teatre de titelles) com una prolongació de la seva obra o la seva tasca en el camp de la ceràmica. "Joan Miró va entendre que el seu art era una provocació per a l'espectador", ha conclòs el comissari. 'Joan Miró, ordre i desordre' s'inaugura aquest dijous i estarà oberta fins el 17 de juny.

Enviar