El Banc d'Espanya avisa les autonomies que l'accés als mercats no pot trencar els objectius d'estabilitat pressupostària

Un estudi del regulador indica que entre el 2016 i el 2017 set comunitats autònomes van fer emissions internacionals, tres més que el 2015

ACN Madrid.-La millora de les condicions dels mercats internacionals de deute està animant de nou a les comunitats autònomes a col·locar emissions de curt i llarg termini. L'estudi 'Accés al finançament dels mercats per part de les comunitats autònomes' redactat per Mar Delgado i Javier J. Pérez de la direcció general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya indica que entre el 2016 i el 2017 set autonomies van col·locar emissions internacionals per finançar-se en condicions molt similars a les que té el Tresor espanyol, mentre que el 2015 només ho van fer quatre autonomies. El Banc d'Espanya avisa que aquestes favorables condicions macroeconòmiques i financeres vigents no han de fer oblidar la necessitat de seguir complint amb els objectius d'estabilitat pressupostària.

En l'estudi s'afirma que Catalunya, conjuntament amb Andalusia i el País Valencià, han estat les comunitats autònomes de l'Estat que registren la mitjana sostinguda més elevada en nombre d'emissions entre el 2000 i el 2017. ''Des d'un punt de vista històric, aquestes tres CCAA han estat molt actives en la captació de recursos en els mercats internacionals, si s'exceptua els últims anys''. Ha estat a partir del 2012 que aquesta tendència ha fet un tomb. De fet, la Generalitat de Catalunya des de l'any 2012 no ha realitzat cap col·locació de deute a llarg termini en els mercats i les últimes emissions a curt termini que va realitzar van ser el 2013, mentre que entre l'any 2000 i el 2011 en feia unes 80 a l'any. El País Valencia passa de 175 emissions a l'any a cap Al País Valencià també li ha passat una cosa similar a Catalunya. Segons l'estudi del Banc d'Espanya, des del 2012 no s'ha fet cap emissió de deute a llarg termini i des del 2014 cap de deute a curt, davant una mitjana anual de 175 emissions que feia entre el 2000 i el 2011, gairebé una cada dos dies. El pes del finançament en els mercats internacionals per part de les autonomies ha anat a la baixa i ha suposat un canvi substancial des de l'any 2012. En aquell 2012, l'Estat gairebé no tenia en les seves mans deute de les comunitats autònomes, mentre que en el tercer trimestre del 2017 controlava el 56,1% de l'endeutament agregat de les autonomies, ''sent la principal font de cobertura de les necessitats de finançament del conjunt de les autonomies''.El Banc d'Espanya afirma que ''en el context de consolidació de la recuperació econòmica i condicions financeres favorables dels últims anys, sembla observar-se un cert canvi de tendència'' i es començar a obrir la via dels mercats internacionals, tancada des del 2012. L'any 2016 va ser el primer any que la sèrie històrica del Banc d'Espanya d'emissions de deute en els mercats internacionals va registrar el primer repunt, des de l'any 2010. Tot i aquest repunt, el volum d'emissions de deute als mercats per part de les autonomies el 2017 es va situar només en 5.300 milions d'euros, un increment que va suposar un 25% més que el 2015. Tot i aquest increment percentual del 25%, en termes absoluts, aquests 5.300 milions quedaven molt lluny del volum d'emissions que hi havia el 2010, que superaven els 25.000 milions d'euros en col·locació de deute en els mercats, sense tenir en compte les amortitzacions de títols emesos amb anterioritat. L'abandonament del finançament de les autonomies per la via del mercats internacionals es va produir de manera definitiva el 2012, quan el diferencial del cost de l'endeutament autonòmic superava en les obligacions a deu anys els 280 punts bàsics (2,8 punts percentuals) el cost que pagava el Tresor espanyol, mentre que aquest diferencial entre el 2000 i el 2011 només estava entre 15 i 40 punts bàsics. En el cas del deute a curt termini, menys d'un any, el gap del 2010 es va situar en 290 punts bàsics (2,9 punts percentuals) davant els 10 punts bàsics que hi havia de mitjana entre els anys 2000 i 2009. En la part final de l'estudi, els autors afirmen que entre el 2015 i el 2017 hi ha algunes comunitats autònomes que s'han animat a acudir als mercats com el cas del Principat d'Astúries, que no havia fet emissions des dels anys vuitanta, o el País Basc, que no ho havia fet des dels anys noranta. També s'ha afegit Castella i Lleó que ''ha augmentat significativament el volum de les seves emissions, molt per sobre de la dinàmica que va registrar en el passat''. Per al Banc d'Espanya aquest nou comportament més dinàmic de les CCAA ''sembla reflectir les bones condicions actuals dels mercats financers'' i és una reacció lògica a l'abaratiment del cost de l'endeutament.Davant d'aquestes noves dinàmiques, ''sembla que es podria esperar que aquests tímids avançaments observats d'un paper més actiu en la captació de fons en els mercats de capitals per part de les CCAA es reforcin a mig termini''. Els autors conclouen el seu article defensant que ''resulta necessari'' que es tinguin en compte ''de manera estricte'' els elements explícits de ''condicionalitat'' que obliguen a les administracions en la seva actuació pressupostària i per tant ''evitar incentius a polítiques pressupostàries inadequades''.

Enviar