La realitat virtual ajuda els maltractadors a millorar la seva empatia amb les víctimes

Un estudi de l'Hospital Clínic posa 200 condemnats per violència domèstica en la posició d'una dona vexada i insultada per un altre home

ACN Barcelona.-La realitat virtual pot ajudar els maltractadors a millorar la seva empatia amb les víctimes de violència domèstica. Unes ulleres de realitat virtual i sensors de moviment situen el maltractador en el paper d'una dona que acaba sent vexada i insultada per un altre home, virtual, que fins i tot l'arriba a amenaçar i actua amb certa agressivitat. Això permet als maltractadors reals millorar la seva percepció de la sensació de por en les dones, i la sensació d'ira en ells mateixos. Aquest estudi de l'Hospital Clínic s'ha provat amb 20 homes condemnats i l'experiència s'aplica des de fa dos anys a condemnats que segueixen mesures penals alternatives a la presó dictaminades per jutges, organitzades pel Departament de Justícia de la Generalitat i aplicades per entitats socials. De moment han passat per aquest tractament uns 200 homes condemnats a Barcelona.

La violència contra persones està relacionada amb la manca d'empatia o la dificultat de l'agressor per posar-se en la pell de la víctima. Hi ha estudis que demostren que les persones violentes tenen dificultats per identificar emocions com la por o la ira, però hi ha discrepàncies a causa de la metodologia usada per determinar l'empatia i pels problemes ètics que plantegen aquest tipus d'estudis.En l'episodi de violència recreat, l'home es posa en el lloc d'una dona a dins d'una habitació. Arriba un home que comença a cridar-li, li recrimina el seu aspecte físic i li diu que no tindrà telèfon mòbil. Poc a poc envaeix el seu espai físic personal i atemoreix a la víctima, arribant a tirar el telèfon a terra de forma violenta.Així, tot i que les imatges no són d'una gran qualitat, la majoria d'homes sí que reaccionen a l'escena i es posen en la pell de la dona. Se'ls van fer qüestionaris abans i després de l'experiència i la majoria van reconèixer que els havia impactat. Alguns es van sentir amenaçats per l'avatar masculí, pensaven que l'home els agrediria físicament quan va tirar el telèfon a terra i es va acostar cap a ells, i es van sentir ofesos o denigrats verbalment. També reconeixen que la realitat virtual els posa més en la situació de la dona que no pas la televisió o el cinema i creuen que l'experiència els pot ajudar a controlar més els seus impulsos i a reconèixer el patiment de les víctimes.Aquest estudi pioner i que només s'aplica a Barcelona l'ha coordinat Mavi Sánchez Vives, investigadora ICREA a l'IDIBAPS, on lidera l'equip 'Neurociència de Sistemes, i hi ha participat l'Event Lab de la Facultat de Psicologia de la UB, amb Mel Slater i Sofía Seinfeld. L'estudi s'ha fet amb 20 condemnats i 19 homes no condemnats per tal de comparar la resposta, i s'ha publicat a 'Scientific Reports'.El tractament dels maltractadors normalment es fa amb pel·lícules, visionat de testimonis de víctimes i actuant en petites obres de teatre. El 2010 el grup d'investigadors va voler anar més enllà i implicar més intensament els agressors. Gràcies a la realitat virtual, l'home nota que està dins l'escena, perquè la imatge reacciona als seus moviments de cap i braços, veu la situació com a plausible i finalment es veu encarnat en una dona perquè fins i tot a l'escena hi ha un mirall on es veu reflectit en el cos d'una dona. Per això, la realitat virtual és més efectiva, i sobretot en els homes amb menys capacitat d'imaginació, però els investigadors admeten que aquesta part del tractament no va a l'origen de la violència, la consideració de l'home que es veu superior a la dona, sinó a la seva expressió. També reconeixen que pot ser menys efectiva en els joves, perquè poden estar més acostumats a la realitat virtual gràcies als videojocs.Primer es van fer estudis amb homes no condemnats per maltractament i més endavant es van posar en contacte amb la Conselleria de Justícia per fer-ho amb homes que assistien a cursos contra violència domèstica a canvi d'evitar la presó. Així, en dos anys han passat per aquesta experiència uns 200 homes, a qui se'ls han mesurat les respostes emocionals, fisiològiques i cerebrals. També s'està fent un estudi de reincidència a llarg termini, però té una durada de cinc anys i encara no se'n coneixen els resultats.Escenes similars s'han adaptat a persones racistes, que es posen en la pell de persones negres, o en mares agressives amb els seus fills, i es pot aplicar aquest tractament a altres tipus de violències. En alguns casos, els efectes de l'experiència es noten directament encara dues setmanes després.

Enviar