El Suprem confirma la condemna a dos anys de presó i 8 d'inhabilitació a l'alcalde de Zarra per prevaricació urbanística

La sentència el considera culpable d'haver autoritzat la construcció de cinquanta habitatges en sòl no urbanitzable

ACN València.-El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a dos anys de presó i a vuit d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic a l'alcalde de Zarra (Vall de Cofrents) Juan José Rubio, en el càrrec des del 1979, per un delicte continuat de prevaricació urbanística amb l'atenuant molt qualificada de dilacions indegudes i com a cooperador necessari d'un altre delicte contra l'ordenació del territori. Segons que ha informat el TSJ valencià, la condemna comporta la privació del càrrec efectiu d'alcalde electe. La sentència el considera culpable d'haver autoritzat la construcció de cinquanta habitatges en sòl no urbanitzable. Així mateix, el Suprem confirma la pena de 14 mesos de presó imposada al seu fill per un delicte continuat contra l'ordenació del territori amb l'atenuant molt qualificada de dilacions indegudes.

El tribunal ha estimat de manera parcial el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència de l'Audiència de València que li va imposar dos anys i quatre mesos de presó pels mateixos delictes, a més d'una multa de 5760 euros i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic per vuit anys. La sala ha modificat aquesta sentència en la part referida a la pena de presó pel delicte de prevaricació fixada per a l'alcalde que ha passat de 14 a 10 mesos de presó i, a més, ha anul·lat la multa en no estar prevista en la llei vigent en el moment dels fets (les llicències se centren el 2003-2004 quan estava en vigor l'article 320 del Codi Penal de 1995 que establia que la pena a imposar podia ser de presó o multa).Els fets considerats provats en la sentència recorreguda recullen que l'alcalde de Zarra, l'independent Juan José Rubio, es va posar d'acord amb el seu fill, que era administrador i soci únic de l'empresa Telyzan, per construir a través d'aquesta mercantil habitatges en els polígons 5, 6 i 7 de l' terme municipal, en parcel·les de sòl no urbanitzable i inferiors als deu mil metres quadrats. Les llicències es van atorgar a partir d'abril de 2003 pel Ple municipal de Zarra emparades en llicències concedides pel ple de l'ajuntament d'aquest municipi des del 30 d'abril de 2003, per unanimitat, després de la signatura d'un decret provisional amb el vistiplau de l'alcalde, tot i ser conscient de les objeccions de legalitat de l'arquitecte tècnic municipal, arribant a construir, almenys 25 edificacions destinades a habitatges en diverses parcel·les d'aquests polígons, segons els fets provats.La sala afegeix que "les objeccions de legalitat eren explícites, el coneixement de la naturalesa rústica de la parcel·la en què s'autoritzava construir com l'extensió insuficient de les parcel·les era també patent i advertit; i malgrat això, amb obvi menyspreu de la legalitat i el bon ordre del territori, es concedien pel recurrent, certament a través del ple, on donava compte de les sol·licituds, que ja havia donat el vistiplau en un Decret de concessió provisional. El tribunal remarca "la gravetat de la conducta ponderada des de la seva pluralitat, quant determinava la formació d'un nucli poblacional, encara que sigui incipient i discontinu, un dels extrems del objecció de l'arquitecte municipal, determina necessàriament la imposició de pena de presó" .La sentència rebutja l'existència d'un concurs de normes i condemna a l'alcalde pels delictes de prevaricació i contra l'ordenació del territori, que "poden ser comesos sense cap relació de l'un amb l'altre perquè hi ha la prevaricació urbanística mitjançant la concessió de les llicències il·lícites sense que el responsable de la resolució administrativa participi en la posterior construcció il·legal; mentre que la prevaricació es consuma amb la resolució administrativa, i seguirà existint delicte encara que posteriorment no es realitzin les construccions".D'altra banda, cal fer construccions il·legals sense cap llicència, legal o il·legal. Per tant no hi ha un concurs de normes, sinó de delictes, sense que cap d'ells sigui mitjà necessari per a la comissió de l'altre, de manera que concorren en modalitat real ".

Enviar