Françoise Tulkens, exjutgessa d'Estrasburg: "La llibertat d'expressió és un fonament essencial de tota democràcia"

La magistrada afirma que tot i que es tracta d'un dret "bàsic", en molts països encara és "fràgil" i adverteix que cal "una vigilància extrema"

ACN Brussel·les.-L'exjutgessa del Tribunal Europeu de Drets Humans Françoise Tulkens (1942) defensa en una entrevista a l'ACN que la llibertat d'expressió és un "fonament essencial de tota democràcia" i que, malgrat això, en molts països europeus "encara està fragilitzada i posada a prova". "No sé a Espanya, no n'estic segura", puntualitza, tot i que admet que "com tothom" és al cas de l'informe publicat recentment per Amnistia Internacional, en el qual es denuncien les "restriccions" a l'estat espanyol. "Certament la llibertat d'expressió és la base de tota democràcia pluralista però avui veiem que per una sèrie de raons això es converteix en un dret que està una mica en perill i per això cal una vigilància extrema", afegeix. Sobre la possibilitat que la situació política a Catalunya faci el salt a Estrasburg, l'exjutgessa del TEDH afirma que "tothom és lliure d'anar al tribunal". A parer seu, la demanda es basaria, en aquest cas, "probablement" en l'article 6 o el 10 del conveni, que fan referència, respectivament, al dret a un judici just i a la llibertat d'expressió. Sobre el nomenament de l'espanyola María Elósegui com a jutgessa del TEDH i la polèmica per afirmacions relacionades amb l'homosexualitat, Tulkens apunta que "si és cert" hauria de ser revisat. "Com tot, hauria de ser analitzat i veure", conclou.

Segons explica la magistrada, el procés per presentar una demanda a Estrasburg funcionaria "com és habitual": "Es mira si la demanda és admissible [...] i, si ho és, llavors el jutge n'examina el fons legal". L'exjutgessa belga destaca que entre els criteris d'admissibilitat d'una demanda al Tribunal, "el més important és potser" el que exigeix l'esgotament de les vies de recurs internes. El mateix Tribunal recull en la seva guia sobre admissibilitat que l'esgotament de les vies és una obligació que "forma part del dret internacional". A més, s'explica que la lògica darrere d'aquest criteri és precisament la de "reservar a les autoritats nacionals i als tribunals l'ocasió de prevenir o remeiar les presumptes violacions del conveni".En la guia també s'assenyala que l'experiència mostra que la immensa majoria de les demandes (per exemple el 92% de les concloses l'any 2013) van ser inadmeses, i en conseqüència, desestimades pel TEDH. Tulkens menciona també en l'entrevista el criteri dels sis mesos. És a dir, que la demanda s'interposi en els sis mesos següents de la resolució definitiva de l'últim òrgan judicial a l'Estat, en aquest cas d'Espanya, per ser admesa.Després, un cop s'accepta, el jutge ha d'examinar el fons legal de la demanda. Fins i tot si aquesta compleix totes les condicions formals d'admissibilitat, el Tribunal pot declarar-la inadmissible per motius relacionats amb l'examen de fons. El més comú és considerar que a la demanda "li manca fonament", és a dir, que després d'examinar-ne el contingut es consideri que no hi ha cap aparença de violació dels drets garantits pel conveni. Això implica, explica Françoise Tulkens, que el demandant ha de presentar el seu escrit basant-se en algun dels articles. En el cas català, apunta, podrien ser els referents a la llibertat d'expressió o el dret a un judici just. "Amb tot, no tinc el cas i per tant, és respondre això 'in abstracto'", afegeix. Sobre la durada d'un cas des que arriba a Estrasburg fins que es resol, la magistrada assenyala que "aproximadament" el temps mitjà és de dos o tres anys -el primer per l'admissibilitat i el segon per avaluar el fons jurídic-.Sobre Elósegui: hauria de ser analitzatPreguntada per la jutgessa espanyola escollida com a membre del TEDH fa unes setmanes i la polèmica per afirmacions que vinculen l'homosexualitat amb malalties, Tulkens diu que si és veritat "és un problema" tot i que insisteix que no coneix el cas. "Quan un jutge ha de ser escollit hi ha diferents passos per avaluar el currículum i es fa una entrevista amb el candidat, estic sorpresa que si hi ha aquest problema, la seva candidatura pogués arribar fins aquí", assegura. Segons ella "mai ha passat res similar en la història del conveni europeu dels drets humans" però "com tot, hauria de ser analitzat i veure". Recorda que el conveni recull que el jutge ha de ser "de la màxima moralitat possible" i això vol dir, "com a mínim, que s'han de respectar els valors que són al cor de la convenció, com ara la democràcia o la no discriminació".

Enviar