Mig centenar de tuitaires visiten l'obra sobre els presos polítics al Museu de Lleida per "denunciar la censura"

L'exposició de Santiago Sierra ja ha rebut més d'un miler de visitants des de dimecres, una xifra rècord si es compara amb altres mostres temporals de l'equipament

ACN Lleida.-Mig centenar de tuitaires d'arreu del territori convocats per les xarxes socials han visitat aquest dissabte al matí l'obra de Santiago Sierra 'Presos polítics a l'Espanya contemporània', retirada de la fira ARCO de Madrid en una acció per "denunciar la censura". La convocatòria s'ha fet amb les etiquetes #TuitairesContraCensura i #TuitairesALleida i l'ha impulsat un tarragoní, Joan Boronat. A més, l'acte també s'ha convertit en un clam contra el que consideren un "Estat repressor" que utilitza l'empresonament d'independentistes com un instrument per generar por i provocar autocensura. Aquest ha estat un dels missatges més repetits tant pels tuitaires com per l'historiador Josep Tort que ha estat l'encarregat de fer un repàs d'exemples de censura i de les conseqüències que suposa. L'exposició de Santiago Sierra ja ha rebut més d'un miler de visitants des que es va inaugurar dimecres, una xifra rècord si es compara amb altres mostres temporals de l'equipament. Es podrà visitar fins el 22 d'abril.

(S'inclouen declaracions dels participants a la trobada de tuitaires al Museu de Lleida)Joan Boronat -que amb el compte @elputuamu té prop de 21.000 seguidors a Twitter-, ha explicat que va fer la convocatòria per visitar l'obra de Sierra "per fer visible la problemàtica que tenim amb un estat espanyol repressor que ni tan sols permet tenir exposada una mostra amb la cara dels nostres polítics presos". A més, ha afegit que s'ha desplaçat fins a Lleida perquè "a Tarragona probablement l'exposició no vindrà perquè tenim un alcalde que no crec que ens ho permeti", en referència al socialista Josep Fèlix Ballesteros.L'historiador Josep Tort ha alertat dels perills de l'autocensura que, segons ha argumentat, promouen aquells qui tenen el poder i que és "la pitjor de totes perquè ens impedeix acabar de dir allò que el cor i el cap ens faria dir per por i per desconeixement de les conseqüències que pot tenir". Aquesta és la idea que més ha remarcat un dels tuitaires participants a la trobada, Jordi Cebolla d'Albatàrrec (Segrià), que ha criticat durament que l'estat espanyol "utilitzi la repressió com un instrument per generar por i limitar la capacitat de pensament, de creació i d'expressió". "El pitjor és aquesta autocensura que volen provocar perquè deixem de pensar, i això no pot ser, exigim no només la llibertat física dels presos sinó també la nostra pròpia llibertat". Cebolla entén l'obra de Sierra com un "crit a potenciar la llibertat personal i a no deixar-nos aturar per agents externs".La tuitaire lleidatana Pilar Cravioto ha afegit que la trobada d'aquest dissabte li ha semblat "una oportunitat no tan sols per gaudir de l'exposició sinó per revelar-nos en contra de la censura que estem vivint, que és una situació molt lamentable no ens haguéssim pensat que viuríem fa una mesos". Una altra de les participants, Pepa Puigdevall, ha afirmat que "la mostra m'ha transmès la denúncia de la injustícia i, alhora, el missatge que les diferents idees polítiques s'han de respectar i els humans ens hem d'entendre sense cap agressió". "És meravellós que a Lleida puguem tenim ara aquesta obra després de l'espoli que van tenir amb les obres de Sixena, és com una recompensa", ha conclòs.Després de la visita a l'obra de Sierra, els tuitaires han recorregut la resta de sales del Museu guiats pel conservador Albert Velasco, que els ha explicat els detalls del litigi per les obres de Sixena que van marxar de Lleida cap al monestir aragonès el passat 11 de desembre. La sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida acull des de dimecres passat l'exposició sobre presos polítics, que va adquirir l'empresari lleidatà Tatxo Benet per uns 80.000 euros, poc abans de la seva retirada d'ARCO el passat 21 de febrer a petició d'Ifema, Fira Madrid. Tatxo Benet ja va manifestar la seva intenció de posar-la a l'abast de tothom que la vulgui exposar perquè la vegi tanta gent com sigui possible. Benet va considerar idònia la decisió d'exposar-la per primera vegada al públic al Museu de Lleida, d'on es van endur les 44 obres de Sixena, com a "compensació" perquè "li va afectar molt". La inauguració de l'exposició va atreure centenars de particulars. També hi van assistir representants culturals i associatius de tot Catalunya i polítics, excepte representants del PP i Ciutadans. No hi van faltar l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert; l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, o el vicepresident primer del Parlament (JxCat), Josep Costa. També es van viure moments de tensió quan alguns dels visitants -entre els quals el raper Pablo Hásel- van xiular i escridassar l'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, que va haver de ser escortat per seguretat privada, Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra fins al seu cotxe oficial.L'obra de Santiago Sierra 'Presos polítics a l'Espanya contemporània' inclou 24 fotografiesL'obra inclou 24 fotografies en blanc i negre de rostres pixelats de presos polítics a Espanya, entre els quals hi ha el vicepresident destituït pel 155, Oriol Junqueras o l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, a més d'activistes del 15-M, els joves detinguts a Altasu per una baralla amb guàrdies civils fora de servei o els titellaires de Madrid, entre d'altres. Les fotografies van acompanyades d'un breu text explicatiu que, sense dir cap nom, permet identificar les persones retratades. L'artista espanyol Santiago Sierra viu i treballa a Madrid. Ha exposat en importants museus, centres d'art i galeries de tot el món i la seva obra està representada per importants galeries d'arreu. L'any 2010 va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya ''per la seva obra crítica, que reflexiona sobra l'explotació i l'exclusió de les persones, i genera un debat sobre les estructures de poder''. Sierra va rebutjar el premi l'endemà d'haver-li estat concedit a través d'una carta adreçada a la ministra de Cultura, en què criticava l'Estat.

Enviar