Llucia Ramis: "El periodisme està en perill d'extinció per les xarxes socials i perquè protegeix el poder"

La guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb 'Les possessions' lamenta que l'ofici "s'hagi perdut el respecte" a si mateix

ACN Barcelona.-L'escriptora i periodista Llucia Ramis (Palma, 1977) ha lamentat que el periodisme "estigui en perill d'extinció" perquè "protegeix" uns poders determinats i les pròpies empreses li tenen menys respecte en descuidar que la seva funció "ha de ser" preservar la democràcia. Ramis ha criticat que l'actual immediatesa que regeix bona part de la dinàmica informativa fa que "no es contrasti perquè tens pressa" i les xarxes socials esdevenen "expenedors de mentides". "La gent continua creient el que està escrit i com que es publiquen mentides és molt difícil recuperar la credibilitat de les notícies", ha dit. Dos mesos després que la seva obra, 'Les possessions', s'emportés el Premi Llibres Anagrama de Novel·la, Ramis ha explicat que volia cridar l'atenció del "silenciament" de la corrupció tant dels grans casos com els de la vida més quotidiana així com abordar tabús familiars com les malalties mentals o les frustracions.

'Les possessions' analitza com la corrupció pot afectar a les persones i ho fa a partir de la protagonista de la novel·la que es veu envoltada per tres casos: un de corrupció urbanística a través del seu pare, un d'econòmica al voltant del seu avi i el darrer que afecta a la seva parella que també és periodista. L'autora de la novel·la ha lamentat que la corrupció "és a tot arreu" i que els "fills de la transició són fills de la corrupció". "Des que vaig arribar a Barcelona que es relaciona Mallorca amb corrupció i realment és a tot arreu. Tothom és corrupte perquè forma part del nostre sistema i ho hem interioritzat", ha expressat Ramis en una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Corrupció, tabús familiars i la frustració "La corrupció forma part del nostre dia a dia, però aquest monstre acaba passant comptes tard o d'hora", ha recordat. En el cas del volum, segons l'autora, el pare de la narradora lluita per uns ideals però acaba perdent el cap. "Els que fan trampes o bé se'ls menja la culpa o la vergonya", ha dit. La crisi econòmica, un dels temes habituals en els treballs de Ramis, ha vingut marcada perquè "uns determinats poders ens han robat". Un dels altres temes que ha tractat l'escriptora han estat els tabús familiars, com les malalties mentals "que estan estigmatitzades i s'oculten". "Els pares de la narradora estan molt ben educats, però això no treu que puguin tenir una malaltia mental", ha manifestat. Per acabar amb el tabú l'autora ha recomanat que els escolars "haurien de comptar amb més psicòlegs". "Hi ha un paral·lelisme entre el silenci per la corrupció i el de les malalties mentals. En els dos casos el cas es fa gros i al final peta. Si el detectes al principi es pot mirar d'arreglar", ha apuntat. Un dels altres aspectes que repassa el treball és la frustració. En aquest sentit, Ramis ha distingit una diferència entre la manera d'afrontar-la entre els homes i les dones. Els homes de 'Les possessions' la frustració els derrota i els embogeix, com el pare que es torna boig, el sogre que perd la dona i l'avi que ha de carregar amb una culpa que no li corresponia. Les dones, en canvi, "relativitzen" i tenen més "paciència".El gran repte: aconseguir unitat i cohesióSegons ha explicat Ramis a l'ACN una de les dificultats del volum ha estat oferir la unitat i la cohesió que la "converteix" en una novel·la. "Vaig escriure a raig i una vegada ho vaig tenir, s'havia d'encaixar i polir", ha explicat. La també periodista ha reivindicat que no "es pot tenir por a escriure" però sí que se n'ha de tenir "a l'hora de publicar". Així, ha subratllat que s'ha d'escriure "sense autocensura" però que cadascú "s'ha de responsabilitzar del que redacta". "Es publica massa i has d'estar convençut del que fas. Al mateix temps t'has d'arriscar i tenir por perquè si no en tens, senyal que no t'has arriscat prou", ha conclòs.Idea de futur: la fi de la humanitat De cara al futur, Ramis té projectes i moltes idees, tot i que admet que "no sap si sortiran". Un dels camps que li agradaria explorar és la ciència ficció i "presenciar" la fi del món. "M'agradaria explicar com s'acaba el món. M'ho imagino com una cosa senzilla, gens apoteòsica", ha avançat. "Sóc pessimista amb la humanitat però optimista amb la naturalesa", ha dit.

Enviar