La Generalitat calcula que va complir l'objectiu de dèficit el 2017 gràcies a l'increment dels ingressos

Situa el dèficit provisional en el 0,58% del PIB, per sota de l'objectiu del 0,6% assignat pel Ministeri d'Hisenda

ACN Barcelona.-El dèficit de la Generalitat de Catalunya es va situar l'any 2017 en el 0,58% del PIB (1.297 milions d'euros), segons les dades provisionals de la Intervenció General de la Generalitat. Així, compleix amb l'objectiu del 0,6% assignat pel Ministeri d'Hisenda a les autonomies. El ministeri donarà a conèixer les dades definitives a finals de març. De confirmar-se la dada, serà el primer cop el govern català compleix amb l'objectiu de dèficit des que el 2010 la Comissió Europea va començar a alertar sobre la necessitat d'ajustar-se als objectius per sortir de la crisi econòmica. El bon comportament dels ingressos, que han pujat un 7,8%, ha estat el factor que més ha contribuït a la reducció del saldo negatiu.

En relació al 2016, la Generalitat ha reduït el seu dèficit en 0,34 punts (677 milions d'euros), passant del 0,92% (1.974 milions) obtingut l’any passat al 0,58% actual (1.297 milions). Si s’agafa com a referència l’any 2010, en què el dèficit va assolir un màxim històric del 4,48% (9.100 milions), l’ajust supera el 85%, amb una reducció de 7.803 milions en termes absoluts. El 2011 el dèficit va ser del 4,11%, el 2012 del 2,27%, el 2013 del 2,15%, el 2014 del 2,66%, el 2015 del 2,84% i el 2016 del 0,92%. Els objectius de dèficit per a Catalunya s'han anat reduït des del 2013, quan van ser de l'1,58%. L'objectiu per al 2018 per a totes les autonomies és del 0,4% i la intenció és arribar al 0% el 2020.A més, el 2017 les finances de la Generalitat presenten una situació de superàvit estructural primari, és a dir, que descomptant l’efecte del cicle econòmic sobre les finances de la Generalitat i el pagament d’interessos, els comptes catalans es troben en superàvit. És el segon any consecutiu que la Generalitat tanca l’exercici amb superàvit estructural primari. El dèficit en termes de comptabilitat nacional és el resultat d’analitzar tres variables: els ingressos no financers, les despeses no financeres i els ajustos SEC (Sistema Europeu de Comptes) per traslladar la comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional, que és la utilitzada per mesurar el dèficit. El perímetre institucional de referència per calcular els ingressos i les despeses és el Sector Públic Administratiu (SPA), és a dir, la Generalitat, les entitats autònomes administratives, el CatSalut i l’ICS.Un 7,8% més d'ingressosLa reducció aconseguida el 2017 s’explica majoritàriament per un increment dels ingressos no financers de 1.753 milions d'euros respecte a l’any 2016 (un 7,8% més), gràcies sobretot als majors recursos del model de finançament com a conseqüència de la millora de l’IRPF, l’IVA i els impostos especials. Concretament, la recaptació d’aquests ingressos suposa el 77% (1.349 milions) de l’augment total. Pel que fa als impostos gestionats directament per l’Agència Tributària de Catalunya, destaca també el bon comportament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, la recaptació del qual puja un 17,9% (296 milions més que el 2016), reflectint la millora del cicle econòmic. Destaca també l’aportació del nou impost sobre begudes ensucrades, que va entrar en vigor el mes de maig i que ha permès ingressar 23 milions. La despesa creix un 4,9% L’increment dels ingressos ha permès compensar el creixement de la despesa, que puja en 1.182 milions d'euros respecte al 2016, un 4,9%. Els conceptes que més han contribuït a elevar la despesa el 2017 són les despeses de personal, la despesa corrent i les transferències corrents. Concretament, les despeses de personal, que creixen un 4,3% (304 milions) degut a l’augment d’efectius en els col•lectius de docents, de l’Institut Català de la Salut (ICS) i dels Mossos d’Esquadra; també s’hi inclou l’increment retributiu de l’1% i el retorn d’un percentatge de la paga extra no abonada el 2012 (el percentatge retornat el 2017 és superior al que es va retornar el 2016). D'altra banda, la despesa corrent puja un 4,1% (328 milions), bàsicament per l’augment de la despesa en concerts sanitaris i la major compra de serveis i medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. Per altra part, les transferències corrents van registrar un increment del 5,6% (409 milions) respecte al 2016. El principal augment es troba a la partida de farmàcia (40,6 milions més), però també creixen les partides destinades a concerts educatius i les transferències a les universitats com a conseqüència dels increments retributius i el retorn de la paga extra del 2012. Impacte de l’acord de no disponibilitat: 91 milions d'euros El passat mes de setembre, una ordre del Ministeri d’Hisenda va declarar la no disponibilitat de crèdits pressupostaris a Catalunya. Com a conseqüència d’aquesta ordre, es van retenir tots els documents de despesa no disposats —és a dir, que encara no hi havia compromís davant tercers— corresponents a tots els programes pressupostaris no considerats “serveis públics fonamentals” o “serveis prioritaris”. La quantitat retinguda inicialment va ser de 470 M€, incloent-hi 304 M€ del fons de contingència. Tanmateix, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre el Ministeri d’Hisenda va aprovar revocacions parcials de l’acord a petició expressa dels departaments afectats per raons d’urgència i necessitat, i també es va preveure que es pogués transferir crèdit del fons de contingència en el cas dels supòsits previstos legalment. Tot això ha fet que, a 31 de desembre del 2017, l’impacte definitiu de l’acord de no disponibilitat sobre la despesa total dels departaments hagi estat de 91 M€ (el 0,3% de la despesa no financera).

Enviar