Directius d'Unipost asseguren que no sabien que els enviaments de la Generalitat eren per l'1-O

Al·leguen que obrir la correspondència és delicte i que no van arribar a cobrar la feina perquè la Guàrdia Civil va intervenir la documentació per constituir les meses

ACN Barcelona.-Diversos directius i exdirectius de l'empresa de missatgeria Unipost han testificat aquest dimecres al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona que no sabien que uns enviaments de la Generalitat de mitjans de setembre passat eren per l'1-O. Han recordat que obrir la correspondència és delicte i per tant no van obrir els 45.000 sobres on hi havia documentació per constituir les meses electorals. A més, com que els tres palets van arribar sense albarà, no van arribar a distribuir els paquets, no els van cobrar i, a més, van ser intervinguts per la Guàrdia Civil el 19 de setembre.

El jutjat ha pres declaració com a testimonis al responsable de la zona de Manresa i Terrassa, al director financer, al cap d'administració del centre de L'Hospitalet de Llobregat, al director de zona de Catalunya i Balears, i a un conserge d'un dels centres. Alguns d'ells ja no treballen a l'empresa, que està en concurs de creditors. A més, el director general, Pau Raventós, va ser detingut al desembre per la Guàrdia Civil en el marc de la investigació d'aquest cas.Fonts jurídiques han explicat que el director financer i el cap d'àrea de Catalunya i Balears han dit al magistrat instructor que Unipost va guanyar el 2016 un concurs públic de la Generalitat per fer un contracte marc d'enviaments postals. Així, la Generalitat era un client habitual, els enviaments eren quasi automàtics i l'empresa facturava mensualment. Un divendres de mitjans de setembre el director de Catalunya i Balears de l'empresa va rebre la trucada d'algú de la Generalitat, que no es va identificar, dient-li que li arribarien tres palets amb paquets per enviar.Més tard li van dir que no arribarien encara, i finalment van arribar dissabte a la nau de l'empresa de L'Hospitalet. Tampoc es va estranyar que el comunicant no s'identifiqués, ja que era habitual en el cas dels clients fixos. Com que els paquets no portaven albarà amb les instruccions d'enviament, l'empresa es va esperar a fer la distribució. La situació no era gens anòmala, ja que la Generalitat solia enviar l'albarà via electrònica i diversos dies després. Per això es van esperar, però no van obrir els paquets i han explicat que els directius no van sospitar que es tractés de res relacionat amb l'1-O perquè pensaven que en cas que fos així, "el producte postal seria diferent". No obstant, alguns treballadors del centre de L'Hospitalet si que temien que fossin papers relacionats amb el referèndum, cosa que, segons ells, podia agreujar la situació legal i econòmica de l'empresa, que ja era molt complicada.Com que no hi havia albarà, ni van fer la distribució, tampoc van emetre cap factura ni van cobrar res. De fet, la Generalitat solia pagar entre 100 i 200 dies després de la feina. Entremig, però, el 19 de setembre, la Guàrdia Civil va entrar a la nau de l'empresa a Terrassa i va intervenir 45.000 documents destinats a la constitució de les meses electorals.

Enviar