Llarena adverteix que el procés independentista pot estar "latent" amb un "relleu" dels seus líders

El magistrat del Suprem creu la "persistència inusitada" i la fugida d'alguns polítics justifica les mesures cautelars contra els processats

ACN Madrid.-El magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra els polítics independentistes, Pablo Llarena, adverteix en la seva interlocutòria de processament que el procés sobiranista català pot estar "latent" o "larvat" i estigui preparant el "relleu" dels seus líders polítics, bona part dels quals enviats a judici. Així, en el seu escrit de 69 pàgines, Llarena detalla el seus nombrosos arguments contra els antics membres del Govern, els de la Mesa del Parlament, els de les entitats sobiranistes i altres líders polítics. Esmenta els suposats actes violents del 20 de setembre i l'1 d'octubre, així com els policies espanyols ferits i la suposada "inacció" dels Mossos, i els indicis per acusar de malversació de fons públics, 1,6 milions d'euros, a diversos alts càrrecs. Per a Llarena, l'estratègia per assolir la independència va començar el 2012, i des de llavors hi ha hagut una "permanent i obsessiva activitat per crear estructures d'estat", així com el suport social i el reconeixement internacional, cosa que ha comportat una "gravetat i persistència inusitada i sense comparació en cap democràcia del nostre entorn". Per això, i per la fugida del país d'alguns investigats, es justificarien, segons ell, les mesures cautelars.

La interlocutòria comença explicant que l'inici del procés va ser el desembre del 2012, quan Artur Mas i Oriol Junqueras van signar l'Acord per la Transició Nacional inclòs en el pacte de legislatura entre CiU i ERC.També fa referència al 'Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya', presentat oficialment el setembre del 2014. Segons Llarena, que esmenta aquest llibre diverses vegades en l'escrit, aquest va ser el document que va fer el "disseny criminal", i potser encara guia, de tota l'estratègia independentista. En canvi, el magistrat gairebé no esmenta el document 'EnfoCATs' ni l'agenda de Josep Maria Jové, que han servit durant la instrucció per construir el relat contra els investigats.Per aconseguir la independència, segons el magistrat, es van "concertar" diversos àmbits, com el Parlament, el Govern, els partits polítics i les entitats sobiranistes, cadascú amb paper diferent per cometre el delicte de "rebel·lió", que Llarena qualifica de delicte plurisubjectiu. Així, per exemple, esmenta diverses resolucions parlamentàries per tirar endavant el procés, com la Declaració de Sobirania del 2013, o l'aprovació de decrets de Govern i lleis per desplegar estructures d'estat com el Consell Assessor de Transició Nacional. A tot això, Llarena hi oposa les diverses sentències del Tribunal Constitucional que anul·lava cada pas i que els processats haurien desobeït de manera de manera "tossuda i incansable" durant dues legislatures i cinc anys. Tota l'actuació parlamentària va culminar el 6 i 7 de setembre, diu Llarena, amb l'aprovació de les 'lleis de desconnexió' i del referèndum. Per a Llarena, els polítics independentistes van mantenir una "permanent i obsessiva activitat" per aconseguir la secessió.La interlocutòria parla de l'1-O però fonamenta l'acusació per rebel·lió, que requereix de violència, en set actes concrets i sobretot en els fets del 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia. Així, assegura que 60.000 persones van impedir que la Guàrdia Civil entrés els detinguts a l'edifici per fer l'escorcoll o van dificultar la sortida de la secretària judicial. També esmenta llançament d'objectes contra els agents policials o la destrossa de dos vehicles de la Guàrdia Civil. Aquí és on responsabilitza directament a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a qui acusa també d'organitzar periòdicament grans mobilitzacions independentistes, com per exemple les de suport als polítics encausats al TSJC. Segons la interlocutòria, els que envoltaven la Conselleria no només van "intimidar" sinó que van aconseguir el mateix efecte que tindria una actuació violenta com passaria amb una "presa d'hostatges mitjançant trets a l'aire".Així, Llarena acusa els 'Jordis' d'instigar una "massa de força" a mobilitzar-se els següents dies, tot i que era previsible, segons el magistrat, que es produïssin actes violents, sobretot l'1-O. Tot i aquest precedent, el 28 de setembre Puigdemont, Junqueras i Forn no haurien fet cas als comandaments dels Mossos que els advertien de possibles incidents durant el referèndum. Però Llarena també acusa els Mossos de passivitat, "inacció" i fins i tot boicot, en destinar només 7.000 agents al dispositiu per impedir la votació, malgrat que en eleccions normals s'hi destinen 12.000 policies.La interlocutòria detalla diversos casos de suposada violència dels votants contra els policies espanyols, així com un llistat d'agents ferits. De fet, considera que hi va haver "múltiples actes de violència i d'amenaça d'un ús encara major de la violència". De fet, segons Llarena, els actes de violència van continuar després del referèndum, Sobre les despeses per celebrar el referèndum, el magistrat les xifra en 1,6 milions repartits de la següent manera: 225.000 euros pel registre de catalans a l'estranger, 277.000 per publicitat i difusió del referèndum, 980.000 per paperetes, cens electoral i citacions als membres de les meses electorals i 120.000 euros per la participació d'observadors internacionals.Procés "larvat" tot i el 155Les mobilitzacions posteriors a l'1-O i les "proclamacions cada cop més freqüents i explícites", "no projecten la defensa democràtica d'una aspiració política, sinó que reflecteixen la voluntat de satisfer els anhels d'independència a qualsevol cost i, fonamentalment, persistint en els comportaments criminals que es jutgen", diu Llarena. De fet, això, creu el magistrat, suposa un "atac" a l'estat d'una "gravetat i persistència inusitada i sense comparació en cap democràcia del nostre entorn". A més, diu que el procés s'ha volgut tirar endavant "aprofitant les facultats polítiques i de govern que la Constitució atorga precisament per la garantia de drets de tots els ciutadans d'aquesta comunitat i del país".Aquest atac pot ser, segons Llarena, que se segueixi "desenvolupant", "tot i que es trobi puntualment larvat i que pugui pretendre servir-se d'un relleu en els seus protagonistes" mentre s'aplica l'article 155 de la Constitució.Per això, Llarena també insinua que es justificarien certes mesures cautelars contra els processats per evitar el risc de reiteració delictiva i el de fugida.

Enviar