Detingut a Alacant el "cervell" d'una organització acusada 'ciberatracar' més de 1.000 milions a entitats bancàries

La xarxa infectava els sistemes informàtics per prendre el control dels caixes de manera remota

ACN València.-La policia espanyola ha detingut a Alacant el considerat com el "cervell" d'una organització acusada d'haver robat més de 1.000 milions de dòlars amb centenars de ciberatracaments a entitats bancàries de tot el món comesos des de l'estat espanyol. Segons que ha informat la policia, el detingut és un home de nacionalitat ucraïnesa que, juntament amb altres tres membres de l'organització, de nacionalitats russa i ucraïnesa, infectaven amb un programari maliciós els sistemes informàtics d'entitats bancàries. Els delictes els haurien comès principalment a entitats de Rússia, però també a Bielorússia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Ucraïna i Taiwan. Els detinguts haurien pres el control dels sistemes crítics que els permetia buidar caixers de forma remota, alterar saldos o modificar comptes. L'operació han comptat amb el suport operatiu de l'FBI i d'Interpol.

L'organització criminal va atacar durant el primer trimestre del 2017 caixers situats al centre de Madrid realitzant extraccions fraudulentes per un valor de mig milió d'euros. 5 milions de dòlars de mitjana en cada operació Des que van començar a operar l'any 2013 aquest grup va aconseguir accedir a pràcticament tots els bancs de Rússia. Els beneficis obtinguts amb cada atac, que superaven el milió i mig de dòlars de mitjana, eren convertits immediatament en moneda digital amb la finalitat de facilitar el seu moviment en una xarxa internacional de blanqueig de capitals.En el registre realitzat en el domicili del detingut s'han intervingut equips informàtics, joies valorades en 500.000 euros, diversa documentació i dos vehicles d'alta gamma, entre d'altres efectes. A més s'han bloquejat comptes bancaris i dos habitatges valorades en prop de 1.000.000 d'euros.En roda de premsa, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha dit que aquesta operació és una de les més importants de la Unitat Central de Ciberdelinqüència de la policia espanyola per la transcendència internacional del cibercriminal detingu. Zoido ha dit que aquesta unitat ha treballat en més de 500 investigacions vinculades a delictes a la xarxa durant el 2017 com estafes, blanqueig de capitals, delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, suplantacions d'identitat o pornografia infantil, amb la detenció de 383 persones. L'arrestat dirigia aquesta organització criminal des d'Espanya creada a finals de l'any 2013 i integrada per tres individus amb els que havia establert contacte a través de fòrums a Internet i amb els quals no mantenia contacte personal algun. La policia ha informat que els ciberdelinqüents necessitaven el suport d'altres grups criminals per coordinar el treball de les "mules" encarregades de les extraccions de diners en efectiu dels caixers atacats i que fins l'any 2015 va ser la màfia russa l'encarregada d'aquesta comesa i a partir del 2016 ho va fer la màfia moldava.Software maliciósDes de la seva constitució fa cinc anys els cibercriminals van evolucionar el programari maliciós emprat en els seus ciberatacs. Entre 2013 fins a mitjans de 2017, la banda criminal va desenvolupar diversos d'ells, denominats anunak i carberp, que van canviar quan les empreses de seguretat van desenvolupar mecanismes de detecció. A partir d'aquí van decidir desenvolupar una nova eina, anomenada Cobalt Strike, d'accés remot, que va utilitzar l'organització com a part de les seves ciberatacs. Durant aquest període, no només van atacar a bancs de Rússia, sinó que van ampliar la seva activitat criminal a altres entitats d'antigues repúbliques soviètiques i fins i tot a Taiwan.Des de mitjans de l'any 2017 l'organització criminal es va centrar en el desenvolupament d'una nova eina indetectable que tenia majors capacitats i sofisticació. Quan van tenir disponible una versió d'avaluació van provar la seva efectivitat per penetrar en els sistemes d'entitats bancàries d'arreu del món tenint previst utilitzar-la per les seves ciberatacs de forma imminent. Enviament massiu de correus fraudulentsL'atac començava amb l'enviament massiu de correus electrònics fraudulents suplantant la identitat d'organismes o empreses legítimes i dirigits a una multitud d'adreces de correu electrònic d'empleats d'entitats bancàries de tot el món. Aquests correus s'adjuntaven un fitxer, generalment en format .RTF o .DOC, que contenien un codi maliciós que feia possible explotar alguna vulnerabilitat no actualitzada en els sistemes informàtics de les víctimes. Un cop l'empleat rebia el correu electrònic i obria el fitxer adjunt, i en aquells casos en que la vulnerabilitat no es trobava degudament actualitzada a l'ordinador de l'empleat, s'executava en el seu ordinador un codi maliciós. La descàrrega d'un paquet del programari permetia el control remot del mateix des de servidors de comandament i control.Quan els cibercriminals aconseguien el control, podien moure a la seva voluntat els caixers automàtics ordenant-los remotament que s'expedissin diners, executaven modificacions de saldo en comptes concretes per a realitzar posteriorment extraccions amb targetes associades, o desviaven transferències de grans quantitats de diners a comptes de l'organització. De la investigació es dedueix que, al llarg de la seva activitat, l'organització va aconseguir prendre el control de la xarxa de la pràctica totalitat dels bancs de Rússia, extraient diners d'uns 50 d'ells, aquells que per les seves característiques i estructura podrien reportar majors beneficis. L'impacte econòmic ocasionat amb les seves activitats delictives s'estima en més de 1.000 milions de dòlars. Entre els seus objectius figuraven, a més de bancs russos, entitats de Bielorússia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Ucraïna i Taiwan. Pel que fa a l'Estat espanyol, l'organització criminal va atacar caixers del centre de Madrid durant almenys el primer trimestre de l'any 2017. Van realitzar extraccions per un valor de prop de 500.000 euros fent servir targetes associades a comptes corrents amb saldos modificats fraudulentament i pertanyents a bancs de Rússia i Kazakhstan. Els beneficis eren canviats a bitcoins Els beneficis de l'activitat il·lícita en forma de grans quantitats de diners en efectiu eren canviats a bitcoins en cases de canvi de Rússia i Ucraïna. Els bitcoins eren posteriorment transferits a comptes del detingut, que va arribar a acumular al voltant de 15.000 bitcoins. El detingut utilitzava plataformes financeres a Gibraltar i el Regne Unit per carregar targetes prepagament amb aquesta moneda digital que podia utilitzar a l'estat espanyol per a la compra de tot tipus de béns i serveis (inclosos vehicles i habitatges).

Enviar