Jordi Sànchez no descarta optar de nou a la investidura

La seva defensa reclama a Llarena que garanteixi els seus drets polítics com demana l'ONU

ACN Barcelona.-El diputat de JxCat Jordi Sànchez no descarta tornar-se a presentar com a candidat a la presidència de la Generalitat si el seu grup parlamentari el proposa i el president del Parlament, Roger Torrent, constata que té suports. Sànchez ha decidit aquest cap de setmana no renunciar a l'escó, al contrari del que havia dit que potser faria, després que divendres el Comitè de Drets Humans de l'ONU hagi instat l'estat espanyol a adoptar les mesures cautelars necessàries per protegir els drets polítics de Sànchez, i està obert a tornar-se a presentar si se li planteja. Per això, la defensa del diputat empresonat a Soto del Real ha presentat aquest dilluns un escrit al magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena perquè tingui en compte la petició d'aquest organisme de Nacions Unides.

L'advocat de Sànchez, Jordi Pina, ha explicat que aquest cap de setmana, quan es va reunir amb el seu client aquest li va comunicar que havia reconsiderat la seva decisió d'abandonar l'acta de diputat en breu, com havia anunciat feia uns dies. No es va postular com a possible candidat a la presidència de la Generalitat, però tampoc ho descarta. Per això, Sànchez demana a Llarena que, tenint en compte la petició de mesures cautelars que ha fet el Comitè de Drets Humans, el deixi en llibertat provisional, que li concedeixi permisos penitenciaris per acudir al ple d'investidura si és proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat, o, com a mínim, que pugui participar-hi a través de videoconferència des de la presó.En l'escrit, Sànchez es mostra convençut que Llarena "no propiciarà que Espanya incompleixi les seves obligacions internacionals en matèria de protecció dels drets humans i polítics, cosa que seria especialment greu i preocupant tractant-se d'una decisió del Tribunal Suprem".L'advocat alemany Nico Krisch, que porta l'assumpte juntament amb la defensa de Sànchez, ha explicat que és força "excepcional" que aquest comitè adopti mesures cautelars, i que normalment ho fa per violacions del dret a la vida o la integritat física, com possibles extradicions o execucions. "És estrany que ho faci en drets polítics, i encara menys en un país de l'Europa occidental", ha afegit.No obstant aquesta decisió cautelar, Krisch ha admès que la decisió no és vinculant per a l'estat i que fins i tot no hi ha cap termini concret per aplicar-la, però ho hauria de fer abans que hi hagi una decisió ferma sobre el fons de l'assumpte. Així, es considera que si un estat no compleix la resolució està violant el pacte internacional dels drets civils i polítics. En aquest cas, Espanya passaria a estar a l'alçada de països com Rússia o Turquia pel que fa a compliment de resolucions internacionals sobre drets humans, ha dit Krisch. "Té un efecte simbòlic i es significatiu per la imatge i la reputació d'Espanya a la comunitat internacional, perquè normalment aquest comitè no resol contra estats de l'Europa occidental", ha afegit.Preguntat pel fet que l'estat demori la resposta fins més enllà de la fermesa de la interlocutòria de processament, que podria inhabilitar Sànchez per a càrrec públic, Krisch ha dit que la legislació internacional passa per damunt de l'estatal, i que per tant el diputat de JxCAT hauria de conservar els seus drets polítics. Segons ell, segurament l'estat al·legarà davant l'ONU que hi ha drets més importants que els drets polítics de Sànchez, però una mesura cautelar s'ha d'aplicar obligatòriament. De fet, ha admès que és poc freqüent que s'apliquin mesures cautelars abans que hi hagi sentència ferma d'un tribunal estatal, però l'advocat ha dit que també és poc freqüent limitar els drets polítics sense sentència ferma.Krisch ha explicat que s'està duent una estratègia "global" entre diversos processats i de moment estan aconseguint "bastant suport internacional". Així, ha recordat que Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras també van presentar davant del grup de treball sobre detenció arbitrària de l'ONU un recurs, i s'espera una resolució aviat. Puigdemont també va presentar un escrit al Comitè de Drets Humans de l'ONU, i es preveu que properament també es presentin recursos a altres organismes internacionals o s'ampliïn els ja presentats.La demanda de Sànchez, ha explicat Krisch, s'enfoca més aviat als drets polítics, principalment al dret a sortir de la presó amb un permís per participar en el debat d'investidura, i no pas al seu empresonament.Krisch ha explicat que el Comitè de Drets Humans de l'ONU és un comitè "gairebé judicial", amb 18 experts elegits per l'assemblea del pacte pels drets civils i polítics, firmat per 170 estats. A més, es regula pel protocol addicional número 1, signat per 116 estats, entre els quals Espanya, que el va signar el 1985. Dos dels 18 jutges són els que decideixen sobre les mesures cautelars. Resolució del comitèEl comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va instar divendres l'estat espanyol a prendre "les mesures necessàries per garantir" que Jordi Sànchez "pot exercir els seus drets polítics" d'acord amb l'article 25 del Conveni Internacional de Drets Humans, Civils i Polítics. El comitè amb seu a Ginebra (Suïssa) va acceptar a tràmit la petició dels advocats de Sànchez, i va anunciar que, d'acord amb l'article 92 de les seves normes de funcionament, demana "mesures cautelars" a Espanya, un mecanisme previst per l'ONU per evitar "danys irreparables" a les persones que li denuncien abusos dels seus drets.Així, Espanya "ha estat requerida a prendre totes les mesures necessàries per garantir que el senyor Jordi Sànchez i Picanyol pot exercir els seus drets polítics". Amb tot, la petició "no implica cap decisió" final sobre la qüestió per part del comitè, si no que es pren de manera preventiva. A més, el comitè de Drets Humans de l'ONU ha escrit al govern espanyol i li ha demanat que enviï "qualsevol informació o observacions" sobre el cas de Sànchez en un període màxim de sis mesos. Després, el comitè de Drets Humans de l'ONU analitzarà el cas i prendrà una decisió, que es considerarà una "interpretació d'autoritat" sobre el cas, d'acord amb els tractats internacionals. En qualsevol cas, però, la seva opinió no és legalment vinculant i no obligaria Espanya a canviar la situació de Sànchez. Si l'ONU considera que els drets polítics del diputat de JxCat han estat violats, demanarà a l'estat espanyol que rectifiqui i li pot fer un seguiment.

Enviar