Forcadell i Simó demanen al jutge Llarena que arxivi la causa contra elles

La defensa argumenta que van actuar sempre seguint el reglament del Parlament i emparades per la llibertat d'expressió

ACN Madrid .-La defensa de Carme Forcadell i Anna Simó ha presentat un recurs de reforma davant el jutge del Suprem Pablo Llarena on li demana que arxivi la causa contra elles. L'advocada recorre la interlocutòria de processament, on el jutge envia a judici a Forcadell pel delicte de rebel·lió i a Simó (que era primera secretària de la Mesa) per un delicte de desobediència. En l'escrit, s'argumenta que totes dues van actuar sempre complint el reglament de la cambra i emparades per la "llibertat d'expressió" i la "inviolabilitat parlamentària". En el cas de Forcadell, el recurs rebat els arguments del jutge per defensar que la presidenta del Parlament "no va actuar amb violència", tal i com requereix el delicte de rebel·lió. A més, subratllen que la causa no s'hauria d'instruir al Suprem (perquè hi ha processats que no estan aforats) i que, en tot cas, s'hauria de donar trasllat al TSJC.

El jutge Llarena va processar Forcadell i Simó divendres, juntament amb 23 investigats més a la causa oberta al Tribunal Suprem. La interlocutòria es pot recórrer i l'advocada de totes dues, Olga Arderiu, ja ha fet el pas. En els recursos, la lletrada demana a Llarena que arxivi la causa contra les dues. Als recursos, la defensa argumenta que tots els fets que s'investiguen van passar a Catalunya i que, per tant, el Suprem no és el tribunal competent per jutjar-los i demana a Llarena que derivi la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, assenyala que a la causa hi hagi investigats que no són aforats. Vulneració de dretsEn el recurs, l'advocada de la defensa exposa també motius pels quals consideren que Llarena està vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva, a la defensa i a un procediment amb garanties. Per això, creu que hauria de ser un únic tribunal el que instruís tota la causa oberta pel procés (ara hi ha un jutjat de Barcelona, el Suprem i l'Audiència Nacional) Al recurs també s'exposa que, segons la defensa de Forcadell i Simó, el delicte de rebel·lió no existeix, ja que a la interlocutòria "no es descriu cap alçament violent i públic", requisit detallat al Codi Penal per parlar de rebel·lió. Així mateix, afirma que els actes que van protagonitzar les processades van ser "absolutament pacífics", posant de manifest que en algunes manifestacions es van aglomerar més de dos milions de persones "sense que es produís ni un sol incident". Argumenta també que defensar la independència de Catalunya és un dret "emparat per la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica" i diuen que no hi va haver cap "alçament violent" quan es va aprovar la declaració d'independència. Una declaració d'independència sense efectes jurídics Al recurs, s'especifica que la declaració d'independència contenia una part dispositiva que al·ludia a construir una república catalana. Però que aquest apartat "no es va votar" i que no va tenir "cap efecte jurídic". "L'objectiu era exclusivament i en tot moment iniciar una via de negociació amb l'Estat", argumenta la defensa, que també diu que mai es va pensar en usar la violència per aconseguir la independència. A més, en el cas de Forcadell, nega que hagi comès el delicte de rebel·lió, que titlla "d'inexistent". A més, com a presidenta del Parlament argumenta que no tenia "potestat per limitar el debat" ja que el Parlament és un "òrgan suprem". També diu que l'actuació de totes dues processades "va complir en tot moment amb el reglament de la cambra". A més, considera que si Carme Forcadell ha d'anar a judici ha de ser només pel delicte de desobediència, com la resta de membres de la Mesa processats. Al·lega que l'Estatut d'Autonomia atorga a totes dues "inviolabilitat parlamentària" i que, per això, "no poden ser perseguides penalment".

Enviar