Puigdemont, Ponsatí i Puig recorren el processament del Suprem en considerar que "no hi ha rebel·lió ni malversació"

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas denuncia "diverses vulneracions de garanties processals"

ACN Barcelona.-El president de la Generalitat cessat pel 155, Carles Puigdemont, i els consellers destituïts Clara Ponsatí i Lluís Puig han presentat recurs contra la interlocutòria de processament que ha elaborat el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Ho ha anunciat l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, a través del seu compte de Twitter. En el recurs de reforma, al qual ha tingut accés l'ACN, la defensa argumenta que no es va produir cap "alçament" amb violència com requereix el delicte de rebel·lió i que tampoc es van malversar fons públics. A més, posa de manifest la "vulneració" de garanties processals que han causat una "palmària indefensió material" als investigats. A banda de replantejar l'objectivitat del tribunal en la causa, Jaume Alonso-Cuevillas valora que "no haver-nos permès la defensa és contrari al dret europeu i internacional".

Alonso-Cuevillas al·lega en el recurs, al qual ha tingut accés l'ACN, que el delicte de rebel·lió, que s'atribueix a Puigdemont i Ponsatí, implica un "alçament" violent i afirma que en aquest cas resulta "evident" que no es va produir. La defensa lamenta el "desafortunat símil" de la interlocutòria de processament de les manifestacions del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia amb una suposada "presa d'ostatges mitjançat trets a l'aire". L'advocat assenyala que "per violència, no s'han d'entendre unes manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels que van causar danys", que en tot cas podrien ser constitutives de desordres públics o resistència a l'autoritat i s'haurien d'atribuir als autors de les conductes i no als responsables polítics. Sobre la violència que el jutge Llarena aprecia l'1-O, la defensa assegura que els manifestants "únicament es van limitar a resistir de forma passiva a l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'estat"; una actuació policial, subratlla, que "en alguns casos, va excedir clarament els límits del compliment dels seus deures". De nou, la defensa argumenta que en cas que algun manifestant concret s'hagués excedit, aquestes conductes no es podrien imputar als processats, perquè es tracta d'episodis "completament aïllats que no permeten sostenir l'existència d'una violència d'entitat suficient com per integrar el tipus de rebel·lió". La defensa conclou que la promoció d'un procés independentista és "plenament admissible en el marc constitucional espanyol, sempre i quan no sigui mitjançant l'ús de la violència". Pel que fa a la suposada malversació, la defensa afirma que no s'ha produït deslleialtat respecte als fons públics administrats, element medul·lar d'aquest delicte, i que no han comès cap "infracció ni excés en les facultats d'administració públiques". També assenyala que en la investigació no s'han acreditat, encara que fos de forma indiciària, quines partides s'haurien destinat a finançar el referèndum, sinó que es plantegen "conductes totalment genèriques i abstractes". Per això la defensa demana que es deixi sense efecte la fiança fixada en la interlocutòria de processament en no haver-hi cap indici que s'hagin "malversat o destinat" diners públics a finançar el referèndum de l'1 d'octubre, mentre que sí que hi ha "constància documental" que no s'hi van destinar fons públics. Quant al delicte de desobediència, que s'atribueix a Puig, Alonso-Cuevillas argumenta que desobeir una resolució del Tribunal Constitucional "no és desobeir una resolució judicial". El recurs sosté que les resolucions d'aquest tribunal, com a màxim intèrpret de la Constitució, "no tenen per objectiu disciplinar l'activitat de l'administració pública". La defensa retreu una "clara discriminació per raons ideològiques exercitar accions penals per fets idèntics en alguns casos –quan es dirigeixen a polítics de signe independentista– i en altres casos no –quan són atribuïbles a qualsevol altra autoritat–".La defensa també assenyala que s'ha prescindit de "normes essencials de procediment" que han causat "una palmària indefensió material" després que es denegués el dret de defensa en no permetre la representació de Puigdemont, Ponsatí i Puig fins que es posessin a disposició de la justícia. L'advocat lamenta que, tot i els diversos recursos i escrits, no s'ha permès fins ara personar-se en la causa. Per a la defensa, tot plegat vulnera articles de la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, el Conveni Europeu de Drets Humans i la Declaració Universal dels Drets Humans. Alonso-Cuevillas també sosté en el recurs la falta de rellevància penal dels fets que s'investiguen i destaca que ni convocar un referèndum ni declarar la independència d'un territori de forma pacífica es troben tipificats com a delicte. En aquest sentit, la defensa considera que l'actuació del Ministeri Públic i del Tribunal Suprem vulneren "el principio de legalitat" i el de "proporcionalitat". La defensa al·lega que el TSJC és el "jutge natural" de la causaAlonso-Cuevillas també demana la nul·litat de la causa oberta al Suprem per "falta de competència objectiva" d'aquest òrgan instructor i considera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és el "jutge natural" per conèixer uns fets que van tenir lloc en territori català i per la condició d'aforats d'alguns investigats.La defensa argumenta que tots els fets investigats van tenir lloc a Catalunya, a diferència del que va sostenir la Fiscalia en la querella presentada a la Sala Penal del Suprem, en què assegurava que els fets havien "irradiat" fora del territori català.La defensa considera que la Fiscalia va incórrer en "frau de llei" amb un relat "forçat" que tenia com a "única finalitat justificar la competència del Tribunal Suprem", apartar del coneixement dels fets el TSJC i vulnerar el dret al jutge ordinari predeterminat per llei i el dret a una segona instància. El recurs demana que en cas que el tribunal no entengués la nul·litat de la causa, s'inhibís a favor del TSJC.

Enviar