El Suprem no admet a tràmit la querella per prevaricació contra Lamela per enviar a presó els consellers destituïts

El tribunal rebutja els arguments d'AdvoCATs i considera que l'Audiència Nacional podria ser competent per jutjar els delictes de rebel·lió

ACN Barcelona.-El Tribunal Suprem no ha admès a tràmit la querella per prevaricació presentada per la Coordinadora d'AdvoCATs Catalans contra la magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela per haver dictat la interlocutòria, del passat 31 d'octubre, en què es va declarar competent per instruir la causa per rebel·lió contra consellers de la Generalitat destituïts, i el 2 de novembre va acordar la presó sense fiança de vuit exconsellers. El Suprem destaca que els fets objecte de la querella no són constitutius de cap delicte i subratlla que la qualificació com a prevaricadora de l'actuació de la jutgessa que fa el querellant és gratuïta.

La sala es refereix a suposats arguments d'autoritat que el querellant esgrimeix, en concret un manifest de l'associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, i l'opinió d'un grup de professors universitaris.Sobre el primer, la interlocutòria assenyala que "no és possible reconèixer sense més la suposada autoritat jurídica dels que emeten tal comunicat com a representants d'aquella associació" i, a més, "no consta que, en emetre aquesta opinió, tan respectable com refutable, els seus autors mantinguin respecte de l'objecte processal, no ja l'autoritat jurídica, sinó la indiscutible proximitat que té l'ara querellada com a jutgessa receptora en aquest cas de la querella del fiscal general de l'Estat, i per aquesta raó amb accés a la totalitat de la informació per prendre la decisió sobre la seva admissió".Pel que fa a l'opinió de professors universitaris, el Suprem ressalta la flexibilitat interpretativa i el pluralisme en el pensament dels estudiosos que afortunadament caracteritza l'àmbit universitari.I amb caràcter general, la interlocutòria destaca que "les decisions jurisdiccionals, sense perdre gens de criticabilitat, no han de ser mai tributàries d'un desplegament plebiscitari", que considera, d'altra banda, en l'origen de funestes experiències històriques, entre les quals cita esdeveniments a Galway (Irlanda) i Virgínia.La Sala destaca que, pel que fa a la justificació de la qualificació dels fets relatats en la querella com a delicte de rebel·lió, "no ens correspon en absolut entrar en aquest tràmit a controlar l'encert o desencert d'aquesta qualificació". Només valoren si, atesos els fets relatats en la querella de la fiscalia, aquesta qualificació era inequívocament arbitrària, la qual cosa rebutgen. Igual que tampoc consideren prevaricadora la resolució per acceptar la competència per aquest delicte quan, segons el querellant, no estaria entre els que són competència de l'Audiència Nacional. La fiscalia coincidia amb el criteri que la competència sí que era de l'Audiència i, a més, cap de les parts va acudir al mecanisme de reclamar la seva incompetència que fixa l'article 23 de la Llei d'Enjudiciament Criminal.Sobre l'ordre de presó per a vuit exconsellers, el Suprem rebat entre altres arguments el sostingut pel querellant que es va tractar d'una decisió preadoptada: "L'afirmació de la querella sobre que la magistrada querellant tenia predecidit el sentit de la resolució només és admissible per l'alta dosi de laxitud que ha de tenir respecte de qui és part en un procés, encara que aquella afirmació només s'expliqui des de la intolerància de qui pren partit més enllà de les previsions del dret".

Enviar