La dispersió territorial de l’Alt Penedès, factor clau en les dificultats d’integració de les persones amb malaltia mental

Un estudi encarregat per la Taula de Salut Mental adverteix de la necessitat de millorar la mobilitat i els programes inclusius de la comarca

ACN Vilafranca del Penedès.-La dispersió territorial dels 27 municipis de l’Alt Penedès és un “factor determinant” en les dificultats d’integració que tenen les persones amb problemes de salut mental de la comarca. Ho constata un estudi encarregat per la Taula de Salut Mental i elaborat pel grup d’investigació PRISMA, adscrit a l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Segons aquest anàlisi, un 20,5% dels habitants de l’Alt Penedès tenen o han tingut una malaltia de salut mental -19,4% correspon a depressió i\/o ansietat-, xifra que se situa dins la mitjana de Catalunya. Amb tot, aquestes persones tenen un pitjor estat de salut i fan més ús dels serveis sanitaris que a la resta de comarques. Maria Rubio, coordinadora de PRISMA, ha senyalat que això es deu, en gran part, als problemes d’accés al món laboral, a la salut, a l’educació i a l’oci que tenen les persones que viuen fora de Vilafranca. Per això, l’estudi insta les administracions a millorar la mobilitat dins el territori i a fomentar més programes inclusius.

Segons recull la diagnosi presentada aquest divendres al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, 9 de cada 10 persones adultes de la zona són en risc de tenir una malaltia mental. Al mateix temps, els veïns que tenen o han tingut un problema de salut mental presenten una qualitat de vida inferior a la de persones amb trastorns d’altres llocs de Catalunya. Mentre que a les altres comarques l’índex de qualitat de vida és de 0,42 –1 és un estat de salut perfecte-, a l’Alt Penedès la xifra és de 0,26. Finalment, el 40% de les persones afectades per un problema mental qualifica el seu estat de salut com a bo, mentre que a la resta de Catalunya la mitjana està en el 50%.Els autors de l’informe han senyalat especialment la dispersió territorial i el fet que els serveis se centralitzin a Vilafranca com un dels factors més importants, si bé no l’únic, en la percepció de l‘estat de salut i qualitat de vida que té la ciutadania amb malaltia mental que viu a l’Alt Penedès. “La dificultat per accedir al lleure, a una feina o a un habitatge, al final impacta en les capacitats de la persona per desenvolupar-se plenament i això, de retruc, impacta en la seva qualitat de vida”, ha destacat Maria Rubio en atenció als mitjans de comunicació. Les dificultats d’integració, a més, es veuen agreujades en el cas de les persones immigrants, “on els problemes de discriminació racial s’ajunten als de discriminació relacionats amb la malaltia mental”, apunta l’estudi, que també senyala especialment els problemes que té la gent gran, sobretot en l’accés a residències.Pel que fa a l’accés als serveis, en el cas de la sanitat, a més, es dona la circumstància que alguns dels serveis ni tant sols són dins la comarca, sinó que els veïns dels municipis de l’Alt Penedès s’han de desplaçar a Vilanova i la Geltrú (Garraf) o Martorell (Baix Llobregat). És en aquest sentit que el Consell Comarcal reivindica de nou, per exemple, la necessitat de disposar d’un hospital de dia infantil i juvenil a la comarca, reclamació que es remunta a anys enrere.Mobilitat i integració, elements bàsics a corregirPer revertir les dificultats d’integració que genera la dispersió territorial, els autors de l’estudi proposen al Consell Comarcal i la resta d’administracions públiques que facilitin la mobilitat dels veïns amb malaltia mental, bé sigui reforçant la xarxa de transport públic o bé potenciant l’atenció domiciliària. Al mateix temps, també reclamen que es promoguin actuacions que facilitin la inclusió, bé sigui fent activitats des de l’escola o des de les associacions, com també formant mestres, monitors d’esplai i Mossos d’Esquadra per a que siguin partícips d’aquesta integració.Pel que fa a l’àmbit laboral, l’informe senyala la necessitat de promoure activitats de formació continuada per a persones adultes amb trastorn mental i fer accions d’inserció laboral. Finalment, proposa que també s’impulsin accions que facilitin l’autonomia de les persones amb malaltia mental.

Enviar