El Tribunal Suprem confirma la pena de 10 anys i mig de presó per al gestor que es va apropiar 14 MEUR de Luis del Olmo

El condemnat va utilitzar dues societats durant sis anys simular que invertia els guanys del periodista

ACN Madrid.-El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de deu anys i mig per a Rogelio Rengel, l'exadministrador del patrimoni del periodista Luis del Olmo, pels delictes continuats d'apropiació indeguda i un altre delicte continuat societari de falsificació de comptes després de quedar-se 14 milions d'euros del presentador radiofònic. El condemnat va utilitzar dues societats del periodista entre el 2005 i el 2011 per fer falses inversions amb els ingressos de Del Olmo aprofitant-se de la seva amistat i la de la seva família. Rengel haurà de pagar una indemnització en concepte de responsabilitat civil de 15 milions d'euros –dels quals 14,3 MEUR corresponen a Del Olmo- i 678.678 a altres perjudicats.

A través de la societat anònima Asteya, de la qual Rengel era l'administrador únic, Del Olmo va encarregar al seu antic administrador la gestió de les societats Producciones Lumer i Sociedad Profesional del Periodismo, on ingressava els seus guanys com a locutor de ràdio. Segons la sentència, des del 2005, Rogelio Rengel va "començar a desviar fons d'ambdues societats" fent constar a la seva comptabilitat dades que no es corresponien amb la realitat i inversions que no es van produir. Així mateix, va ser operacions amb diners de familiars, aparentment per fer inversions. La Sala considera provat que durant els sis anys que va dur a terme aquesta pràctica es van desviar 14 MEUR.Així mateix, els magistrats rebutgen aplicar l'atenuant de reparació de dany que havia demanat Rengel per considerar que va posar a disposició del periodista tot el seu patrimoni i una llista de béns i que a més va ingressar 37.127,57 euros d'un pla de pensions per satisfer els seus deutes. Pel president de la Sala, Manuel Marchena, és un compensació insuficient perquè en un delicte contra el patrimoni la reparació dels danys ha de transmetre al perjudicat "la sensació que les conseqüències del delicte s'han vist neutralitzades". Segons assegura, els béns que va oferir no són "sinó expressió d'un lamentable estat d'insolvència que es troba en un cridaner contrast amb l'elevadíssim import de les quantitats sostretes".

Enviar