Mas anima a "dir a Europa" que no es pot "tolerar" que a Espanya "es vulnerin els drets humans"
El president ha agraït a la població i a les autoritats escoceses el suport que "majoritàriament" han donat a Clara Ponsatí
ACN Barcelona.-El 129 president de la Generalitat, Artur Mas, ha animat aquest dimarts a "dir a Europa" que no es pot "tolerar" que a Espanya "es vulnerin els drets humans". Ho ha dit en el marc d'un col·loqui a la Universitat d'Edimburg, on ha recordat que en cinc anys els independentistes han passat "de ser la minoria, al voltant d'un 15%, a ser la meitat del país". Mas ha lamentat que sigui "impossible" arribar a acords amb l'Estat en contraposició als exemples d'Escòcia i el Quebec. "Els països democràtics i moderns seuen a la taula a negociar i deixen votar", ha asseverat. El president, que ha agraït a la població i a les autoritats escoceses el suport que "majoritàriament" han donat a Clara Ponsatí, ha subratllat que els governs de Catalunya "sempre" han plantejat propostes per iniciar un diàleg amb el govern espanyol, i ha lamentat que la resposta "sempre ha estat la mateixa, que no hi ha res a parlar". Per això ha exigit "un diàleg polític real" i "que s'acabin les persecucions polítiques" perquè el que cal, ha dit, és "una solució política".
Mas ha lamentat que la consulta del 9-N i el referèndum de l'1-O "no només no han estat acceptats, sinó que han estat perseguits judicialment i castigats a cops de porra". I en contraposició a això, i després de recordar els polítics independentistes empresonats o exiliats, ha defensat que "qualsevol nació ha de tenir el dret d'autodeterminació, i Catalunya és una nació".Mas ha recordat que des de la transició els partits catalans havien acceptat desenvolupar l'autogovern dins l'Estat espanyol, però ha lamentat que a partir del 2006, "amb l'inici de la recentralització dels governs Aznar", alguns d'aquests partits van "començar a veure que això no seria possible". El 2010, ha afegit, hi va haver el "gran trencament" entre Catalunya i Espanya amb la sentència del Tribunal Constitucional "contra l'Estatut". També ha recordat que el moviment independentista té "base social" i ha afirmat que "probablement enlloc d'Europa" hi ha hagut "al llarg de tants anys tantes manifestacions amb milions de persones mobilitzant-se pacíficament per assolir un objectiu".






