Catalá alerta Rull que "ofendre" un jutge dient que actua al dictat del govern espanyol "no li donarà rèdit"

El ministre veu "ben fonamentades" les explicacions del TS i confia que la fiscalia "tornarà a insistir" en el posicionament de la justícia espanyola sobre Puigdemont

ACN Barcelona.-El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha respost al diputat de JxCAT Josep Rull que "ofenent un jutge dient que actua al dictat d'una tercera persona no li donarà rèdit en el seu procés judicial". En declaracions a 'Los Desayunos de TVE', el ministre ha valorat així l'acusació de Rull al jutge Pablo de Llarena de seguir el "full de ruta" del govern espanyol. El ministre ha dit que aquests declaracions són "impròpies" d'un sistema on hi ha llibertat i separació de poders i ha defensat que a l'Estat hi ha "justícia independent i ningú li diu a un jutge què ha de fer". D'altra banda, ha afirmat que els arguments a la resolució de la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem (TS) està "molt ben fonamentats" i ha confiat que la fiscalia alemanya "tornarà a insistir previsiblement" en el posicionament de la justícia espanyola sobre l'extradició de Carles Puigdemont. "Si el debat és si hi ha hagut o no violència suficient, el TS diu que hi ha més de 100 episodis de violència", ha declarat.

Catalá ha lamentat les declaracions "reiterades" d'alguns dels empresonats acusant els jutges d'actuar segons el que els diu el govern espanyol i ha afegit que això fa "un greu mal a la democràcia". "Puc pensar que a ells els hi van bé però ni això", ha afirmat, al temps que ha criticat que fan un "flac favor" i és "absolutament mentida" que sigui així. "Estic convençut que els jutges en absolut actuen al dictat de ningú", ha declarat. El ministre ha anat més enllà i ha assegurat que si ell s'atrevís a trucar a un jutge aquest "actuaria al contrari per demostrar la seva independència". A més, ha defensat que no té constància de cap cas en que un jutge espanyol hagi denunciat pressions o coaccions per part de ningú. Catalá s'ha referit també a la resolució de la sala d'apel·lacions que el TS va fer pública aquest dimarts assegurant que hi ha una "bona descripció dels fets per acreditar què ha passat" a Catalunya i entre aquests situa els "elements de violència, d'alteració de la convivència i les regles de la democràcia", que ha afirmat que és el que "justifica" la situació processal d'algunes persones. Per al ministre, el TS "reitera el tipus delictiu de rebel·lió" i "insisteix en el seu plantejament" i creu que hi ha un "conflicte interessant des d'un punt de vista jurídic" sobre el fet de si hi va haver o no suficient violència. A més, creu hi ha una "controvèrsia raonable" amb la comparació entre el que va passar a Catalunya i les protestes per l'ampliació d'una pista a l'aeroport de Frankfurt perquè "són molt diferents" les dues situacions. Ha explicat també que la reunió entre la fiscalia espanyola i l'alemanya s'emmarca en la plena normalitat i que el que es va fer és aportar informació a l'alemanya "per tractar de convèncer el tribunal alemany". En aquest sentit, ha confiat que el fiscal alemany "tornarà a insistir previsiblement en els arguments que ja va fer servir", ja que la fiscalia alemanya va demanar que es tramités l'extradició de Puigdemont."Dono per suposat que mantindrà la posició perquè tindrà més informació perquè hi ha hagut més temps de donar-li proves", ha apuntat, al temps que ha dit que "hi ha temps" per entendre que "hi ha fonament" en el que diu el TS. Conversa amb BarleyD'altra banda, Catalá ha explicat que la conversa que va mantenir amb la seva homòloga alemanya Katerina Barley –després que aquesta fes unes declaracions al seu parer "impròpies"- va ser "propera i molt natural" i que en aquesta la ministra li va demanar "disculpes" i que havia estat "malinterpretada". Barley hauria dit en una entrevista a 'Sueddeutsche Zeitung' que la decisió els jutges sobre Puigdemont era "absolutament correctament", extrem que va negat més tard el govern alemany.El ministre ha explicat que va "insistir" a la ministra sobre l'assumpte defensat que Espanya és una democràcia on hi ha separació de poders, que s'està portant a terme un procés judicial "amb totes les garanties", que es va produir una "alteració de la convivència" i li va requerir "què passaria si a Alemanya passés això". "Li vaig fer consideracions per situar-la en context perquè les seves declaracions feien mal", ha reconegut. De fet, Catalá ha apuntat que el portaveu del govern alemany ja va insistir en el "respecte a la democràcia i en que es tractava d'un tema intern" i ha afirmat que la situació està "reconduïda" amb unes relacions entre els dos governs són "fermes, de socis lleials".Hi ha "diferents graus" de terrorismeCatalá també s'ha referit al tipus delictiu de terrorisme, tant pel que fa als Comitè de Defensa de la República (CDR) com als joves d'Altsasua. En ser preguntat sobre si s'estava banalitzat aquest tipus delictiu, el ministre ha afirmat que dins del concepte "hi ha molts tipus" i que en línies generals "terrorisme és un ús de la violència amb finalitats polítiques". Ha afegit que "pot tenir graus" i que pot anar "des de cremar un contenidor fins a un assassinat". Segons ell, això no és "banalitzar en absolut" sobre el terrorisme i, en tot cas, ha apuntat que en la línia de millorar les lleis potser es podria "estudiar" si cal "afinar" el concepte. "Ombres" en el cas "anecdòtic" de CifuentesPer últim, ha reconegut "zones d'ombres" en el cas del màster de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, però ha afegit que es tracta d'un cas "anecdòtic" que en cap cas hauria de "desacreditar" la seva trajectòria. A més, ha valorat que el tema està sent encara investigat i veu "prematur" prendre decisions polítiques abans de conèixer el resultat d'aquestes investigacions. En tot cas, ha dit que sempre "s'ha de tenir visió sobre l'impacte" que una situació persona pot tenir en el partit que li ha donat la confiança.

Enviar