Una entitat de drets humans recull 80 casos de violència institucional des de gener a Barcelona

El Saidavi d'Irídia diu que la majoria van ser per agressions dels Mossos durant les manifestacions contra la detenció de Puigdemont

ACN Barcelona.-El Servei d’Atenció i Denúncia en si¬tuacions de Violència Institucional (Saidavi), del Centre Irídia per la defensa dels drets humans, ha recopilat des de l'1 de gener un total de 80 casos de violència institucional a Barcelona i la seva àrea metropolitana, 69 dels quals es van produir per vulnerar el dret de reunió i manifestació i uns 40 es van produir l'últim cap de setmana de març, quan es van produir manifestacions davant la Delegació del govern espanyol a Catalunya contra la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. En concret, han denunciat que bona part de les denúncies són per cops de porra al cap per part de mossos d'Esquadra antiavalots. Això suposa un increment important respecte tot el 2017, quan, fora de l'1-O, es van recopilar un total de 52 casos de violència institucional.

Durant el 2017, i fora de l'1-O, el Saidavi va rebre 72 sol·licituds d'actuació, 52 de les quals van ser per violència institucional. S'han fet 246 actuacions legals, 102 psicosocials i 8 comunicatives i d'incidència. Dels 52 casos de violència institucional, l'entitat ha assumit la representació legal de 23, que cal sumar als 9 del 2016 que continuen oberts.Durant l'1-O, a través de la plataforma 'Som Defensores', que comptava amb 70 observadors, 60 advocats i 30 psicòlegs, es van atendre presencialment 77 víctimes i 27 testimonis de suposats abusos policials. Per telèfon es van atendre 17 víctimes i 11 testimonis. En els dies posteriors, es van atendre 294 persones, 65 de les quals de manera presencial. Dotze dels casos han estat defensats pels advocats de l'entitat davant dels jutjats. Es tracta de quatre persones agredides per la policia a l'IES Pau Claris, quatre a l'escola Mediterrània, i una a les escoles Prosperitat, Àgora, Ramon Llull i els Horts. El cas del Ramon Llull és el de Roger Español, que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma.En el seu informe del 2017, el Saidavi ha explicat que l'entitat "vol omplir el buit" que hi ha per part de l'administració per investigar els casos de violència institucional, per part de cossos policials, funcionaris de presons o el Centre d'Internament d'Estrangers. Per això, a més, busquen els casos més representatius i intenten defensar-los als tribunals. En la resta, assessoren les víctimes a l'hora de fer públics els seus casos i buscar proves incriminatòries. A més, fan acompanyament psicosocial, del qual han destacat que és molt important i que l'administració té pràcticament oblidat i no li dóna importància, com s'ha evidenciat en algunes víctimes de l'actuació policial l'1-O. Tot i així, admeten que no els arriben tots els casos de violència institucional, i sobretot es queden sovint sense denunciar els que passen en presons.Elisenda Pradell ha dit que cal que el Departament de Salut i l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya busquin "criteris objectius i mecanismes efectius" per valorar el dany psicològic per tal de fer "processos de reparació reals".Així, per exemple, Raquel Figa, ha explicat que ella és una de les afectades per la violència policial l'1-O a l'IES Pau Claris de Barcelona. Ha explicat que més que el dany físic que li van causar, amb contusions per tot el cos, va patir una gran angoixa abans, durant i després de l'actuació policial, i va estar dues setmanes sense menjar i tres sense dormir. Encara té certes seqüeles, però una de les coses que més li va molestar va ser una certa fredor per part de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, ja que no van avaluar gairebé gens el possible dany psicològic.A més, ha explicat que molts dels ferits aquell dia tenen certa "impotència" perquè no hi ha prou proves gràfiques i costa molt identificar els agents agressors.Sobre la investigació al Jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona de l'1-O, els advocats han explicat que hi ha uns 250 afectats en 26 peces separades, una per cada escola on hi va haver-hi violència policial, tot i que alguns casos s'han arxivat per la impossibilitat d'identificar els agents agressors. Anaïs Franquesa, advocada d'alguns afectats, ha lamentat l'actitud "zero proactiva" de la fiscalia, que va demanar arxivar el cas inicialment i després va demanar que s'investiguessin les agressions només com a delictes lleus de lesions. Per això, l'advocat Andrés García Berrio ha demanat que es creï una fiscalia especialitzada en violència institucional. La policia espanyola, per la seva banda, tampoc està col·laborant amb la celeritat requerida, han dit els advocats.Entre les recomanacions i exigències que el Saidavi fa a les autoritats, destaca que cal posar en marxa una taula de mediació amb els Mossos d'Esquadra per investigar ràpidament qualsevol abús policial, i ha reclamat que els antiavalots vagin identificats també al pit i al casc, i no només a l'esquena com ara.A la policia espanyola han demanat que tiri endavant els expedients interns i que es plantegi la prohibició de les pilotes de goma. Al CIE, han lamentat que la substitució de de l'anterior director ha tornat a augmentar les denúncies per suposats maltractaments. A les presons, han demanat incrementar els controls contra maltractaments i que deixin entrar a l'entitat per parlar amb presos. A la fiscalia i la judicatura els demanen més formació en drets humans i que siguin més proactius en la investigació de suposats abusos policials.

Enviar