El Suprem anul·la els 'swaps' concedits pel Santander a cinc empreses per no haver estat informades sobre els riscos

La decisió confirma una sentència en primera instància que havia declarat la nul·litat dels contractes i havia condemnat l'entitat a reintegrar el saldo percebut

ACN València .-El Tribunal Suprem ha anul·lat els 'swaps' concedits a cinc empreses per part del Banc Santander. La sala primera estima el recurs interposat per aquestes empreses contra la decisió de l'Audiència de Castelló i considera que el banc no ha complert amb el deure legal d'informar sobre les característiques i el risc de l'operació amb 'swaps', un producte financer complex amb un tipus de crèdit sindicat concedit entre diverses entitats per diversificar riscos i dirigit a projectes de gran envergadura. La decisió del Suprem confirma la sentència en primera instància d'un jutjat de Nules (Plana Baixa), que havia declarat la nul·litat dels contractes i havia condemnat l'entitat bancària a reintegrar el saldo de les sumepercebudes durant la seva execució.

La sentència analitza la qüestió de si l'error en el consentiment queda o no exclòs per la pràctica del test de conveniència i la signatura d'un document en el qual es diu que el client ha estat informat que l'operació no és convenient i, malgrat això, decideix formalitzar-la.Les cinc empreses demandants, dedicades a la construcció i explotació de plaques fotovoltaiques, van signar els swaps el mateix dia en què es van realitzar els tests de conveniència, que van tenir iguals resultats per a totes elles: escassa antiguitat, limitat volum de negocis i falta de coneixements, experiència i serveis relacionats amb instruments financers. Als contractes es va incloure una clàusula segons la qual els clients declaraven que havien estat informats pel banc que l'operació no era "convenient ni adequada "per a ells.La sentència recorreguda, la de l'Audiència de Castelló, no va modificar els fets provats en la primera instància, pels quals resultava que la celebració dels contractes havia estat proposada pel banc i que aquest no havia complert els deures legals d'informació sobre les característiques i riscos de les operacions. No obstant això, l'Audiència de Castelló va descartar l'error en el consentiment prestat perquè el banc havia avaluat la conveniència del producte per a aquestes societats i havia fet als seus representants legals les advertències pròpies del resultat negatiu de aquesta valoració.El Suprem considera que la sentència de l'Audiència s'oposa doctrina jurisprudencial de la sala perquè prescindeix de la importància crucial de la informació prèvia sobre els concrets riscos dels swaps i posa l'accent en la pràctica del test de conveniència i la signatura pràcticament simultània d'un document "estereotipat i predisposat pel banc", que donava per facilitada la informació. La sala té en compte que el contingut del contracte no va poder suplir la manca d'informació, que es va ometre la pràctica del test d'idoneïtat, aplicable quan el banc presta un servei de assessorament financer, com és el cas, i que el test de conveniència va deixar clar que les empreses no tenien experiència prèvia ni coneixements específics en productes financers complexos. La sentència compta amb el vot particular d'un magistrat.

Enviar