El TC diu que l'educació diferenciada no discrimina perquè garanteix l'accés als dos sexes en condicions iguals

La sentència rebutja el recurs del PSOE contra la LOMCE i considera que rebre fons públics per separar nens i nenes no incompleix la normativa internacional

ACN Barcelona.-El ple del Tribunal Constitucional (TC) considera que l'educació diferenciada per sexes no pot ser considerada discriminatòria, sinó que constitueix una diferenciació jurídica entre nens i nenes "quant a l'accés al centre escolar" i respon a un mètode pedagògic que considera aquesta opció educativa "més eficaç" que altres. Des de la perspectiva del dret fonamental a la llibertat d'ensenyament, és conforme a la Constitució "qualsevol model educatiu que tingui per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana i el respecte als principis i llibertats que reconeix la Constitució". La regulació d'aquest model en la llei impugnada, conclou, és respectuosa amb la Constitució i amb els tractats internacionals signats per Espanya contra la discriminació.

En la sentència que es va fer pública fa uns dies pel recurs del PSOE contra la LOMCE, el ple, per vuit vots a quatre, considera que l'educació diferenciada per sexes és un model educatiu que, en si mateix, no causa discriminació. Com a mètode pedagògic, forma part del dret del centre privat a establir el seu ideari o caràcter propi, i no pot ser considerat contrari a la Constitució sempre que respecti els drets fonamentals i els principis constitucionals.Els recurrents qüestionaven també que els centres que ofereixen un model diferenciat per sexes puguin optar als ajuts públics. Partint de la base que el model en sí no és inconstitucional, la sentència recorda que les ajudes públiques previstes a la Constitució s'han de regular d'acord amb el "principi d'igualtat", sense que hi hagi un tractament diferent en funció del mètode pedagògic. Els centres d'educació diferenciada, conclou el tribunal, "podran accedir al sistema de finançament públic en condicions d'igualtat amb la resta de centres educatius" sempre que compleixin amb els "criteris o requisits" que fixin les lleis. És a dir, si compleixen amb la Constitució i les lleis, l'opció per part del centre pel sistema d'educació diferenciada no pot ser un obstacle per a l'accés al finançament públic.El tribunal arriba a la precedent conclusió després d'examinar el recurs tant des de la perspectiva dels tractats internacionals i el dret comparat, com de la Constitució. El primer d'aquests textos internacionals és la Convenció de la Unesco relativa a la lluita contra la discriminació (1960), al qual la mateixa norma impugnada remet. El seu article número 2 determina que la creació de sistemes d'ensenyament separats per sexes "no són constitutius de discriminació sempre que ofereixin facilitats equivalents d'accés a l'ensenyament, disposin d'un personal docent igualment qualificat, així com de locals escolars i d'un equip de la mateixa qualitat i permetin seguir els mateixos programes d'estudi o programes equivalents".La sentència també té en compte la Convenció de les Nacions Unides sobre Eliminació de Tota Forma de Discriminació cap a la Dona (1979), que no prohibeix l'existència de models educatius diferents del mixt, però obliga a promoure sistemes "tendents a l'eliminació dels estereotips de sexe". La llei, encara que sense citar expressament aquest text, també compleix el mandat de l'ONU quan obliga els centres d'educació diferenciada, i només a ells, a exposar en el seu projecte educatiu "les mesures acadèmiques que desenvolupen per afavorir la igualtat".L'anàlisi de la regulació existent en altres estats de la Unió Europea i als Estats Units porta a la conclusió que "el model pedagògic consistent en una educació diferenciada per sexes no és considerat un cas de discriminació per raó de sexe".La sentència explica que aquest tipus d'ensenyament és un model pedagògic que la direcció de cada centre pot o no adoptar lliurement i que, amb la mateixa llibertat, poden o no triar els pares per als seus fills. Per tant, forma part del "dret a l'ideari o caràcter propi del centre", dret que forma part de la llibertat d'ensenyament.El dret a l'ideari propi té límits i, segons afirma la sentència, "no seria acceptable si té un contingut incompatible per si mateix amb els drets fonamentals" o si, sense arribar a vulnerar, incompleix l'obligació, derivada de la Constitució, que l'educació prestada al centre "tingui per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència, i als drets i llibertats fonamentals en la seva concreta plasmació constitucional, ja que aquests han d'inspirar qualsevol model educatiu, públic o privat".Segons els recurrents, l'educació diferenciada per sexes comporta "un risc molt alt" que un dels grups sigui considerat inferior a l'altre. El tribunal rebutja aquesta afirmació i assenyala que en aquest cas està fora de tot dubte la seva constitucionalitat: nens i nenes, al marge del model pedagògic que triïn els seus pares, tenen garantit un lloc escolar; així mateix, ni la programació dels ensenyaments, ni la forma de prestació de les mateixes canvia en funció de si el centre és mixt, femení o masculí. En el cas de produir-se diferències de tracte vedades constitucionalment, no poden atribuir-se a la llei ni al model en sí, sinó que serien imputables al concret centre escolar. En aquest sentit, la sentència considera suficient la mesura que la llei preveu que imposa als centres d'educació diferenciada, i només a ells, l'obligació d'"exposar en el seu projecte educatiu les raons educatives de l'elecció d'aquest sistema, així com les mesures acadèmiques que desenvolupen per afavorir la igualtat".Consell Escolar i assignatura de ReligióD'altra banda, segons el PSOE, la pèrdua de competències que la LOMCE ha suposat per al Consell Escolar vulnera el dret de professors, pares i, si escau, alumnes a intervenir "en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'administració amb fons públics, en els termes que la llei estableixi".La sentència recorda que el dret de participació de la comunitat educativa en el control i gestió dels centres docents està limitat pel dret que els titulars de les escoles tenen per crear i dirigir aquests centres, derivat al seu torn del dret a la llibertat d' ensenyament i connectat amb la llibertat d'empresa. És a dir, el dret de participació de la comunitat educativa (professors, pares i alumnes) en la gestió i control del centre, a través del Consell Escolar, en cap cas pot desapoderar totalment al titular o director d'aquests centres. D'altra banda, aquest control es pot exercir amb diferent intensitat, sent igualment constitucionals totes les opcions, que van des del mer informe fins la codecisió.Segons la sentència, les reformes que la llei impugnada conté -que tant en els centres públics com concertats limiten les competències de la comunitat educativa en diferents àmbits- no són contràries a la Constitució, sinó que estan dins dels marges "constitucionalment" permissibles. Recorda, a més, que el legislador té una àmplia llibertat per configurar el grau d'aquestes competències.Per últim, el PSOE qüestionava per dues raons l'equiparació que fa la LOMCE entre les assignatures de Religió i la de Valors socials i Cívics \/ Valors Ètics: la primera, que s'eleva la Religió a la condició d'assignatura; la segona, la discriminació que, per als alumnes que optin per Religió, produeix el fet que no puguin formar-se en valors ètics i ciutadans.Respecte a la primera de les qüestions, el tribunal rebutja que l'existència d'una assignatura de Religió vulneri la Constitució: és respectuosa amb el principi de neutralitat religiosa de l'estat perquè no implica "cap valoració de les doctrines religioses" i, al mateix temps, garanteix el dret dels pares a que els seus fills rebin formació religiosa i moral d'acord amb les seves conviccions.Sobre el segon aspecte, la sentència descarta que es produeixi cap discriminació. Assenyala, en aquest sentit, que la LOMCE ha optat per un model transversal en el qual l'educació cívica i constitucional està present en totes les assignatures que s'imparteixen a Primària i Secundària. Això suposa que queda garantida per llei la formació de tots els alumnes, també els que opten per Religió, "en els valors que constitueixen el fonament d'una societat democràtica".

Enviar