Amélie Nothomb: “La vida té un risc i val la pena conèixer-lo”

L’escriptora belga publica ‘En Riquet del plomall’, una novel·la que trasllada una faula de Charles Perrault i la transportar a l’actualitat

ACN Barcelona.-Com cada dos anys des de 1996, Amélie Nothomb ha visitat Barcelona per presentar la seva última novel·la, ‘En Riquet del plomall’ (Anagrama). Reprenent la fórmula que va utilitzar fa uns anys a ‘Barbablava’ (Anagrama), l’escriptora belga se serveix d’una faula de Charles Perrault per transportar-la a l’actualitat. En la novel·la, l’autora explora la naturalesa de l’amor i la veritable bellesa a través de dos protagonistes exclosos socialment. Déodat, un home lleig però amb una intel·ligència privilegiada, i Trémière, una dona d’una bellesa captivadora però passiva. Per Nothomb, els contes de Perrault presenten “històries abominables però suportables”, la “veritat” de la vida tal com és: “Perault no menteix. La vida té un risc i val la pena conèixer-lo”, ha precisat.

Després d’un any llegint els 137 volums de la ‘La comèdia humana’ de Balzac a la recerca de del sentiment de l’amor, Amélie Nothomb ha teixit una faula sobre la trobada entre dos éssers que “no ho necessitaven” però es troben i acaben creant quelcom “nou i perdurable”. “Convergeixen perquè tots dos són exclosos del mon, éssers marginals perquè són diferents”, ha reblat. Aquesta dicotomia és la mateixa que serveix a Perrault de matèria primera per al relat original. Els seus contes presenten, segons l’autora, històries “abominables però suportables”, no eviten la “tragèdia” però afirma que tenen un punt de “lleugeresa” per convidar-te a viure: “Perrault no menteix. La vida té un risc i val la pena conèixer-lo”, ha reblat, alhora que reafirma que l’amor en si mateix “és perillós”. Amb tot, ha afirmat que “s’ha permès el luxe” de fer acabar bé la història, una circumstància que “està prohibit en la literatura”. “Si vols escriure amb dignitat literària, només ho pots fer si acaba malament”, ha precisat. De fet, un estudi en profunditat de l’obre de Balzac li dona la raó: del total de volums, només un 6% tenen un final “positiu”, una estadística proporcional a la de la “vida real”, en què moltes històries acaben malament però algunes “sobreviuen” amb una “experiència positiva”. Ser dona, “més difícil però més interessant”El conte original de Perrault està protagonitzat per dues princeses. “Una guapa però ‘tonta’ i una altra intel·ligent però lletja”, ha explicat Nothomb, que considera que la segona acaba oblidada, “quasi molestant-lo, com si no sabés què fer-ne”. Actualment, segons l’autora d’’Higiene de l’assassí’ (Anagrama), la situació no ha canviat tant, i continua sent més “problemàtica” la lletjor femenina que la masculina. De fet, assegura que cada matí “es disfressa de Nothomb” per “dominar el seu físic”, que afirma que “no la complau especialment”. “Amb tot, si hagués pogut escollir, hauria triat ser dona. És més difícil però més interessant”, ha assegurat Nothomb que, alhora, reconeix que té la sensació permanent de “viure en un conte”.El protagonista de la història afirma que “si el tret masculí més característic era la vulgaritat, el femení era la insatisfacció”. Nothomb atribueix al protagonista una “evolució” quan es troba amb una dona que exerceix un “paper més masculí”, en que passa a ser ell el que no està satisfet. “Per tant, és un paper que t’atorga la societat”, ha asseverat. Una vida lluny de la tecnologiaEn la roda de premsa de presentació del nou llibre, ha explicat que continua escrivint “a mà” i vivint absent a les “noves tecnologies”, en les mateixes condicions que Perrault. “No tinc mòbil, no sé com funcionen els ordinadors, no tinc televisió i estic encantada de viure així”, ha reblat.

Enviar