La Intersindical-CSC diu al TSJC que totes les vagues generals tenen components polítics i defensa el 8-N

La patronal Foment del Treball assegura que l'aturada no es va convocar en els terminis legals i el fiscal demana que es desestimi la demanda

ACN Barcelona.-L'advocat de la Intersindical-CSC ha assegurat aquest dimecres que totes les vagues generals tenen un component polític, però ha defensat que la del 8 de novembre tenia raons econòmiques i laborals al darrere, com la suspensió de lleis socials del Parlament per part del TC o el decret del govern espanyol que va facilitar la fugida d'empreses de Catalunya. Per això, ha demanat a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que arxivi la demanda presentada per la patronal Foment del Treball en el judici que ha començat aquest dijous.

Per la seva banda, el fiscal ha donat suport al sindicat, i ha indicat que la patronal hauria d' haver interposat la demanda a la jurisdicció contenciosa-administrativa, però no per vulneració de drets fonamentals sinó per danys causats per la vaga, cosa que el TSJC també va indicar en el seu moment però va descartar més tard. En tot cas, considera que el caràcter polític de la vaga "no ha quedat acreditat", tot i admetre que "tota vaga té fonamentació política" i en aquest cas la situació política, com la intervenció de la Generalitat, provocava un "motiu laboral perfectament admissible".L'advocat de Foment ha al·legat que la vaga tenia una motivació clarament política, relacionada amb els empresonaments de polítics catalans, que no es va convocar amb el termini mínim legalment previst de 10 dies i que el sindicat convocant només representa el 0,4% dels treballadors i, per tant, no té legitimitat per convocar una vaga general.En el seu al·legat inicial i les seves conclusions, tant el sindicat com el comitè de vaga han recordat que l'aplicació de l'article 155, per exemple, ha suposat la paralització de negociacions de millores laborals per molts treballadors de la Generalitat. Igualment, consideren que decisions polítiques com la LEC i la LOMCE també havien provocat vagues totalment legals, i en els últims temps el govern espanyol havia portat al TC lleis catalanes que milloraven les condicions socials de molts catalans, com les lleis d'igualtat d'homes i dones, la de protecció dels immigrants, la de protecció social o la d'emergència habitacional.En aquest sentit, ha admès "una evident connexió entre la situació política i l'econòmica", perquè el decret que facilitava la fugida d'empreses "no va néixer d'un dia per l'altre, el demanava a crits Foment del Treball des de feia dies", cosa que va "afeblir" el teixit productiu català i molts treballadors es van veure afectats i "alarmats" per la xifra d'empreses que marxaven i "l'hecatombe que s'augurava".El sindicat també ha al·legat defectes formals en la presentació de la demanda per part de Foment, però els magistrats resoldran la qüestió en la sentència. També ha denunciat que no s'han demostrat els danys reclamats, qui els hauria causat i qui serien els perjudicats. En aquest sentit, tant el sindicat com el comitè de vaga han explicat que els serveis mínims es van complir al 100%, com va admetre el delegat del govern espanyol Enric Millo, i que els possibles incidents en talls de carreteres no depenien dels convocants de la vaga, sinó dels seus participants individualment, remarcant però la importància de protegir el dret de vaga, de manifestació, de reunió i d'expressió.Un testimoni aportat pel sindicat, un altre sindicalista d'Ustec, ha explicat que ells també tenien raons per cridar a la vaga, ja que el 155 afectava la negociació laboral amb la Generalitat, però no la van convocar a temps i només van cridar a la participació. A més, ha explicat que en la concentració de la tarda a la plaça Catedral hi havia altres sindicats, com la COS, i el secretari general d'UGT, Camil Ros, va fer un discurs. Segons Foment, el preavís de vaga va ser notificat per la Generalitat a la patronal el 23 d'octubre per a una aturada del 30 d'octubre al 9 de novembre. Després es van anar desconvocant dies de vaga fins a quedar-se només el 8 de novembre. Però el sindicat ha aportat un document de preavís segellat per Foment amb data del 20 d'octubre, que el lletrat de la patronal no ha donat per vàlid.L'advocat de la patronal ha recordat que el dret de vaga també té límits legals. Per argumentar aquesta afirmació, ha aportat un àudio de la membre d'un CDR detinguda per terrorisme, on es deia que calia paralitzar el país en favor de la república. No obstant això, el tribunal no ha acceptat la prova perquè s'està investigant a l'Audiència Nacional espanyola i és posterior a la vaga del 8-N.La patronal demana que el sindicat, i subsidiàriament el comitè de vaga, paguin 100.000 euros per danys i perjudicis. Per acreditar aquestes pèrdues un pèrit professor de comptabilitat de la UB, ha explicat que ha fet un càlcul estimatiu basant-se en els comptes anuals del 2016 de les empreses privades catalanes, de les 80.000 que representa Foment, que no siguin filials, tinguin beneficis i siguin actives i amb treballadors. Comptant que un 5% dels costos de les empreses són fixos, hi hagi vaga o no, ha calculat un model econòmic teòric que estableix unes pèrdues globals de 230.000 euros per cada 0,75% de treballadors que fan vaga.

Enviar