El TSJ valencià anul·la parcialment l'anterior decret de plurilinguisme per "discriminació del castellà"

La sala considera que la norma ha suposat "l'eliminació de l'opció del castellà en la majoria dels centres sostinguts amb fons públics"

ACN València.-El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha declarat la nul·litat parcial del decret de plurilingüisme, suspès de manera cautelar i derogat per la Generalitat Valenciana el passat desembre, que estableix el model lingüístic educatiu valencià i regula la seva aplicació en els ensenyaments no universitaris. La secció quarta de la sala del Contenciós Administratiu ha estimat els recursos interposats per diversos col·lectius de pares d'alumnes i anul·la els articles 9.4, 17, 18, 19, 20 i 21, la disposició addicional vuitena i els annexos 11 i 12 del Decret 9\/2017 per entendre que vulneren la Constitució, són contraris a la legislació estatal i autonòmica i "suposen una discriminació del castellà enfront del valencià a les aules".

Segons el TSJ, malgrat que la norma va ser "formalment" derogada, "els seus efectes es perllongaven en el temps pel decret de mesures urgents durant el curs 2017\/2018 dels projectes lingüístics de centre (PLC)" i per Llei valenciana 4\/2018 (disposició transitòria segona) aprovada al febrer, que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.La sala ha dictat cinc sentències que resolen en el mateix sentit els recursos interposat contra el decret de plurilingüisme. En les mateixes conclou que aquesta norma "ha suposat l'eliminació de l'opció del castellà en la majoria dels centres sostinguts amb fons públics" en impedir la coexistència d'un programa plurilingüe en castellà i valencià "sense que s'hagi acreditat que tal coexistència generi discriminació o segregació " .La sala conclou que, "el sistema, en establir una manifesta desigualtat en detriment de la llengua castellana, està vulnerant la disposició addicional 38 número 3 de la Llei Orgànica d'Educació, que proscriu la discriminació de qualsevol de les llengües oficials"."Només es pot triar un nivell en cada centre, aquesta és la diferència amb el sistema anterior on convivien les dues línies, amb la qual cosa, desapareix en la majoria dels centres la línia de castellà i només queda com s'ha exposat en els territoris històrics castellanoparlants de l'art. 36 de la Llei valenciana 4\/1983; la línia intermèdia majoritàriament només l'ofereixen els centres concertats, la resta de centres sostinguts amb fons públics, excepte molt escasses excepcions, ofereix únicament la línia en valencià", considera la sala. Segons la resolució, notificada aquest dijous a les parts, l'opció de l'ensenyament en castellà "únicament s'ha mantingut" en aquells territoris de cadascuna de les províncies on històricament no s'ha parlat valencià, "i com a opció intermèdia en els centres concertats" .La immersió lingüística ha de tenir alternativa sostinguda amb fons públicsLa immersió lingüística, subratlla el tribunal, té cabuda sempre que "existeixi oferta alternativa d'ensenyament sostinguda amb fons públics en què s'utilitzi com a vehicular cadascuna de les llengües cooficials". I aquest extrem, segons el TSJ, s'incompleix al País Valencià, vulnerant amb això diversos articles de la Constitució.Castelló és la demarcació de la Comunitat on, segons els magistrats, hi ha més "desproporció en detriment de la llengua castellana" ja que dels 91 centres sostinguts amb fons públics, cap té línia en castellà i en només 11 es pot optar pel model mixt (valencià-castellà) enfront dels 75 que opten pel valencià.En aquest sentit, la sala recorda la doctrina del Constitucional i del Suprem sobre el bilingüisme, que estableix el caràcter vehicular de la llengua castellana i valenciana, "sense que la línia castellana sigui una mera aparença".Afegeixen que "cap de les dues llengües té caràcter exclusiu ni excloent" i dues "han d'estar presents en el sistema educatiu en una proporció raonable, no existint un dret d'opció a estudiar exclusivament en castellà o en la llengua cooficial de les comunitats autònomes on hi hagi ".Segons l'esmentada jurisprudència, "l'exercici de la potestat legislativa en matèria lingüística troba els seus límits en la necessària preservació de la garantia d'ús normal de les llengües cooficials i en la prohibició de mesures excloents, pejoratives o desproporcionades que impliquin un desequilibri per a alguna de les llengües oficials ".Jurisprudència del Suprem i del TC La sentència remarca que el Suprem i el Constitucional "han repetit fins a la sacietat que el castellà ha de ser llengua vehicular en el sistema educatiu, que els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en castellà i en la resta de llengües cooficials, a adoptar les mesures oportunes per tal que la utilització en l'ensenyament de la llengua castellana o de les llengües cooficials no sigui font de discriminació en l'exercici del dret a l'educació, que en cas d'implantar un sistema d'immersió lingüística existeixi oferta alternativa d'ensenyament sostinguda amb fons públics en què s'utilitzi com a vehicular cadascuna de les llengües cooficials i, en aquests casos, l'administració educativa ha de garantir una oferta docent sostinguda amb fons públics en què el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable "."La millor forma d'ajustar la demanda dels pares i l'oferta de l'administració és deixar-los que optin primer i organitzar els projectes lingüístic de centre en funció de la seva elecció" .A això, el tribunal assenyala que en el Decret examinat "no existeix com a dret individual" ja que "els pares entre el 22 i 29 de maig de 2017 van haver de triar centre amb el programa plurilingüe aprovat, a més, pràcticament no podien triar centre ".Els magistrats que integren la Secció Quarta de la Sala del Contenciós Administratiu considera que" el sistema actual , des del prisma del dret dels pares o tutors a triar que els seus fills tinguin com a llengua vehicular el castellà és manifestament insuficient, al que s'uneix la pràctica impossibilitat de triar centre en no ser la llengua vehicular criteri de preferència, extrem en el que es produeix una nova vulneració de la legislació autonòmica, estatal i la Constitució.

Enviar