PSC, Cs, PP i Salmerón s'uneixen per evitar el rebuig de l'Ajuntament de Lleida a la criminalització dels CDR

El Ple de la Paeria tomba una nova moció en favor de l'alliberament dels "presos polítics" i per exigir "garanties" per al retorn dels "exiliats"

ACN Lleida.-El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha tombat, amb els vots contraris del PSC, Ciutadans, PP i de la regidora no adscrita Rosa Mari Salmerón, una moció presentada conjuntament per la resta de grups per tal que la Paeria expressés el suport de la institució a la "criminalització" dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per part de "l'aparell de l'estat espanyol" i a "l'equiparació de les seves accions a la 'kale borroka' i a actes terroristes". Tampoc s'ha aprovat una altra moció, presentada també de forma conjunta pel PDeCAT, ERC, Crida i Comú, en favor de l'alliberament dels "presos polítics" i que també exigia les "garanties necessàries" a l'Estat per facilitar el retorn dels polítics "exiliats". La proposta ha quedat rebutjada pels vots en contra de l'equip de govern, Cs i PP. En l'inici de la sessió, l'alcalde Àngel Ros ha manifestat en nom del Ple el suport a les víctimes de violència masclista i dels delictes contra a llibertat sexual, després de la sentència de 'la Manada'.

Els vots contraris del PSC, Cs, PP i Salmerón han evitat que prosperés la moció conjunta del PDeCAT, ERC-Avancem, Crida-CUP i del Comú de suport als CDR. En concret, el text instava l'Ajuntament de Lleida a denunciar "la criminalització de la protesta social, la repressió i la violència institucional" per part de l'estat espanyol i buscava que la Paeria es posicionés "a favor de la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica i la llibertat de manifestació". A la vegada, la moció demanava el rebuig de l'Ajuntament a "la banalització del terrorisme que suposen les acusacions als CDR i l'equiparació de les seves accions a la 'kale borroka' i a actes terroristes". Els quatre grups proposants han defensat els CDR com "un moviment pacífic i no violent que, des de l'Estat només s'ha sabut contrarestar amb la repressió, persecució i l'aplicació de represàlies" i han emmarcat en la "desobediència civil" les accions que porten a terme. Així, des del PDeCAT, ERC, Crida i Comú han rebutjat la detenció d'algun membre dels Comitès de Defensa de la República i que des de l'Audiència Nacional s'investigui els CDR per suposats delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició, arribant-los a titllar d'"elements subversius de l'ordre constitucional". Àngeles Ribes, de Ciutadans, i Dolors López, del PP, han qualificat de "violència" algunes de les accions protagonitzades pels Comitès de Defensa de la República, referint-se a talls de carreteres, a la crema de neumàtics, a l'aixecament de barreres en autopistes i a la protesta del 25 de març passat davant de la subdelegació del govern espanyol a Lleida. Des del PSC, la regidora Sara Mestres ha manifestat que "tipificar com a terrorisme els CDR no té sentit" però sí que considera que algunes de les seves actuacions es poden considerar com "aldarulls" i "desordres públics". L'ANC lliura pins amb el llaç groc per a tots els regidorsTampoc s'ha aprovat la moció presentada pels mateixos quatre grups de l'oposició en què reclamaven l'alliberament "immediat" dels "presos polítics" i exigien a l'Estat les "garanties necessàries" que facin possible el retorn dels responsables independentistes "exiliats". El PDeCAT ha cedit la defensa del text a representants d'Òmnium Cultura i de l'ANC. En acabar la seva intervenció, la coordinadora de l'Assemblea Nacional Catalana a Lleida, Rosa Burrell, ha repartit pins del llaç groc entre tots els regidors, davant la cara d'estranyesa d'algun d'aquests. El text també instava la Paeria a denunciar "la deriva antidemocràtica i autoritària de l'estat espanyol", demanava a les institucions europees que no continuïn emparant les accions "pròpies d'una dictadura" de l'estat espanyol i, entre altres punts, també reclamava a la justícia internacional "que intercedeixi de manera immediata per garantir el respecte als drets de tots els catalans". En aquest cas, la moció ha quedat rebutjada pels vots contraris de l'equip de govern socialista, del PP i Ciutadans, mentre la regidora no adscrita s'ha abstingut. Tot i això, des del PSC han tornat a dir que consideren "desmesurades" les mesures cautelars imposades pel jutge Llarena als líders independentistes empresonats, tot i deixar clar que "no són presos polítics". El Ple reclama unes pensions "dignes i suficients"Per contra, sí que s'ha aprovat la moció presentada pel col·lectiu de la Marea Pensionista, que reclama unes pensions "dignes i suficients" i que es promogui l'eliminació de les desgravacions fiscals de les aportacions als fons de pensions privats. El text també insta la Paeria a demanar a la Comissió Europea la retirada de la proposta del Producte paneuropeu de pensions individuals (PEPP). El PSC, la Crida-CUP, ERC-Avancem i Comú han estat els únics grups que han donat suport a tots els punts. La Paeria rebutja la reforma que autoritza el desallotjament exprés de pisos ocupatsEl Ple també ha tombat, amb els vots en contra del PSC, Cs, PP i Rosa Mari Salmerón, la moció del grup del Comú per augmentar el parc públic d'habitatge a Lleida a través de l'expropiació temporal d'habitatges buits en mans de bancs i grans tenidors. Tot i això, els vots del PSC, juntament amb els del Comú, Crida, ERC i l'abstenció de la regidora no escrita, sí han permès que prosperés el setè punt de la moció, incorporat a petició de la Crida-CUP, amb què l'Ajuntament de Lleida ha expressat el seu rebuig a la reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil aprovada al Congrés, que permetrà el desallotjament 'exprés' dels ocupants il·legals de pisos particulars.El Ple rebutja reconèixer els represalitats que van construir els edificis militars de Gardeny Els vots de l'equip de govern del PSC, Ciutadans, Partit Popular i Salmerón també han impedit l'aprovació de les altres dues mocions que s'han debatut durant el Ple ordinari d'aquest divendres, corresponent al mes d'abril. D'aquesta manera, no s'ha aprovat la moció de la Crida-CUP per al reconeixement públic de les persones represaliades pel franquisme que van aixecar el complex militar de Gardeny, edificis que actualment acullen el Parc Científic de Lleida i altres equipaments. Així mateix, tampoc ha prosperat la moció de l'entitat cívica Joves per la República que, entre altres punts, instava la Paeria a homenatjar a Guillem Agulló, el jove valencià assassinat el 1993 per un grup neonazi, amb un acte d'homenatge públic i posant el seu nom a un carrer o espai públic de la ciutat. Concessió de 47 plaques i medalles de la ciutatFinalment, el Ple ha aprovat la concessió de 47 plaques i medalles a diferents persones, entitats, institucions i clubs per la seva tasca en l'àmbit social, cultural, artístic, solidari o esportiu. Tot i que ja ho havien acordat en el darrer Ple, els diferents grups han reiterat la necessitat d'actualitzar el reglament i els criteris per a la concessió d'aquestes distincions davant l'elevat nombre que se n'autoritzen i amb l'objectiu de no devaluar-ne el valor d'aquests reconeixement. Amb aquest objectiu, properament, es constituirà una comissió, presidida per la tinenta d'alcalde Montse Parra i amb la participació de representants de tots els grups. L'alcalde Àngel Ros ha plantejat la possibilitat de limitar a un màxim de tres els noms de persones o entitats proposades per cada formicació per obtenir aquestes distincions de la ciutat.

Enviar