Els set mossos jutjats per lesionar tres nois en les protestes de Can Vies asseguren que no són ells qui els van detenir

Les acusacions particulars demanen fins a quinze anys i mig de presó mentre que el fiscal no hi veu delicte

ACN Barcelona.-Els set agents dels Mossos d'Esquadra jutjats per haver lesionat tres nois en una actuació en les protestes pel desallotjament de Can Vies, el maig del 2014, han assegurat en el judici que ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona que ells no van ser els antidisturbis que els van detenir i que no van veure que ningú els colpegés en aquest moment. Els agents han afirmat que van participar en la dissolució dels manifestants a la zona del carrer de Rosés i que va ser aleshores quan van donar cops de porra, però cap d'ells hauria detingut els denunciants ni tampoc els van insultar, han declarat. En canvi, les acusacions particulars, que demanen fins a quinze anys i mig de presó pels delictes de lesions i contra la integritat moral, sostenen que entre els acusats hi ha els agents que van detenir els nois i els van causar les lesions. "Aquestes persones estan denunciades perquè molts d'ells van declarar que van procedir a la detenció, com consta en l'atestat", ha puntualitzat davant els periodistes un dels advocats de l'acusació particular, Eduardo Cáliz. Per la seva banda, el fiscal no acusa perquè no hi veu cap delicte.

Un per un, en la seva declaració, els acusats han negat haver materialitzat la detenció d'un grup de quatre nois, tres dels quals van resultar ferits de diversa consideració i són els que van denunciar-los, la nit del 28 de maig del 2014, dos dies després del desallotjament de Can Vies, al carrer de Rosés. La majoria dels mossos jutjats anaven en una primera furgoneta i han apuntat que les detencions les havien efectuat els agents d'un segon indicatiu que es trobava en aquell punt. Per exemple, un dels antidisturbis ha assegurat que ell no va detenir els nois i, quan l'advocat de l'acusació particular li ha fet notar que consta que havia participat en la detenció, ha precisat que no va ser ell qui els va posar les manilles. Una altra declaració: el caporal ha afirmat que no es trobava "in situ" en la detenció i que tampoc va ser ell qui els va emmanillar. Els acusats han assegurat que no van veure cap agent que colpegés els nois per detenir-los. "Negatiu. En el moment que les quatre persones estaven controlades, no s'utilitzen les defenses", ha contestat el sergent que donava les ordres. Els antidisturbis també han destacat que aquella era una zona "hostil" i que abans els havien llançat pedres o llambordes, ampolles i que s'havien muntat barricades amb contenidors cremant. Per la seva banda, les acusacions particulars relaten que els agents, seguint les indicacions del sergent i del caporal, van rodejar els nois i els van proferir crits com 'os vamos a machacar'; 'hijos de puta', 'no os váis a escapar', a la vegada que els van "colpejar fortament amb els seus bastons policials". Segons un dels escrits de les acusacions particulars, "tots els agents actuaven de forma coordinada i concertada, abusant del seu càrrec, amb ànim compartit d'atemptar contra la integritat moral dels detinguts així com de lesionar la seva integritat física, provocant-los angoixa, pànic i una profunda humiliació i impotència per les vexacions rebudes". Les acusacions particulars també destaquen que un dels nois va quedar estès a terra en un portal i que un agent va "propinar-li nombrosos cops amb el bastó policial, dedalt a baix, en diferents parts del cos, incloent parts sensibles", segons l'escrit. Un vídeo gravat des d'un balcó mostra aquesta situació, però cap dels agents acusats s'hi ha reconegut ni ha pogut dir de quin agent es tractava. Insults a un dels detinguts que pateix la síndrome de TouretteAquest mateix escrit relata com els agents van posar de cara a la paret els detinguts per emmanillar-los i que sagnaven a conseqüència dels cops que havien rebut. Un dels nois va advertir als agents que un altre dels detinguts patia la síndrome de Tourette i els va demanar que el tractessin bé. Segons els detinguts, un dels agents els va respondre amb l'expressió 'entonces por qué lleváis a este hijo de puta a la manifestación'. L'acusació particular assenyala que els mossos van fer "cas omís" de la petició i que el tracte que li van oferir va ser "amb un ús desproporcionat de la força tant a l'hora d'emmanillar-lo com al traslladar-lo a la furgoneta, mentre es reien dels seus tics", fet que va incrementar "encara més la seva angoixa i humiliació". Els agents jutjats han reconegut que van veure que entre els detinguts hi havia un noi que es trobava molt nerviós i que es van pensar que potser havia consumit alguna substància estupefaent. Han assegurat que no va ser fins després, durant el trasllat o a la comissaria, depenent de l'agent, que van saber que tenia la síndrome de Tourette.Ferides sagnantsLes acusacions particulars critiquen que tot i tenir "ferides evidents i sagnants", els detinguts "no van ser traslladats d'immediat" a l'hospital, sinó que primer els van conduir a la comissaria de plaça d'Espanya, després a la de les Corts i finalment a l'Hospital Clínic. Un dels detinguts presentava una contusió al cap que va requerir set grapes de sutura, entre altres lesions; un altre, una desviació nasal, entre altres ferides i el noi que un agent colpeja al portal, contusions en diverses parts del cos. Alguns dels acusats han admès que van veure que els detinguts estaven ferits i que sagnaven. Entre els jutjats, hi ha un agent que va resultar ferit al colze per l'impacte d'una pedra i la defensa ha posat de relleu que les ambulàncies no podien entrar a la zona per l'hostilitat a què es trobava sotmesa. Els advocats de l'acusació particular critiquen el "corporativisme mal entès"En declaracions als mitjans de comunicació després de la primera sessió del judici, Cáliz ha reconegut "el legítim dret de defensa de no declarar contra si mateix, que permet fins i tot mentir i faltar a la veritat al tribunal sense que tingui conseqüències" i ha deixat clar que "no serà aquest lletrat qui ho critiqui", si bé espera que totes les parts valorin el conjunt de proves "objectives", com "els atestats, els informes forenses de les lesions i les declaracions dels denunciants, que s'han mantingut des del 2014". Tant Cáliz com l'altra advocada de l'acusació particular, Anaïs Franquesa, han criticat davant els periodistes el "corporativisme mal entès". "Consisteix a protegir la resta de companys en lloc d'intentar determinar qui actua de forma irregular i dirigir el procediment contra ell", ha lamentat Franquesa."Què ens passa en aquest cas? Fallen els mecanismes interns del propi cos per determinar l'autoria dels fets", ha afirmat Franquesa, que també ha criticat la dificultat de distingir les xifres del número operatiu policial (NOP). "Creiem que és molt greu que, després que unes persones patissin lesions, no s'hagi fet cap esforç per determinar qui són els agents concrets que hi estan implicats", ha afegit. "Seria d'agrair que els cossos de seguretat en la seva totalitat col·laboressin en la investigació de fets com aquest", ha coincidit Cáliz. El judici continuarà aquest dimecres amb les declaracions dels testimonis i està previst que acabi dijous.

Enviar