La Universitat de Lleida treballa per crear una càtedra d'estudis africans

Reivindiquen que Àfrica i el seu art entrin en l'educació, en el marc d'un seminari a la UdL

ACN Lleida.-El rector de la Universitat de Lleida (UdL), Roberto Fernández, ha anunciat aquest dimecres que està en contactes amb la Fundació Mujeres por África, que presideix l'exvicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, per poder crear una Càtedra d'estudis africans a la universitat lleidatana, on hi tindria un paper destacat el col·leccionista, Juan José Martín. Així ho ha exposat Fernández en el marc de la inauguració del 4t Seminari d'educació intercultural i art africà que organitza la UdL en col·laboració amb la Universitat de Saragossa (Unizar). De fet, part de la col·lecció de Juan José Martín es pot veure aquest a la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) de la UdL en l'exposició 'Una mica d'Àfrica a través de l'art', coincidint la celebració d'aquest seminari. Per la seva banda, la professora de la FEPTS, Núria Llevot, ha reivindicat la necessitat que Àfrica i el seu art entrin en el sistema educatiu.

"Apropar-se a Àfrica i al seu art, és una assignatura pendent del nostre sistema educatiu, no només perquè en desconeixem moltes coses, sinó perquè hi tenim una responsabilitat com a colonitzadors", ha defensat Llevot durant la inauguració de la quarta edició del Seminari d'educació intercultural i art africà, que acull la UdL i on participen experts com ara Alfonso Revilla (Unizar), Isabela de Aranzadi (Universitat Autònoma de Madrid) i Juan José Martín (director d'EntrelaZarte). Per a Llevot, l'art africà ha de ser un instrument educatiu més "per entendre la diversitat com a una riquesa i una oportunitat que superi mirades etnocentristes i que transformi i millori la societat a través de l'educació". A més de donar a conèixer que la UdL treballa per a la creació d'una càtedra d'estudis africans, el rector Roberto Fernández ha exposat en el seu discurs que "un món intercultural només pot ser possible a partir d'identitats suaus, perquè si són dures, tancades, es converteixen, metafòricament parlant, en identitats assassines". "Hem de defensar les identitats suaument perquè la diferència si es porta a l'extrem esdevé supremacisme", ha dit.

Enviar