Sanchis Sinisterra torna a la Beckett amb una comèdia que "juga amb la fantasia" i reflexiona sobre la història passada

'El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea' es podrà veure des d'aquest dimecres fins diumenge

ACN Barcelona.-El fundador i director de la Sala Beckett de 1988 a 1997, José Sanchis Sinisterra, Premi Max d'Honor 2018, tornarà al teatre que ell mateix va fundar a Barcelona amb la comèdia 'El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea', interpretada per Paula Iwasaki i Guillermo Serrano. L'obra, que es podrà veure des d'aquest dimecres fins diumenge a la Sala Beckett, reflexiona sobre el passat històric i sobre si aquest passat hauria pogut ser diferent i ho fa a través de les preguntes i les reflexions dels seus dos protagonistes. L'actriu Paula Iwasaki explica que 'El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea' juga amb la fantasia política i que fa moltes preguntes sobre la nostàlgia del passat.

En Ròmul i la Patri són una parella de joves actors que volen crear un espectacle adaptat als seus recursos limitats. Tenen dos temes en ment: l'Alexandria del segle IV, amb la filòsofa Hipàtia i el seu deixeble Sinesi com a protagonistes, i el tràgic destí del comunisme, amb Lise i Arthur London sacsejats per les turbulències revolucionàries i reaccionàries del segle XX. Els protagonistes volen crear un nou estil teatral, un teatre de ràbia que exposi la crítica social que impera als carrers. El director i dramaturg ha assegurat que no és una obra amb missatge i ha replicat que quan li pregunten quin és el teatre en temps de ràbia, respon que intenta preguntar-s'ho en viu amb l'escriptura i el comportament dels personatges. Els dos personatges "acaben l'obra fent-se preguntes i han fracassat vilment amb la temptativa de fer un teatre induït 'pels de baix', uns ens que no se sap qui són".L'actriu Paula Iwasaki explica que fan una obra que juga amb la fantasia política i que fa moltes preguntes sobre la nostàlgia del passat i si hauria estat possible una altra història. Segons ha assenyalat, és una obra que qüestiona "si la història podria haver sigut d'una altra manera". Iwasaki ha ressaltat que els dos personatges es qüestionen "si han de parlar del passat en el seu teatre i finalment arriben a una conclusió i és que han de pensar en el futur i com els agradaria que fos per fer-lo possible". Així mateix, l'actor Guillermo Serrano ha reivindicat el teatre polític en un moment en què a l'estat espanyol "hi ha una tendència a la demonització de la paraula política". La multilògica teatral Sanchis Sinisterra ha apuntat que l'obra no és massa realista ni segueix una sola lògica. "A vegades penso que s'ha d'assumir la multilògica i que han d'entrellaçar-se les lògiques diverses al teatre, però en aquesta he d'admetre que m'he passat", ha reconegut.Per la seva part, Toni Casares, director artístic de la Beckett, ha mostrat la seva satisfacció de poder presentar al teatre una obra del fundador de la Beckett. Casares ha reflexionat que al text es donen cita "una amalgama de diferents Sanchis Sinisterra ben conegut a Barcelona, és una obra on hi ha un lloc per la ràbia i de teatre dins del teatre, també hi ha figurants i la voluntat de donar veu als eterns perdedors i hi ha lloc per la memòria història". Casares ha conclòs que a l'espectacle hi tenen cabuda "totes les vessants de l'obra del Sachis".L'espectacle ha estat en cartell a Madrid, on ha fet temporada del 15 de març al 15 d'abril al Teatro Español, i està distribuït i produït en gira per el Nuevo Teatro Fronterizo, centre d'investigació i creació teatral que dirigeix José Sanchis Sinisterra a Madrid.Premi Max d'Honor 2018 José Sanchis Sinisterra rebrà el Premi Max d’Honor 2018 el proper 18 de juny a la cerimònia de lliurament de la XXI edició que organitza la Fundació SGAE

Enviar