El Ministeri d'Educació investiga casos "d'adoctrinament" i "assetjament" en uns 40 centres educatius pel procés

El Departament d'Ensenyament assegura que no ha obert expedients a cap professor pels requeriments rebuts

ACN Barcelona.-El Ministeri d'Educació ha recollit informació per presumptes casos "d'adoctrinament polític", "assetjament a alumnes" o suposada falta de neutralitat de professors en una quarantena de centres educatius de Catalunya arran del procés independentista. Així consta en tres requeriments enviats pel ministeri al Departament d'Ensenyament en els últims mesos. En aquests es recullen queixes de pares per fer, per exemple, "xerrades d'independentisme radical", o per permetre que alumenes anessin a manifestacions en horari lectiu. Fonts de la Conselleria han assegurat han rebut un total de cinc requeriments i que no han obert cap expedient a cap professor.

En un dels requeriments, el Ministeri d'Educació recull les "incidències rebudes" per part de pares d'alumnes per "adoctrinament polític a menors" en un total de 24 centres educatius. D'aquests, 19 estan situats a la demarcació de Barcelona, 2 a la de Girona, 2 a la de Tarragona i 1 a Lleida.Entre els casos que es relaten, el Ministeri recull queixes de pares per fer "xerrades d'independentisme radical", "aprofitar un acte infantil per protestar per l'empresonament dels Jordis" o "la mobilització d'alumnes menors per participar en jornades de protesta política". En un altre cas, una mare denuncia que una mostra va explicar als alumnes que "Espanya roba a Catalunya" o que va "fabricar urnes de paper i va ensenyar a tots els nens a votar sí".El Ministeri també recull que una professora va afirmar que "aquells que parlen castellà són uns mal educats", o que una altra va parlar d'uns "policies dolents" que "van pegar i disparar pilotes de goma contra la gent només perquè volien votar i els deixaven". Altres casos recollits denuncien "vagues polítiques", presències d'estelades en un acte al pati, un acte d'una AMPA en què es parla de "nens castigats per parlar castellà a l'aula", que en un centre "es rep els alumnes amb el cant dels Segadors", o que una escola va portar a una alumna "a una concentració de caràcter polític sense el seu consentiment".Alguns pares també es queixen del contingut dels deures que "obliguen" a fer als seus fills, o que en un institut van obligar dos alumnes a "assistir a un minut de silenci" amb motiu de l'empresonament dels Jordis. Segons es recull en el requeriments, alguns pares demanen l'anonimat per tal que els seus fills no siguin "assenyalats".El Ministeri també afegeix que en diversos centres educatius s'exposen banderes estelades, cartells i pancartes de caràcter polític i que "es permet a l'alumnat menor d'edat a fer tasques i activitats relacionades amb la independència de Catalunya".Al requeriment del 5 d’octubre del 2017 l’executiu espanyol assegura que agents de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia els han denunciat "casos d'assetjament escolar" que tenien com a víctimes "els seus fills i filles menors d'edat" i que suposadament havien tingut lloc a centres d’educació catalans. També incorporava denúncies de ciutadans "a títol individual" que relataven "el tracte que estan rebent a Catalunya pel seu no suport a la promulgació d’idees independentistes". Segons l'escrit del Ministeri, aquestes denúncies van començar el 21 de setembre després del registre de la conselleria d'Economia, i es van "incrementar exponencialment" després del referèndum de l'1-O. El departament d’Íñigo Méndez de Vigo assegura ja que aquests alumnes són "víctimes d'assetjament escolar" per part "tan dels seus companys com pel professorat del centre". En aquest escrit, el Ministeri inclou des de denúncies presentades pels pares a la Fiscalia –com el cas de tres mares de quart curs que van assegurar que els seus fills havien patit "assetjament escolar i incitació a l'odi" perquè els professors havien explicat que "la Guàrdia Civil és dolenta i pega a la gent"- fins a suposats insults que alguns alumnes havien dedicat als fills de membres dels Cossos de Seguretat de l'Estat. En aquest sentit, relata diversos casos a la demarcació de Lleida, on els professors d'un centre educatiu haurien demanat als alumnes que no anessin a l’escola el dia 3 d'octubre i van organitzar activitats amb preguntes com "quin és el teu país", així com un suposat cas d'adoctrinament on una professora hauria dit als alumnes que els policies "son dolents". A la demarcació de Barcelona, a més del cas de Sant Andreu de la Barca, relata els efectes d’un "escrache" al quarter de la Guàrdia Civil de les Corts que va impedir als policies "portar els seus fills a l'escola". També casos de suposat adoctrinament a un centre on s'hauria obligats els nens a fer "un minut de silenci", o insults per part d'alguns alumnes a fills d’agents. Un altre suposat adoctrinament on un professor va demanar als alumne que aixequessin la mà si estaven d’acord amb el referèndum, o l’explicació d’un conte a un altre centre on –segons l’informe- es presenta un "final feliç" que consisteix en què "es mata el rei i els policies dolents". A la demarcació de Girona recull un suposat cas d'un fill d’agent al que els alumnes van dir "fatxa" i d'una altra filla a la que van insultar, a més de la projecció a un altre centre d’imatges als menors sobre les càrregues de la Guàrdia Civil. També comunicats per part de les direccions d’alguns centres informant que necessitaven l’autorització dels pares perquè els seus fills es manifestessin davant l’ajuntament, així com altres que denunciaven la vulneració dels drets ciutadans.En un altre requeriment amb data de 26 de setembre, el Ministeri d'Educació demana informació a Ensenyament per publicacions en diferents mitjans de comunicació sobre "manifestacions en horari lectiu escolar d'alumnes menors sense prèvia autorització dels pares ni comunicació prèvia al director, per part d'alumnes a partir de tercer d'ESO". Entre aquestes manifestacions, n'hi ha davant d'ajuntaments, de la seu del TSJC o de comissaries de policia.

Enviar