El TC anul·la l'acord de la Mesa que va permetre la votació de la declaració d'independència

El Tribunal Constitucional admet un recurs d'empara presentat pel PSC

ACN Barcelona.-El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat l'acord de la Mesa que va permetre la votació de la declaració d'independència, segons ha informat el PSC i han confirmat fonts del tribunal. El TC ha pres aquesta decisió en estimar el recurs d'empara interposat pel grup parlamentari del PSC contra les propostes de resolució de JxSí i la CUP 'Declaració dels representants de Catalunya' i 'Procés constituent' que es van votar a la cambra catalana en el ple del 27 d'octubre, i que incloïen la declaració d'independència. El tribunal considera que "s'ha vulnerat el seu dret a exercir les funcions representatives amb els requisits que assenyalen les lleis" i per això declara la nul·litat de l'acord de la Mesa que les va admetre a tràmit. Anul·la també l'acord de desestimar la petició de reconsideració que també van fer els socialistes. El TC però ja havia anul·lat la declaració d'independència el passat 8 de novembre en considerar-la inconstitucional.

D'altra banda, el TC també ha notificat aquest dimarts als socialistes que estima el seu recurs presentat contra el ple que s'havia convocat pel 9 d'octubre del 2017 en que es volien valorar els resultats de l'1-O. El TC va suspendre aquell mateix ple el 5 d'octubre acceptant les mesures cautelars que demanaven els socialistes i ara els notifica que estima el recurs i declara nul l'acord de la mesa que va qualificar i admetre a tràmit la convocatòria del ple. Davant d'aquestes dues resolucions, la portaveu parlamentària del PSC-Units, Eva Granados, ha recomanat als independentistes "que facin lectura dels textos del Constitucional" i ha celebrat que el Constitucional els doni "la raó". La diputada ha afirmat que les resolucions judicials evidencien que la via de al "desobediència, unilateralitat i d'arrabassar les competències autonòmiques" és una via "fracassada". Contra els dels diputatsEn el cas de les resolucions que incloïen la declaració d'independència, el TC estableix que la decisió de la Mesa de qualificar i admetre-les a tràmit es va fer "desatenent les anteriors advertències dels serveis jurídics del Parlament" i les resolucions del TC, com la suspensió de la llei del referèndum o de la convocatòria del mateix. Això va fer que els recurrents "es veiessin en la tessitura obligatòria d'haver d'optar entre atendre el mandat representatiu dels ciutadans (...) assistint a un ple en el que s'anaven a debatre, contra la prohibició expressa del tribunal determinades propostes de resolució manifestament inconstitucionals; o no assistir a la sessió plenària". Això últim comportaria haver-se d'absentar de l'hemicicle i "desatendre així les seves funcions com a parlamentaris electes". Afegeix que qualsevol de les dues decisions "implicava una greu afectació de l''ius in officium'" dels diputats recurrents. Considera també que les resolucions tenien com a objecte "rebutjar aquella ordenació constitucional e iniciar un procés de separació de Catalunya de l'Estat, així com la proclamació d'un estat independent d'aquest, prescindint de tot capteniment constitucional i legal". El TC sosté també que, "indirectament" s'afecta el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants i que això afecta a la funció pròpia del Parlament, doncs ostenta la representació del poble de Catalunya "i no la de determinades forces polítiques, encara que siguin majoritàries".En el cas del ple on havia de comparèixer Carles Puigdemont per valorar el resultats de l'1-O, el tribunal considera que es donen les circumstàncies per apreciar que la Mesa "ha incomplert el seu deure constitucional d'acatar allò resolt per aquest tribunal" i "ha vulnerat el 'ius in officium' dels diputats recurrents", i, com en l'anterior cas, "indirectament" el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants. En concret, considera que l'admissió a tràmit contravé diverses resolucions del TC, com la providència del 7 de setembre contra la llei del referèndum. Recorda que aquesta decisió va ser notificada als membres de la Mesa que tenien el "deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés eludir la suspensió acordada" o la decisió contra el decret de convocatòria del mateix referèndum. Afegeix que l'acte impugnant té com a objectiu també el fi "inconstitucional" que perseguien aquests dos actes. Per últim, diu que l'admissió a tràmit de la proposta de ple "impedeix" que els diputats puguin portar a terme les seves funcions perquè això comportaria "no acatar allò resolt pel TC e incórrer, per tant, un greu il·lícit constitucional".

Enviar